Avui pot ser un gran dia, planteja-t'ho així: si eliminen el teu nom d’un edifici, ja el posaran en un altre. O, dit d’una altra manera, si han de treure el teu nom d’un edifici oficial, que el substitueixin pel de Cruz Epifanio és un consol, no tothom té aquesta sort.

Això és el que deu pensar Joan Manuel Serrat després que a Algete (província de Madrid) hagin decidit canviar el nom a l’edifici municipal que portava el del cantautor, pel d’un il·lustre veí anomenat Cruz Epifanio.

Un no en té ni la més mínima idea de qui és —o era, ves a saber si és viu o mort— Cruz Epifanio Fernández, però algú així anomenat mereix que el seu nom el porti un edifici municipal no només a Algete, sinó a tots els pobles d’Espanya. Ja triguen al meu barri de Barcelona a posar-li al mercat municipal el nom de Cruz Epifanio.

Si el nom de Joan Manuel Serrat l’haguessin substituït, és un suposar, pel d’Antonio Fernández, tindria motius el cantant per enfadar-se, això seria un insult a tota la seva carrera, però una derrota davant Cruz Epifanio, en canvi, és més que honrosa, és fins i tot agradable.

Estic segur que Serrat, que s’ha de conformar amb dir-se Joan Manuel, com tants altres que al món han estat, no posarà cap impediment al canvi de nomenclatura. Home comprensiu, fins i tot és capaç de dedicar-li una cançó a Cruz Epifanio, que gairebé rima amb Mediterrani.

Don Cruz Epifanio mereix això i més, no en va porta alhora en els seus dos noms el martiri de Jesús i l’adoració d’aquest pels tres reis, ni més ni menys, el yin i el yang del cristianisme, el final de la vida del fill de Déu i el seu inici. Cert és que amb el Fernández del cognom perd bona part de l’èpica guanyada amb els dos noms de pila, però ningú és perfecte, ni tan sols a Algete.

El patró de la localitat és el Santíssim Crist de l’Esperança (14 de setembre), així que era d’esperar i és fins i tot lògic que prefereixin Cruz Epifanio a Serrat, qui potser ni tan sols va a missa.

A més, segons ha transcendit al poble, a don Cruz Epifanio li diuen familiarment Pifa. Sense dubte per raons d’economia ja que, si cal cridar-lo, fer-ho pel seu nom complet és una creu, amb perdó.

Serrat, en canvi, no té abreviatura coneguda, ha estat sempre Joan Manuel. Si en tingués, seria un simple Juanma, massa corrent per competir amb tot un Pifa, únic en la seva espècie.

Cal deixar clar que Cruz Epifanio no té culpa de res. Ni de dir-se així ni que a l’Ajuntament d’Algete l’hagin triat per substituir Serrat —no a l’escenari, almenys de moment—, a qui, als seus més de 80 anys, la polèmica segurament li porta ben fluixa, problemes més importants té un octogenari que molestar-se perquè un local social porti o no el seu nom.

Per no afegir que, normalment, als carrers, edificis, escoles i auditoris, se’ls sol batejar amb el nom d’un mort, així que al pobre Serrat no li devia fer cap gràcia saber que a Algete ja estaven posant el seu nom a dependències municipals.

És com si un va passejant per una ciutat i, en girar la cantonada, topa amb un monument erigit en la seva memòria: el primer és palpar-se per comprovar que un segueix viu, i el següent és tocar fusta. Llangardaix, llangardaix.

Tot i que també algú podria agafar una guitarra i plantar-se al ple en què es debatrà el canvi de nom i cantar-li a l’alcalde: "Niño, eso no se toca, deja ya de joder con el nombrecito".