La Càtedra Barcelona d'Estudis d'Habitatge reclama més recerca i inversió pública per afrontar la crisi d'habitatge
L'entitat, que agrupa experts de les quatre universitats públiques de Barcelona, organitza els propers 23 i 24 de novembre el II Congrés Internacional d'Habitatge i Ciutat, a l'auditori de la UPF Management School
Més contingut: 58 ajuntaments signen convenis amb la Generalitat per construir 1.529 habitatges en solars petits
La crisi d'habitatge obre qüestions que van més enllà de la regulació del mercat del lloguer. La manca d'habitatge assequible i el poc pes del parc públic obliguen també a revisar el volum d'inversions dirigides a aquest àmbit. Els experts de la Càtedra Barcelona d'Estudis d'Habitatge (CBEH) sostenen que Catalunya hauria de triplicar els recursos destinats a aquesta matèria i deixar enrere una legislació sustentada per decrets d'urgència.
Així ho han traslladat aquest matí investigadors de la CBEH, durant la presentació del II Congrés Internacional d'Habitatge i Ciutat, organitzat per aquesta iniciativa acadèmica que aplega les quatre universitats públiques de Barcelona (UB, UAB, UPC i UPF). La trobada se celebrarà els propers 23 i 24 de novembre a l'auditori de la UPF Management School, on participaran investigadors, especialistes i representants de diferents administracions.
A la presentació, hi han participat Montserrat Pareja-Eastaway i Juli Ponce (UB), David Hernández Falagán (UPC), i Josep Ferrer Riba (UPF).
Durant les seves intervencions, els especialistes han resumit que el problema de l'habitatge té múltiples perspectives, per la qual cosa es necessita recerca, planificació --recolzada en coneixements científics-- i coordinació entre els diferents actors implicats.
Independència acadèmica
La CBEH agrupa més de 70 investigadors de diferents disciplines, com el Dret, l'Economia, l'Arquitectura, la Sociologia, l'Antropologia, la Demografia, la Psicologia i la Salut Pública.
El seu objectiu és connectar la tasca acadèmica amb els problemes concrets de les polítiques d'habitatge. Per això, realitza estudis propis (i els presenta al seu repositori) i posa en contacte especialistes de diferents disciplines que fins ara treballaven de forma independent. La càtedra, a més, investiga per encàrrec de l'administració pública i defensa la seva independència acadèmica a l'hora de plantejar propostes.
Treball
Entre els seus diferents treballs, hi ha l'anàlisi de l'impacte de la manca d'habitatge en la salut i l'economia de les llars, les clàusules abusives en els lloguers; i el destí dels pisos que, després d'un desnonament o embargament hipotecari, acaben en mans de grans creditors o fons.
Així mateix, avaluen formes alternatives d'accedir a un habitatge, com les cooperatives o la propietat compartida. Un dels seus reptes és precisament influir en les polítiques públiques, un procés que "es veu alentit" per la inestabilitat dels equips polítics i tècnics, segons han recordat.
Debat
El programa del congrés estarà dividit en tres blocs temàtics que abordaran l'accés a l'habitatge i el mercat residencial; les transformacions socials i urbanes procedents de la problemàtica habitacional; i les polítiques públiques i els nous models residencials.
Així mateix, es parlarà sobre la simplificació administrativa i la seguretat jurídica. Els investigadors han advertit dels riscos d'acumular normes d'urgència i han reclamat una legislació de més qualitat. "Cal evitar la sobreregulació de baixa qualitat", han incidit.
Aquesta segona edició donarà continuïtat al primer congrés, celebrat el maig de l'any passat, que va reunir uns 250 participants.
