La patronal Foment del Treball està preocupada perquè l'absentisme és "un dels principals problemes que afronta l'empresa catalana i espanyola, i la societat en general".

No és per menys si atenem les dades. Catalunya lidera l'absentisme a la Unió Europea amb una taxa anual del 5,5%, molt per sobre de la mediana europea del 2,5%. Tres punts per sobre.

Segons les dades que maneja el món empresarial el cost supera els 30.000 milions.

Tot això ho coneixem com absentisme i ens posem les mans al cap. La solució que apunta la patronal, major implicació de les mútues, al meu parer no sembla ser la millor manera.

Per què? Perquè les mútues, no ens enganyem, no busquen la salut sinó que busquen la incorporació del treballador.

Tanmateix, sí que tenen raó en una cosa: cal posar fi a la sagnia d'aquells que s'agafen a un clau roent per no anar a treballar, els ausentistes.

L'ausentisme funciona per a molts que viuen de la sopa boba i aquesta és la xacra perquè estareu d'acord amb mi que si un treballador està malalt té tot el dret a agafar la baixa. Només faltaria! En cas contrari, estaríem davant d'un exemple d'explotació.

Però l'ausentisme existeix i perjudica l'empresa, of course, també als treballadors, als companys de l'ausentista, que han d'assumir les seves tasques perquè la feina ha de sortir. L'ausentisme existeix i s'ha de combatre. Existeix a l'empresa privada i a l'administració pública.

Personalment m'he trobat a l'administració pública casos que eren increïbles, però veritables. Persones que encadenaven una baixa rere l'altra amb una professionalitat envejable.

Les vies de solució han de passar per una agilització de la sanitat pública. Si un treballador emmalalteix i ha de ser operat estarà de baixa fins a l'operació i, evidentment, fins a la seva recuperació. La incidència la tenim al principi, a la llista d'espera. Des de la detecció de la malaltia fins a l'operació.

En aquesta espera el treballador està de baixa i s'absté d'anar a treballar, però no és un ausentista.

Tampoc estaria de més augmentar les plantilles mèdiques perquè els doctors i doctores poguessin afinar més els diagnòstics i evitar altes precipitades o baixes injustificables.

Algunes empreses contracten assegurances privades per reduir aquests temps d'espera abans d'una operació. Altres sectors amb mà d'obra d'edat elevada també fan servir aquest tipus d'assegurances.

Tampoc és rigorós, i una mica trampós, que es comptabilitzin les maternitats com absentisme. Les dones tenen els seus drets i agafen la baixa quan tenen una criatura. És indecent que entrin com ausentistes a les estadístiques, igual que les seves parelles.

També des del món empresarial haurien de fer una reflexió. Alguns la fan, però altres miren cap a una altra banda. Per això, aplaudeixo la iniciativa de Sánchez Llibre. No només cal criticar sinó examinar la situació sota tots els punts de vista.

La reflexió comporta una pregunta ¿són adequades les condicions laborals a l'empresa? Entenem com a condicions laborals el salari, l'ambient de treball, les possibilitats de promoció, l'obligació de fer hores extres, sense cobrar-les és clar, les normes més que exigents o estridents que porten a l'estrès...

Si un treballador està descontent, se sent menyspreat, cobra una misèria o està poc valorat és més procliu a l'ausentisme, o a passar de tot -el presentisme- passant les hores al seu mòbil o navegant per internet al lloc de treball. Li costa més el dilluns tornar a la seva vida laboral i el divendres desespera per marxar. Això si hi va.

Les condicions de treball són fonamentals i el salari molt més. I els salaris, hem de convenir, no són els adequats. Fins i tot Garamendi va parlar davant del Papa d'un nou contracte social. Sánchez Llibre ho porta reclamant des de fa ja uns quants anys.

Moltes empreses tenen índexs de rotació molt elevats perquè no fomenten la vinculació amb l'empresa dels seus treballadors en valors i formes de treballar, i perquè tenen salaris baixos que no incentiven gens l'activitat laboral. Tenen absentisme? Amb seguretat.

Fa bé Foment en elaborar un Llibre Blanc a la recerca d'alternatives, sense apriorismes, perquè la patronal catalana té clar que l'enemic no és l'absentisme justificat sinó l'ausentisme.

I aquest té causes que només l'empresa pot solucionar conjuntament amb els agents socials, i els ha convocat, que no poden posar-se de perfil davant dels que abusen dels seus drets i perjudiquen els seus companys.

Els governs també tenen molt a dir perquè el sistema sanitari coixeja i no serveix únicament pressionar els metges a donar altes o baixes sense atendre a la màxima prioritat: la salut. Això és un error.