MAGA, MEGA, TACO i meigas
"En els últims temps, desxifrar tants acrònims d'origen anglosaxó ens té una mica atribolats, especialment quan intentem adaptar la seva traducció a les realitats que pretenen expressar"
Serveixin els tres primers vocables, acrònims —Make America Great Again (MAGA), Make Europe Great Again (MEGA) i Trump Always Chickens Out (TACO)— per definir alguns dels paradigmes de la nostra realitat.
En la cultura anglosaxona, crear i descriure situacions mitjançant aquest tipus d'expressions és quelcom normal i habitual. En el nostre context cultural i periodístic, però, no és tan comú.
El món anglosaxó, en la seva vessant nord-americana i amb el seu llegat de més de 300 anys d'història, no ha valorat en excés el matís. Anar directament al gra —straight to the point— compta amb grans mestres. Les escoles de negoci ho han desenvolupat amb profusió i, sovint, amb èxit. En la nostra tradició col·loquial diríem, simplement: “No fugir d'estudi”.
En els últims temps, desxifrar tants acrònims d'origen anglosaxó ens té una mica atribolats, especialment quan intentem adaptar la seva traducció a les realitats que pretenen expressar.
Les suposades “grandeses”, Magas i Megas, tant l'americana com l'europea, són més aviat desitjos de màrqueting amb excés de fanfàrria.
El TACO, per la seva banda, no és un insult en la seva traducció al castellà; descriu més aviat una manera d'actuar en el món anglosaxó. Fa referència a algú que, amb la cultura empresarial del sector immobiliari de Nova York dels anys 60, quan se li portava la contrària amb determinació, optava per retirar-se i deixar l'altre abandonat.
En la nostra tradició, la versió atlàntica més propera al món anglosaxó nord-americà és Galícia. I és en aquesta geografia on apareix la figura de les meigas: uns personatges molt arrelats a la cultura popular, conegudes per les seves dots esotèriques i misteris per guarir.
Les porto aquí a col·lació perquè, en un món on les relacions internacionals cada cop estan més descompostes, hauríem d'incorporar als nostres equips de relacions exteriors, especialment en la seva dimensió atlàntica, un petit o gran grup de meigas.
Potser amb les seves pocions, exhorts i conjurs podrien aportar una mica de llum a certes persones, i contribuir a que el seu seny —o el nostre— sigui una mica més homogèni. Com deia aquell refrany: “Jo no crec en les meigas, però haver-les, n'hi ha”.
Potser necessitem l'ajuda d'aquestes bruixes antigues o modernes per posar ordre al sarau en què ens estan ficant.
