Torna la vergonyosa venda ambulant
"La plaça davant del temple de la Sagrada Família ha estat ocupada per desenes de venedors de souvenirs i altra quincalla per a turistes"
La ciutat és com una manta curta. Si tapes els peus, destapes el cap. No hauria de ser així, però passa moltes vegades. Prenc el símil d'un llegendari entrenador de futbol que va definir la capacitat del seu equip amb l'exemple de la manta.
A diferència dels equips poderosos d'ara, la comparació venia molt a tomb amb la dificultat de defensar i atacar amb la mateixa eficàcia i intensitat. A la ciutat, a Barcelona, passa una cosa semblant. Quan es pretén remar en una direcció es produeixen incomprensiblement exemples que tiren per terra tot el relat fet per l'equip de govern municipal.
Hi hauria desenes de situacions per posar sobre la taula, però la de la lluita contra l'incivisme és molt notòria.
Els va costar horrors a les hosts de Collboni tirar endavant la reforma normativa per lligar curt els despropòsits de l'incivisme, després del text primigeni que va veure la llum a la primera dècada del segle XXI, sota el mandat de Joan Clos. Aquell text era benintencionat, però deixava moltes llacunes per sancionar l'infractor i, ja se sap, que només amb bones paraules les coses no funcionen.
Com deia, el nou text, modernitzat als usos i costums actuals, va veure la llum, però després al mapa ciutadà s'amunteguen situacions que haurien de disparar totes les alarmes a qui vetlla per complir amb un aconsellable mapa cívic.
L'exemple més recent s'ha viscut a la plaça davant del temple de la Sagrada Família, que ha estat ocupada per desenes de venedors ambulants de souvenirs i altra quincalla per a turistes. Segur que la setmana vinent, durant la visita del Papa a Barcelona, els venedors ambulants desapareixeran gràcies a l'impressionant dispositiu policial que està previst a la capital catalana. Però tan bon punt no hi ha pressió al carrer, Barcelona assisteix a incompliments flagrants de la normativa cívica.
El cas dels venedors ambulants, en zones amb abundant comerç regulat, que paga impostos i que pateix les inspeccions constants del consistori, és encara més sagnant. Caçar algú que micciona puntualment al carrer pot ser difícil per al control cívic, però la presència constant d'ambulants no sembla una tasca impossible si es té la voluntat de posar fi a aquests excessos.
I és preocupant la deixadesa municipal precisament a l'inici de la temporada d'estiu, en què la ciutat se sotmetrà a una tensió turística més gran que la que pateix en altres períodes de l'any.
La ciutat està a un any de les eleccions municipals, i la suma de petits detalls és important.
És cert que la capital catalana té fronts de molta envergadura en joc, però l'incivisme, i les seves derivades, no és un assumpte menor. Especialment, perquè els deures promesos s'han fet a mitges i el ciutadà de peu no salta d'alegria.
Hi ha moltes línies de treball en marxa, però quan es passeja, se segueixen veient els carrers bruts, o molt bruts, per molt que es netegi, i se segueix transitant en una capital infrail·luminada, per molts plans lumínics que hi hagi en marxa.
Totes aquestes situacions alimenten situacions indesitjades que desemboquen, entre altres coses, en percepcions d'inseguretat o directament en perills reals, una setmana sí, i una altra també.
