Oriol Junqueras va treure de l'armari dels records la DUI, la declaració unilateral d'independència que figurava als plans inicials de JxSí, ajornada fa més d'un any per l'aposta del referèndum o referèndum. Davant la sospita d'una nova modificació de les prioritats, explicable per les disputes internes de la coalició governant, per substituir el referèndum per unes eleccions, el líder d'ERC ha tornat sobre els seus passos amenaçant amb l'acció unilateral per excel·lència.

La DUI en realitat no és una amenaça per a l'Estat espanyol, més aviat seria un error per al moviment independentista. Sortir de l'equació de les desobediències a la legalitat i les seves inhabilitacions revitalitzadores per saltar el mur de l'Estat de dret i quedar-se a la intempèrie jurídica, amb mig país en contra, pot tenir unes conseqüències desastroses per als sobiranistes. Per als sobiranistes que resisteixin al desgast de la fulla de ruta mutant, s'entén.

La convocatòria d'un referèndum i la seva posterior prohibició pel Tribunal Constitucional pot tenir un efecte positiu per a l'independentisme en una estratègia de sumar suposats menyspreus democràtics per part del Govern central, a qui una pressió sistemàtica i sostinguda per resoldre el contenciós Catalunya-Espanya li pot desgastar a la llarga. La DUI és una altra cosa, és una prova de força per guanyar o perdre en un moment determinat.

Per què Junqueras va apel·lar a la DUI, precisament ara, després del viacrucis de JxSí d'aquesta Setmana Santa? Justament per això, per tapar la crisi interna entre PDECat i ERC

És aquest el moment determinat? Per afrontar aquest desafiament a l'Estat i a la comunitat internacional, la Generalitat hauria de tenir garantides almenys tres coses: suport massiu i militant del carrer, diners suficients per superar el tall automàtic del flux de la hisenda espanyola fins que la seva estructura d'Estat pogués facilitar-li'l i un mínim club de països disposats a reconèixer el nou Estat. No hi ha proves científiques de l'existència de cap d'aquests factors, llevat de la fe dels creients i la repetició de la manifestació massiva i festiva de l'11 de setembre.

L'Estat i el Govern de Rajoy no estan esperant altra cosa que un error d'aquesta magnitud. Una sortida al balcó del Palau de la Generalitat per proclamar la República catalana, després d'una sessió exprés del Parlament aprovant la declaració amb els vots de la CUP, i abans de la seva anul·lació pel TC. Un acte a la padana. Si no hi ha condicions, per què Junqueras va apel·lar a la DUI, precisament ara, després del viacrucis de JxSí d'aquesta Setmana Santa? Justament per això, per tapar la crisi interna entre PDECat i ERC; tanmateix, les desavinences són tan evidents, tan interioritzades per uns i altres, i tan lògiques, d'altra banda, que no es poden curar amb una improvisació.

Oriol Junqueras no permetrà que ningú el superi com a líder de l'independentisme. El seu discurs sobre la bondat universal i l'amor fraternal a tots els pobles i als seus ciutadans, fins i tot els espanyols, necessita de tant en tant algunes píndoles de radicalitat i determinació per contrarestar els rumors d'un cert desinterès per tot allò que pugui posar en perill la seva més que probable arribada al despatx de la Presidència de la Generalitat. Tal com estan les coses, haurà de prodigar-se.