Les 'mossegades' als porters de la zona alta de Barcelona: es paguen comissions a canvi d'informació de veïns
Agents immobiliaris de diferents companyies ofereixen pactes, verbals o escrits, als conserges d'importants finques amb l'objectiu de prendre la davantera per adquirir immobles
Contingut relacionat: Sisme a l'immobiliari català: els propietaris d'AM Inversiones fugen de l'oficina entre impagaments
Notícies relacionades
Comissions econòmiques a canvi d'informació privilegiada. Aquest és el pacte que ofereixen algunes immobiliàries a porters d'importants finques de Barcelona. L'objectiu és clar: anticipar-se a la competència a l'hora d'adquirir un immoble.
Segons expliquen fonts afectades per aquestes pràctiques, és quelcom habitual. Expliquen que hi ha acords que són verbals, mentre que altres companyies ofereixen un contracte de col·laboració, com el cas de Chrysol Value Real Estate. Crónica Global ha tingut accés a un exemplar.
El problema és que els conserges, que aprofiten la seva posició per accedir a comunicacions inèdites, es troben amb seriosos problemes per rebre els diners. O bé perquè el compromís era de paraula, o bé perquè han de fer una factura.
Visites d'agents immobiliaris
El modus operandi és clar. Les veus consultades relaten que acostumen a ser "comercials molt joves que estan desesperats per trobar immobles". Acostumen a passar de "porter a porter" amb l'objectiu d'oferir "comissions d'entre 1.000 i 3.000 euros si els faciliten informació de pisos en venda o lloguer".
Una fotografia d'arxiu d'un habitatge en lloguer EFE
El salari per la prestació de serveis com a porter en una finca no és alt, d'aquí que alguns optin per "treure's un sobresou". Una de les veus, que afirma haver rebutjat l'oferta de Chrysol, admet que es tracta d'"una pràctica deshonesta, ja que no queda bé amb la comunitat de veïns".
Contracte de col·laboració
El document al qual ha tingut accés Crónica Global és un contracte de col·laboració estès per un agent de la immobiliària Chrysol, amb seu a Barcelona i a Madrid. Es tracta d'un formulari estàndard, amb espai en blanc, titulat com a "acord de col·laboració comercialització".
Sota aquest acord, el signant declara estar "interessat en prestar serveis de col·laboració en la intermediació de propietats immobiliàries en venda". En aquest marc, acorden "compartir informació confidencial sobre clients o productes d'interès recíproc per tancar operacions de venda, lloguer o captació".
Una foto d'arxiu d'un bloc d'habitatges EP
S'especifica que la col·laboració se centrarà en el desenvolupament de l'activitat mediadora en una finca determinada, així com s'estableixen uns honoraris del 0,1% del preu de venda fixat a l'escriptura de l'immoble si el col·laborador facilita la seva captació.
La immobiliària es compromet a pagar la comissió en un termini màxim de 72 hores després de rebre el pagament del client. No obstant això, la transferència queda supeditada a "el lliurament de la corresponent factura" per part del col·laborador.
L'esmentada companyia ha estat consultada per aquesta qüestió. No obstant això, ha optat per no atendre les preguntes formulades.
El laberint burocràtic
La realitat és que aquest contracte, preparat per omplir els buits en blanc, presenta dos elements cridaners. D'una banda, el fet d'haver d'emetre una factura. Per si sol, un porter no té mitjans per dur a terme aquesta acció, llevat que es doni d'alta com a autònom. Altrament, podria incórrer en una infracció tributària.
El segon és que aquest document està emparat sota la Llei 15/1999 de Protecció de Dades. No obstant això, aquesta normativa està derogada des del 5 de desembre de 2018, després de ser substituïda per la Llei Orgànica 3/2018 per adaptar-la al reglament europeu.
Frustració silenciosa
L'incentiu econòmic actua com a principal esquer per als empleats de les finques, els salaris dels quals solen ser ajustats. Segons relata un confident, les immobiliàries aborden els conserges de manera molt discreta per oferir-los acords al marge de la comunitat: "Aquí les agències venen, et parlen en veu baixa i et diuen que t'oferiran l'or i el moro i que això queda entre ells".
L'avinguda Pau Casals a Barcelona Crónica Global
Prometen incentius que oscil·len entre els 1.000 i els 3.000 euros per xivatasso, però la realitat després de tancar l'operació sol ser molt diferent. "Hi ha gent que entra en el joc per endur-se la comissió i després es troben les sorpreses que no paguen o s'obliden de tot", lamenta el testimoniant.
La manca de garanties, sumada al risc laboral, manté aquestes pràctiques sota una estricta llei del silenci a les zones nobles de Barcelona. Tot i que el descontentament existeix entre qui ha patit impagaments, trencar l'hermetisme resulta summament complex. "És molt difícil que algú confessi realment aquestes accions, perquè no és gens bonic de cara al seu lloc de treball si la comunitat se n'assabenta", conclou la font.
