Mals temps per al bonisme
"Prohibir l'ús del burka i del niqab als espais públics hauria de ser una qüestió de sentit comú. Com a societat, no hem de permetre indumentàries que ocultin el rostre"
Lleida ha tornat al primer pla del debat públic, després de la decisió del seu alcalde de promoure un enduriment del codi de civisme ciutadà i prohibir l'ús de qualsevol peça, vestimenta o altra indumentària que oculti el rostre als espais públics.
Fèlix Larrosa, edil del PSC, s'ha posat en contra els representants d'aquesta política més acostumada a no abordar els problemes directament. La decisió de l'Ajuntament de Lleida, encara que genèrica, va dirigida a resoldre un dels problemes de convivència més urgents que té aquesta ciutat catalana: la presència excessiva de niqabs i burkes als carrers i, per descomptat, als espais comuns de la ciutat.
La decisió de Larrosa no és nova. Molts de vostès recordaran la iniciativa que va prendre Àngel Ros quan era alcalde de Lleida fa diverses dècades. Anava en la mateixa direcció, i només la mirada bonista que va tenir aleshores la justícia va frenar un pla atrevit, però tenaç.
Si s'haguessin pres mesures en aquell moment, potser la proliferació de determinades ideologies radicals, com passa actualment, no hauria prosperat amb la mateixa intensitat.
El control de determinades actituds no té res a veure amb l'animadversió racial que alguns preconitzen i altres secunden. Prohibir l'ús del burka i del niqab als espais públics hauria de ser una qüestió de sentit comú. Com a societat, no hem de permetre indumentàries que ocultin el rostre de les persones, ni per qüestions religioses, ni per costums socials ni per una qüestió de seguretat.
Aquest precepte serviria també per a altres grups religiosos, o no, que volguessin anar amb la cara tapada. Però, de moment, el principal problema que tenim als nostres carrers és el d'una minoria, la musulmana, que manté uns usos i costums que ofenen, o haurien d'ofendre, el conjunt de la societat local.
No es tracta d'impedir llibertats a cap col·lectiu que viu i paga impostos a Catalunya. Simplement, l'objectiu és aconseguir que cap comunitat imposi costums que no encaixen amb la manera occidental d'entendre la vida.
És curiós que les formacions polítiques més esquerranes -sempre tan estrictes amb els drets de la dona- s'oposin a aquest tipus de decisions que, en el fons, són tan lesives per als drets femenins. Aquí no es tracta d'un assumpte que puguin dirimir internament els membres d'una comunitat quan afecta l'espai públic. El que no és acceptable s'ha de restringir, encara que això suposi tocar el voraviu i les posicions bonistes es posin les mans al cap.
Molt malament deuen estar les coses a Lleida perquè un altre alcalde socialista desafii el mal entès fair play entre comunitats i agafi el toro per les banyes. Com va fer Ros. El que passa és que la societat actualment tolera menys comportaments bonistes si, en acceptar-los, es posen en risc qüestions de més calat, i el partit que no sigui sensible a les reivindicacions socials pagarà els plats trencats a les urnes.
