Això no és "Vacances al mar"
"El president, alguna ministra a la fuga i/o uns quants assessors llepa-culs podrien haver pensat que amb aquesta “altruista” maniobra d’acolliment de l’Hondius, fins i tot a costa de la salut pública en general, potser els renta laboralment en un futur que ells mateixos ja perceben com a força proper. Favor per favor"
Quatre mesos de travessia lúdica previstos pels llocs més exòtics de l’Atlàntic i al mòdic preu de vint mil euros per passatge són les dades objectives que tenim de l’Hondius, el creuer holandès, ara més conegut com el "vaixell de l’hantavirus". El nombre de passatgers és de 147 que, sumats a la tripulació, feien un contingent d’unes tres-centes persones a bord d’un creuer de superluxe.
Explico això perquè us situeu a l’escenari real d’aquesta situació tan tètrica i descarteu que s’assembli en res a aquells creuers que anuncia la Shakira, que allotgen tres o quatre mil turistes low cost, que semblen un edifici flotant i als quals et pots pujar per cinc-cents euros amb “tot inclòs”. Res a veure.
Encara menys (i sort en tenim), estem parlant d’un vaixell de càrrega o un pesquer d’aquells on hi treballen vint o trenta persones que s’amunteguen en camarots compartits de dos per dos metres fent olor de peus.
Hi insisteixo perquè segurament l’Hondius sigui un lloc més còmode i confortable que la majoria de les nostres cases. Seguint amb el símil mariner, és com si el confinament de la covid els hagués tocat passar-lo al súper iot Christina O. d’Onassis. I no és frivolitat, sinó que això em sembla una dada molt rellevant a l’hora d’analitzar el sense sentit de l’actuació del govern espanyol recollint el vaixell de l’hantavirus a Canàries.
Tampoc sóc jo metge, però un vaixell al mig de l’oceà, on el passatge no pot tenir contacte amb ningú més de manera aleatòria, em sembla a mi el lloc on més fàcilment es pot controlar un brot víric d’aquest tipus que exigeix aïllament i rastreig.
Un cop evacuats els malalts i amb el seguiment mèdic adequat, no entenc per què no s’ha obligat els passatgers a passar la quarantena de 45 dies exigida en un vaixell per a súper rics, al qual no li falta la més mínima comoditat i en el qual, de totes maneres, pensaven passar navegant els propers quatre mesos.
Encara menys ho entenc si se’ls ha fet recórrer la meitat de la costa atlàntica d’Àfrica per arribar precisament a Canàries, quan anteriorment ja s’havien evacuat els malalts més greus.
No té cap sentit, per la qual cosa també em tranquil·litza força, ja que penso que si realment la infecció fos tan perillosa, les autoritats sanitàries no s’estarien prenent la cosa amb tanta calma, com si realment això fos "Vacances al Mar".
MV Hondius
Per tant, si el vaixell té bandera dels Països Baixos, si és una instal·lació perfectament habitable, si els que hi ha a bord estan sans i si ja els han fet recórrer mig món fins i tot amb un cadàver a bord, no hi ha ni mitja explicació seriosa que justifiqui que el vaixell acabi a les illes Canàries. Ni tampoc hi ha llei marítima ni principi del tan manosejat Dret Internacional que obligui a tal cosa.
I aquí és on l’assumpte es posa esgarrifós de debò ja que només la necessitat de crear la milionèsima cortina de fum d’aquest govern, just la setmana del judici Koldo i Ábalos, pot semblar una raó lògica per haver pres la decisió que, de manera automàtica, ja dona centenars d’hores d’alarmisme groguenc a les televisions subvencionades i amigues, hores que ja no dediquen a parlar de la corrupció rampant que inunda el govern.
També i no millor, podria respondre aquesta activíssima i innecessària col·laboració amb l’OMS a un nou intent per part del nostre president de tirar currículums als organismes internacionals, a veure si aquesta vegada sí té més sort que quan fa tres anys no el van voler ni veure a l’OTAN. Perquè no cal oblidar que Pedro Sánchez és avui president d’Espanya perquè no tenia on anar després que no el volguessin com a secretari general de l’OTAN, que és exactament on ell volia estar. I sort, vistos els col·legues amb qui es va ajuntar a Barcelona fa un parell de setmanes
El president, alguna ministra a la fuga i/o uns quants assessors llepa-culs podrien haver pensat que amb aquesta “altruista” maniobra d’acolliment de l’Hondius, fins i tot a costa de la salut pública en general, potser els renta laboralment en un futur que ells mateixos ja perceben com a força proper. Favor per favor.
En qualsevol país decent seria impensable que els seus governants arribessin a aquest punt de sociopatia contra els seus propis votants, i si es pensés, seria motiu d’escàndol absolut. Però estem en un moment en què certa part de la societat espanyola ha perdut tot el sentit crític i ha decidit defensar “els seus polítics” encara que s’hi juguin la vida. Literalment. I això si una infecció perillosa per a la democràcia de la qual no ens escapem ni en el més luxós dels vaixells.
