Informació privilegiada

Hi va haver un temps en què fer servir informació confidencial era una temptació per a uns pocs actors del mercat, fer-ho estava perseguit per la llei i qui queia en la temptació era una ínfima minoria.

Ara veiem en diaris digitals amb massa freqüència les baralles que tenen lloc en el si de consells d'administració, òrgans que per la seva naturalesa han de mantenir el secret de les seves deliberacions, quan no es publiquen tweets que enfonsen o impulsen cotitzacions.

L'anunci de Puig de les seves converses amb Estée Lauder és un exemple de bon govern. Davant d'una filtració, s'informa el supervisor del mercat que les converses existeixen, però que no hi ha res tancat. Així tots els inversors poden actuar en igualtat de condicions.

A les antípodes hi ha els missatges de Trump respecte als avenços de la guerra amb l'Iran, i molt especialment quan s'anuncien passos cap a una solució pactada que fan caure el preu del petroli i pujar les cotitzacions a borsa. Ha passat, almenys, dues vegades, i l'última amb xifres d'escàndol perquè abans de modificar el seu ultimàtum a la infraestructura energètica iraniana “algú” va comprar futurs de petroli i accions guanyant milers de milions de dòlars.

És cert que tant la intervenció a Veneçuela com l'inici dels bombardejos a l'Iran van tenir lloc en cap de setmana, amb els mercats tancats. Però les declaracions que apunten a canvis de guió en el conflicte a l'Orient Mitjà no haurien d'anar acompanyades de presa de posicions d'avantatgistes cinc minuts abans que es facin les publicacions. La SEC, equivalent a la nostra CNMV, ha d'investigar seriosament qui hi ha darrere d'aquests moviments perquè l'escàndol és majúscul.

A borsa operen diversos tipus d'inversors. D'una banda, inversors privats o institucionals que consideren que un valor els pot donar una bona rendibilitat, sigui per l'evolució del preu de l'acció, sigui per la distribució de dividends. Per altra banda, inversors curtterministes que intenten treure rendibilitats pels moviments de les accions cada dia. I per altra banda els que fan servir la borsa gairebé com una casa d'apostes, invertint en productes complexos que poc tenen a veure amb la realitat econòmica d'una empresa.

Els futurs del petroli, per exemple, neixen per estabilitzar el preu d'un element el cost del qual és molt rellevant per a una aerolínia. Iberia, per posar un exemple, vol tenir un preu més o menys fix, passi el que passi al mercat, i per això juga al mercat de futurs. Però perquè això sigui possible un altre actor del mercat ha de ser la seva contrapart, assumint el risc que l'aerolínia no vol assumir, i algun d'aquests actors són inversors tremendament sofisticats. Així d'una realitat econòmica saltem a un món paral·lel on el menys important és l'origen de la necessitat.

La volatilitat dels mercats ara és molt alta. Borses, petroli, tipus de canvi, or, criptomonedes, … canvien de valor amb una velocitat esglaiadora. Les filtracions i els comentaris són l'espurna que fa encendre el foc en uns mercats que donen tombs tremendos, amplificats a més per màquines que reaccionen davant canvis de tendència. En aquests moments uns poden guanyar molts diners i altres perdre'ls, perquè no s'ha d'oblidar que sempre és un joc de suma zero ja que un comprador necessita un venedor, i viceversa.

Quan un dels actors té més informació que l'altre és com jugar al pòquer amb les cartes marcades i ara la guerra amb l'Iran està fent que proliferin les timbes.