Lleida prohibirà el burca a la via pública i a les dependències municipals
L'alcalde de la ciutat, Fèlix Larrosa (PSC), anuncia que l'article 12 de la nova normativa sobre civisme impedirà "portar qualsevol peça, vestimenta o altra indumentària que tapi el rostre als espais públics”
Altres notícies: Els immigrants, la burocràcia i un pla d'Orriols
L'Ajuntament de Lleida, governat pel PSC, preveu, en la seva proposta d'ordenança de civisme i convivència, prohibir portar el rostre totalment tapat a la via pública i a les dependències municipals. Una normativa que fa referència al vel islàmic: el burca i el niqab.
L'alcalde de Lleida, el socialista Fèlix Larrosa, ha anunciat aquest dimarts que l'article 12 de la nova normativa estableix que, per garantir la interacció social en els termes habituals i propis d'una societat lliure i democràtica, “queda prohibit portar qualsevol peça, vestimenta o altra indumentària que tapi el rostre als espais públics”.
Multes de 300 a 750 euros
La proposta d'ordenança, pendent d'aprovació al ple municipal, contempla que el seu incompliment sigui una falta lleu, amb multes d'entre 300 i 750 euros.
La tinenta d'alcaldia i regidora de Feminisme, Carme Valls (PSC), ha explicat que l'ajuntament vol tenir un debat constructiu juntament amb les dones afectades.
"Nosaltres, com a govern feminista, estem obligades a parlar dels drets de les dones. I el que volem és identificar aquelles que porten el rostre tapat com a resultat de la violència masclista que pateixen”, ha afirmat.
![El presidente del Gobierno, Pedro Sánchez, recibe al presidente de Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Oriol Junqueras, en el Palacio de la Moncloa](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/01\/08\/politica\/1003742721678_15765541_320x180.jpg"])
Intent fallit el 2010
Lleida va ser pionera a Espanya en intentar prohibir el burca i niqab en espais municipals el 2010, quan l'alcalde era també el socialista Àngel Ros. La mesura va ser recorreguda per l'associació islàmica Watani, i anul·lada per una sentència del Tribunal Suprem, en considerar que els ajuntaments no tenen competències per limitar un dret fonamental.
