Un any i un segle després del seu emplaçament al Port de Barcelona, la fàbrica de Sal Costa està desapareixent del mapa, literalment.
La marca rere la icònica gavina blanca de vores blaves va iniciar la seva primera etapa d'expansió internacional fa dues dècades, el 1994, quan el grup alemany Südsalz va adquirir l'empresa catalana.
L'any 2016 va passar a mans del gegant saliner francès Salins, que actualment en manté la propietat i que, l'any passat, tal com va avançar aquest mitjà, va començar a desmuntar la planta de Sal Costa per traslladar l'activitat fora de la comunitat.
Avui, amb la concessió dels terrenys sense renovar després de més de cinc dècades de presència, Crónica Global ha pogut comprovar que la factoria —pràcticament buida des de l'estiu— està sent enderrocada tros a tros.
En camí cap a la desaparició
A Barcelona, a més de quedar-hi la històrica seu corporativa, s'hi refinava i s'hi envasava sal de taula en unes instal·lacions molt envellides i deteriorades, segons va apuntar un treballador en declaracions a aquest digital.
La planta de Sal Costa a Barcelona.
Des de l'arribada de la multinacional francesa —van relatar les mateixes fonts—, les inversions en maquinària van anar a menys, fins a deixar-la pràcticament obsoleta.
Els treballadors ja sospitaven del tancament a finals de 2025, quan era evident que les instal·lacions fregaven la inoperabilitat. Les seves pors es van confirmar amb la comunicació d'un ERO d'extinció al novembre, amb data de finalització per a l'1 de gener de 2026.
Tot i així, alguns van allargar la seva experiència al port perquè se'ls necessitava per ajudar amb el desmantellament. Avui, després de les tasques de buidatge, s'enderroca.
Cap al país veí
Així, l'activitat de Salins en territori català es redueix oficialment a la gestió de sal industrial vinculada a la activitat d'extracció minera al Bages.
Fora, però, s'alça com el principal productor de sal marina d'Europa. L'activitat d'envasament i empaquetatge que es feia a la capital catalana ha estat traslladada a França i el refinat, a una potent infraestructura d'extracció i processament a través de les Salines de Torrevieja (Alacant).
L'altra cara d'aquesta desinversió a Espanya es troba a la planta de Dax, al sud-oest de França, on Salins destinarà fins a 15 milions d'euros per més que duplicar la seva capacitat productiva, de les 20.000 tones actuals a unes 50.000 tones a l'any, destinades a abastir usos agrícoles, industrials i el tractament de piscines.
Sense arrels
De moment, el segle d'història segueix gravat a l'adreça impresa al paquet tan reconeixible de les prestatgeries dels supermercats espanyols.
És el detall que manté el vincle de la històrica marca amb la indústria alimentària catalana, que, amb l'enderroc, no li queda altra que assumir el cop de l'enèsima pèrdua.