Catalunya consumeix un 31% menys de ciment tot i el dèficit en habitatge i infraestructures
Ciment Català assegura que el sector produeix actualment força per sota de la seva capacitat
Més informació | El ciment català “no entén” la vaga de l’11N: “El que cal fer és construir més”
En els darrers 15 anys, Catalunya ha crescut un 10% en població, però el seu consum de ciment ha caigut un 31%.
Són xifres que, per si soles, "no expliquen tota la problemàtica en habitatge i infraestructures", però sí que són significatives, segons detalla Albert Avellaneda, director de Ciment Català, en conversa amb Crònica Global.
"Donen una idea que el creixement de la població no va a la par de les necessitats d’habitatge i infraestructures", afegeix el director de l’anomenada també Agrupació de Fabricants de Ciment de Catalunya, que representa els quatre grups que operen a Catalunya: Cementos Molins Industrial, Cementos Portland Valderrivas, Cemex España Operaciones i Holcim España.
Perquè alternatives al ciment —sosté— en infraestructures no n’hi ha, i en habitatge són escasses.
Una planta de Cementos Molins
Un sector sobrecapacitat
No deixa de ser comprensible que estiguem lluny de les xifres del boom immobiliari, però una caiguda del 31% no és menor, sobretot si es té en compte que la població no ha deixat de créixer.
A la vista està que el país acusa aquesta manca: tant per l’estat de les seves infraestructures —amb les carreteres i la xarxa ferroviària entre les més preocupants— com per l’escassetat d’habitatge, els dos grans temes de la campanya per a les eleccions del 29N.
"És un fre a la competitivitat industrial, i no només a la competitivitat industrial, sinó també a la qualitat de vida de les persones", explica Avellaneda.
A més, en preguntar-li si el sector té capacitat per assumir l’allau d’habitatges promesos durant la campanya, Avellaneda assegura que les fàbriques catalanes "tenen capacitat suficient perquè actualment estan produint força per sota de la seva capacitat".
"El que sí que passa és que hi hauria d’haver una planificació i una execució gradual", matisa. També assenyala que cal tenir en compte tota la cadena de valor, "des de l’extracció de les matèries primeres per fabricar aquest ciment fins a la construcció en si".
El conflicte del Garraf
Amb aquest darrer matís es refereix al conflicte que mantenen amb les tres pedreres del Garraf, sobre el qual ja ha informat aquest mitjà. En principi, el conveni que regula la seva activitat acaba el 2029 i és "improrrogable".
El sector cimenter, però, lluitarà perquè no sigui així. La indústria ja ha iniciat davant l’Administració els tràmits per prolongar l’activitat més enllà d’aquest límit, mentre que els veïns lluiten en sentit contrari.
"No volem pedreres ni que ens cobreixin els carrers d’or", va sentenciar Jorge Jung, president de l’Associació de Veïns i Veïnes del Poble del Garraf, en conversa amb Crònica Global.
Fàbrica de ciment de la Pobla de Segur WIKIPEDIA
Al parer d’Avellaneda, el cessament d’activitat de tres pedreres que subministren més de la meitat de les necessitats de l’àrea metropolitana de Barcelona podria encarir els preus i alentir la construcció.
"La possible finalització de la seva activitat el 2029, quan encara queda una quantitat important de recurs amb la seva explotació autoritzada, obliga a anticipar solucions. Si es perd aquest subministrament sense alternatives suficients i autoritzades, hi hauria risc de desabastiment i podria ser necessari portar materials de més lluny, amb majors costos de transport", explica.
Inversió i sostenibilitat
Aquest mitjà també ha preguntat a Avellaneda quines són les peticions del sector al pròxim president del Govern. En matèria d’inversió pública, explica, necessiten continuïtat i execució.
"La licitació d’obres a Catalunya va créixer un 17,4% el 2025, segons la Cambra de Contractistes. És una evolució positiva, però licitar no vol dir que l’obra ja estigui executada. Demanem un programa plurianual amb pressupostos, terminis i seguiment públic, que prioritzi el manteniment, les xarxes d’aigua, l’habitatge i l’adaptació climàtica. També les connexions del Corredor Mediterrani amb ports i centres industrials", assenyala.
El sector també té peticions en matèria de sostenibilitat. La indústria cimentera, com la siderúrgica, la ceràmica o la química, té unes particularitats tècniques que fan que sigui molt difícil d’electrificar.
Pedrera del Mèdol
El ciment es fabrica escalfant pedra calcària a temperatures molt elevades per obtenir clínquer, el seu component principal. En sotmetre-la a aquest procés, la mateixa pedra calcària allibera CO2 com a resultat d’una reacció química. Per tant, són emissions inherents al procés de fabricació, independentment de l’energia que s’utilitzi per escalfar-la.
"En energia", explica Avellaneda, "necessitem electricitat baixa en carboni, competitiva i disponible quan la fàbrica la requereix. Això implica facilitar contractes a llarg termini, revisar els càrrecs de la factura i aplicar els suports que permeti el marc europeu. Les connexions a la xarxa han d’arribar a temps per modernitzar les plantes i instal·lar els equips de captura de CO2".
Això últim és un dels grans objectius del sector, precisament perquè és inevitable que la seva activitat generi CO2. La captura de carboni consisteix a separar el diòxid de carboni dels gasos de la fàbrica abans que arribi a l’atmosfera.
"La descarbonització necessita també una xarxa de transport i emmagatzematge de CO2 accessible per a les fàbriques catalanes, juntament amb finançament i suport públic que facin viables les inversions", explica Avellaneda. "Una fàbrica pot preparar el seu projecte de captura, però necessita saber on portarà el CO2 i en quines condicions".