Ha passat la Setmana Santa i hem tingut una normalitat absoluta a les aules. Els professors sempre disposats a brandar les seves exigències s'han pres la seva setmana de vacances. Res a veure amb la resta dels mortals que només han fet festa els dies festius.

Els mestres van fer vaga durant tota una setmana. Estan en el seu dret, només faltaria. Diuen que fa anys que no tenen un salari adequat i amb una escola amb un munt de problemes com “una inclusió que no funciona, una diversitat difícil de gestionar en aules cada cop més complexes i amb més immigració, ràtios altes, pèrdua d'autonomia docent i anys de vaivens legislatius sense sentit”, com escrivia fa uns dies Susana Quadrado a La Vanguardia.

És cert que els professors assumeixen tasques que van més enllà de l'estrictament educatiu. Però, em pregunto, ara és el moment de muntar aquest enrenou quan el Govern de Salvador Illa és el primer que posa 2.000 milions damunt la taula?

Crec, sincerament, que no. Primer, no em sembla acceptable l'estratègia de bloqueig de la vida ciutadana tallant vies de comunicació. Recorda molt el que es va viure en el procés.

Aquells dies els problemes educatius ja hi eren però la USTEC, la Intersindical o la CGT estaven en aquestes coses i els problemes educatius no eren la prioritat. Es van dedicar a l'activisme i a tallar carreteres mentre els governs de torn no van moure un dit per la situació a les aules. Tallar la Ronda de Dalt amb 70 persones em va semblar un abús.

Segon. Segurament el que proposa el Govern no és un punt i final sinó un punt de partida. S'augmenta el salari un 65% -la resta dels mortals si tenen sort un 5%-, es redueixen les ràtios i hi ha dotacions pressupostàries per a la inclusió o per a les colònies, on cobraran 50 euros per pernoctació. Abans no veien ni un euro. Ara són els tercers en escala salarial de tot Espanya. Eren els últims.

Tercer. 44.000 professors rebutgen l'acord d'UGT i CCOO, diuen els vaguistes. Que s'ho facin mirar perquè hi ha 129.000 docents a la pública i concertada. Feu números vosaltres mateixos. La manifestació del dia 20 va tenir una assistència màxima de 35.000 persones entre mestres, metges, bombers i pagesos. O sigui, més de la meitat del col·lectiu educatiu no veu amb mals ulls el pas fet pel govern. No serà que hi ha un objectiu polític per part dels sindicats convocants?

Quart. No he sentit ni una paraula dels sindicats ni una valoració del que va passar en plena vaga quan un equip de Flaix FM es va plantar al Saló de l’Ensenyament i va preguntar als nois i noies per qüestions bàsiques de cultura general. Les respostes de nois i noies a punt d'acabar l'ESO, sonrojants.

Montjuïc separa Espanya de França, Pedro Sánchez és el president de Catalunya encara que hi ha divisió d'opinions amb Jaume Collboni. Quan el locutor intenta ajudar posant el nom de Salvador com a pista, arriba l'extravagància màxima amb Espriu o Dalí. Riallades per avorrir per situar el Baix Empordà al sud de Catalunya, no tenir ni p… idea d'on és el Barcelonès o no saber què era una serralada, perquè l'entrevista era en català. Els mestres tan estressats no tenen cap culpa en aquesta incultura?

Cinquè. No seria ara el moment de posar el comptador a zero -amb més de 2.000 milions i més de mil nous docents en aquest curs- i iniciar un procés negociador sense vagues i més vagues que deixen els nois i noies en un femer intel·lectual? Quants dies de vaga han deixat sense classe les escoles i instituts catalans aquest any? Quan abandonaran l'agitació al carrer que fot la vida a milers de ciutadans i afrontaran també la seva responsabilitat com a professionals?

Mentrestant, digueu als vostres alumnes que Salvador Illa és el president de tots els catalans, el primer que pensa en el futur educatiu del país. Puigdemont i Torra estaven en una altra cosa i els importava un rave. Aragonès ho va intentar i també es va topar amb uns sindicats -i professors- que viuen a la seva bombolla. Segur que necessitaven aquestes vacances! La resta dels mortals en tenim prou amb menys. No tenim estrès, ja ho sabeu.