El pacte entre ERC i Pedro Sánchez funciona a les mil meravelles per als republicans i per al Govern del PSOE i Unides Podem. Els republicans mantenen Sánchez a la Moncloa i els socialistes espanyols ofereixen a ERC els èxits suficients perquè la seva credibilitat no decaigui més del necessari i així augmentar el seu avantatge respecte de Junts per Catalunya. La urgència de la reconciliació entre catalans dividits pel desastre de la tardor de 2017 queda per més endavant; de moment, la taula de negociació només ha servit per a la desinflamació dels problemes judicials dels dirigents sobiranistes; per a la resta, paciència.

L'amnistia reclamada un milió de vegades per ERC com a imprescindible per continuar parlant amb el Govern espanyol es va convertir primer en una “desjudicialització que tingui els efectes d'una amnistia” i ha resultat sent un vestit a mida perquè Oriol Junqueras pugui tornar a ser candidat com més aviat millor. La desaparició del delicte de traïdoria i la modificació dels tipus de malversació (de la qual també es beneficiarà el grup de dirigents del procés sentenciats, si el TS vol) és la culminació de la maniobra. Per a la resta de vells companys de viatge d'ERC se'ls reserva la dura llei, el delicte de desordres públics agreujats que és tot el més que es pot esperar que protagonitzi, avui per avui, el dividit moviment independentista.

Si fos el propòsit de Pedro Sánchez esperonar l'enfrontament entre independentistes per adormir-los durant unes dècades, no ho podria fer millor; però aquest no és l'objectiu declarat solemnement pel president del Govern en acceptar la creació de la taula de diàleg. El pla de Sánchez és el retrobament institucional i la reconciliació entre les dues Catalunyes i en aquest sentit no sembla que s'hagi progressat gaire, llevat de la concessió dels indults que va donar un impuls a la normalitat, però no a la reconciliació. Junqueras ho recorda permanentment al PSC des del seu púlpit.

ERC està disposada a pagar en termes d'estabilitat governamental per al suposat “Estat opressor”. Tanmateix, encara no ha pronunciat una frase de disculpa als milions de catalans agreujats pel seu aventurerisme adolescent i per la manipulació de les institucions històriques catalanes, segurament perquè els seus dirigents estan convençuts que els únics que van patir per aquell desastre van ser ells.

Aprovat el vestit a mida per a Junqueras pel succedani de l'amnistia, ERC ja ha emès el següent mantra a desnaturalitzar: el referèndum. Fa mesos que Salvador Illa i el mateix Pedro Sánchez van assenyalar el final del diàleg assumible per l'ordenament constitucional: una consulta sobre els acords de la taula de negociació, que naturalment no negaran la Constitució. Caldrà veure com s'opera en el discurs dels republicans la transformació de l'ineludible exercici de l'autodeterminació en una bonica consulta sobre el futur de l'autogovern o un referèndum estatutari. Allà hi seran Junts, CUP i ANC per denunciar el nou malabarisme.

Sánchez arrisca el seu per romandre a la Moncloa, segons es pot percebre per les reaccions del sector més tradicional del PSOE, que creu el mateix que denuncia el PP. Però és perfectament comprensible i legítim que ho faci, perquè, en realitat, l'únic que fa és afavorir les expectatives electorals d'ERC. Segurament, els republicans fa temps que han arribat a la conclusió de tenir més possibilitats amb Oriol Junqueras que amb Pere Aragonès per fer front a Salvador Illa. Malgrat els antecedents de Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero, no sembla que existeixi una disfunció de Sánchez amb el PSC en aquesta ocasió.

Bé podria donar-se la circumstància que els socialistes catalans hagin arribat a una conclusió diferent de la dels republicans. A saber: perquè Illa arribi a la presidència de la Generalitat, a més de quedar primer a les autonòmiques, s'ha de donar una ruptura definitiva entre ERC i Junts que eviti una suma independentista al Parlament i, a més, presentar els republicans un candidat inacceptable per a l'electorat de Junts, evitant així el transvasament de vots entre les dues candidatures, fins i tot davant l'emergència del PSC. Cap candidat millor que Junqueras per aïllar ERC de la resta del moviment independentista.