Antonio Comadrán, financer de La Seda: "Vaig fer tot el que vaig poder per salvar-la, va intervenir l'Estat i li vaig estalviar 35 milions"
L'economista trenca el silenci 11 anys després de la seva condemna per la fallida de la gran química catalana, per on van passar els Pujol, Piqué, Majó, Vilarrubí o Artur Mas
Reconvertit en intermediari d'actius, el directiu aporta documentació per a "netejar el seu nom per sempre i tancar aquest capítol". "Mai no vaig tenir vinculació amb Convergència, no sóc nacionalista", afirma
Més informació: Desfilada de magnat per la llegendària Seda de Barcelona
Antonio Comadrán deambula per la part alta de Barcelona, zona noble Travessera-Tuset, com fa anys. Atrinxerat en una de les cases colonials i protegides que va dissenyar Enric Sagnier al coquetó passatge Josep Llovera —que Relais & Châteaux va voler transformar en un oasi urbà—, s'ocupa del seu jardí, que limita amb el d'un prohom català i el d'un fons de capital risc dels que habitualment copan titulars de la premsa econòmica.
Aquest economista barceloní està molest. S'ha reconvertit en intermediari hoteler, i ja ultima operacions a Barcelona i la Costa del Sol. Segons ell, això sí, el seu passat el continua perseguint, per la qual cosa vol posar els punts sobre les is d'una vegada per totes.
Onze anys després d'acceptar juntament amb Rafael Espanyol, president, una condemna menor per la caiguda de La Seda, la gran química catalana, demana ajuda a Crónica Global per aportar la seva inèdita versió, mai explicada als mitjans.
Va acompanyat d'abundant documentació que dona suport a aquesta versió. "Jo no només vaig enfonsar La Seda, sinó que vaig aconseguir que l'Estat s'implicara i vaig fer salvar 35 milions d'euros en una tresoreria que estava malmesa", resumeix.
Inicis
La seva història a l'empresa, epítom del Baix Llobregat industrial —va arribar a ocupar 25.000 persones—, té dos moments. El primer va començar a principis dels 90.
Comadrán va ser reclamat per la direcció de La Seda quan l'empresa es trobava a la vora del col·lapse operatiu i acorralada per embargaments executius.
Des del seu despatx especialitzat al Passeig de Gràcia de Barcelona —"en vaig tenir dos, un a Rambla Catalunya i un altre més gran al Passeig de Gràcia, em va anar molt bé"—, va assumir l'encàrrec d'articular solucions financeres per sostenir la companyia en un moment en què els bancs havien tancat l'aixeta del crèdit.
Imatge anterior de La Seda de Barcelona
Catorze anys
El seu primer gran encàrrec es va allargar des de 1992 fins a 2006 i es va centrar en solucionar el deute acumulat amb la Seguretat Social. "Jo tenia molt bona relació amb la Tresoreria. M'encarregava d'ajudar empreses. Quan entres a la Seguretat Social amb un deute de 50.000 euros, et persegueixen fins ofegar-te. Si el teu deute és de quatre milions, et posen la catifa vermella", assevera.
![Camión de bomberos](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/561356.jpg?p=w:320\/h:240&h=6b3X5mcB"])
En aquest front, Comadrán va dissenyar l'estratègia que va culminar en la promulgació d'un Reial decret el 1995, un marc regulador insòlit per ser l'únic acord d'aquesta naturalesa subscrit per l'Administració General de l'Estat (AGE) amb una empresa privada a Espanya.
"És l'únic mai aprovat a Espanya per salvar una empresa. Em va costar Déu i ajuda, però vaig aconseguir que l'aprovessin. No s'ha repetit mai", deixa anar amb un punt d'orgull.
S'esborra el deute
Aquesta intervenció estatal va permetre condonar i intermediar deute per un valor net de 29 milions d'euros, amb un cost de gestió per a La Seda de només quatre milions.
La maniobra va evitar l'embargament de maquinària crítica i va permetre mantenir amb vida l'activitat industrial durant més de 14 anys, impedint un tancament prematur que hauria deixat al carrer centenars de treballadors.
La nova seu de la Tresoreria de la Seguretat Social a Barcelona
Operacions fiduciàries
Segon moment de Comadrán a La Seda. Després de l'èxit amb la Seguretat Social, la direcció de la fabricant de fibres, niló i polímers va encomanar a Comadrán la resolució de passius internacionals.
![El Tanatori de Sant Gervasi](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/522478.jpg?p=w:320\/h:240&h=ODYwZNGE"])
En aquesta cartera d'obligacions, destaca la liquidació de la competidora alemanya Marquis (Markosa), firma similar a Viscoseda. Davant el perill que La Seda hagués d'assumir directament la totalitat dels deutes i compromisos laborals a Alemanya, el consultor va acceptar signar un contracte de fidúcia al seu propi nom.
"Vaig posar la casa en ordre"
Assumint la titularitat fiduciària, Comadrán va renegociar els deutes amb proveïdors i va pactar indemnitzacions laborals de 20 dies per any en lloc dels 45 exigibles a la matriu. "Això va generar un estalvi directe de deu milions d'euros".
Una operativa idèntica es va reproduir posteriorment en una filial de Sevilla, salvaguardant 80 llocs de treball directes i aportant entre dos i tres milions d'euros addicionals en eficiències.
Imatge històrica de La Seda de Barcelona
"Els vaig fer estalviar 35 milions"
El balanç global d'aquests treballs va quedar reflectit en una auditoria externa de 124 pàgines encarregada per la pròpia La Seda a l'auditor de comptes Emili Gironella Masgrau (EGM). El forensic es va incorporar al sumari penal que se seguia a l'Audiència Provincial de Barcelona per la fallida del grup.
![Un vigilante de SP4, en un servicio](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/415839.jpg?p=w:320\/h:240&h=EnpPINRH"])
Què deia? "L'informe va concloure formalment que els meus treballs van reportar a la companyia beneficis quantificables superiors als 35 milions d'euros i van evitar la fallida accelerada del grup", sintetitza l'economista.
Facturació
Malgrat aquestes xifres, les investigacions judicials —instades per l'acusació pública tutelada per Francisco Bañeres, exfiscal de delictes econòmics i ara fiscal en cap de Catalunya— van fixar la seva atenció en els 12 milions d'euros facturats globalment pel despatx de Comadrán.
El consultor sosté que aquesta suma acumulava fons destinats a pagaments de tancaments i liquidacions de passius, mentre que els seus honoraris nets van representar únicament uns dos milions d'euros per més d'una dècada de serveis.
Treball que, insisteix, va ser "clau" per mantenir la química en respiració assistida durant una dècada i mitja.
Francisco Bañeres, fiscal en cap de Catalunya
"Vaig pactar: em demanaven dècades de presó"
En el procediment judicial, la Fiscalia va arribar a sol·licitar per a Comadrán penes de fins a 27 anys de presó. El verbatim utilitzat per l'equip de Bañeres en l'acusació era demolidor. L'acusaven a ell i a Rafael Espanyol de "desvergonyits".
Tot i disposar de l'informe pericial favorable que demostrava la rendibilitat de la seva gestió, els seus lletrats li van aconsellar no assumir el risc d'un judici oral donada la hipertrofia punitiva de l'acusació i la politització del cas.
"Jo volia anar a judici, però vaig acabar pactant. Volia netejar el meu nom i demostrar que vaig fer tot el que vaig poder per salvar l'empresa. I que mai vaig tenir res a veure amb Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), a la qual vinculaven amb La Seda. De fet, no sóc nacionalista", protesta.
L'expresident Artur Mas, que va passar pel consell de La Seda
Pena menor
Seguint les recomanacions de la seva defensa per evitar una condemna desproporcionada, Comadrán va acceptar un acord de conformitat que va fixar una pena menor d'any i mig de presó, evitant l'ingrés a la presó. Al seu torn, Rafael Espanyol va acabar encaixant condemnes també menors.
"Abans, s'havia rescabalat a l'empresa per mitigar l'impacte. Les condemnes ja no tenien sentit, però eren necessàries per a la Fiscalia per l'abast mediàtic del cas".
![Joan Sala, con el trasfondo de la Ciudad de la Justicia](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/561426.jpg?p=w:320\/h:240&h=-0Gq3dNy"])
Malgrat la lleugeresa del càstig i la voluntat de reparació, el pacte judicial va consolidar un estigma públic que va arruïnar la seva reputació comercial i va provocar el tancament immediat de la seva boutique de negocis.
"Els mitjans em van destrossar. Vaig passar de tenir un cèntric despatx d'economistes al Passeig de Gràcia a que no em truqués ningú", admet. "Em vaig haver de reconvertir amb molta paciència i esforç. Ara treballo en el sector de la intermediació hotelera i preparo un gran projecte audiovisual", proclama.
Batalla per les accions
Respecte al tràgic desenllaç de La Seda, Comadrán desvincula el col·lapse de les operacions que ell va coordinar juntament amb el conseller delegat José Luis Morlanes, de qui, diu, "n'ha perdut la pista".
"Vaig estar jo relacionat amb CDC? No, en absolut. Va ser ell un baró socialista a l'ombra com diuen alguns? Ho ignoro, no ho sé. La nostra relació era merament professional".
Segons el seu testimoni, el pla de viabilitat dissenyat per Morlanes i el seu equip deixava l'empresa completament sanejada i llesta per capitalitzar deute a través de fons d'inversió internacionals.
José Luis Morlanes, CEO d'Iqoxe i de La Seda Tarragona
"Els portuguesos van enfonsar La Seda"
Per què es va enfonsar La Seda? El procés es va truncar quan el president del consell i accionista majoritari, l'inversor portuguès Manuel Matos —amb interessos en empreses competidores a Portugal—, va constatar que l'entrada dels fons d'inversió diluiria la seva participació a l'1%.
![José Luis Morlanes y los logos de Iqoxe, La Seda y RCD Espanyol](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/539089.jpg?p=w:320\/h:240&h=lxjmjbZv"])
Per no perdre el control operatiu ni perjudicar les seves filials portugueses, el dirigent va forçar el concurs d'acreedors i la liquidació del grup amb la intenció de reincorporar la unitat productiva a preu de saldo.
"No en tinc proves, però cap dubte: els portuguesos van forçar el concurs per no perdre poder en la governança interna i adjudicar-se la unitat productiva", apostilla.
"Em van proposar la política: vaig dir 'no'"
Durant la instrucció judicial, diverses anàlisis van vincular la figura de Comadrán amb trames de padrinatge polític vinculades a Convergència, donada la presència de perfils afins al nacionalisme en l'estructura organitzativa de La Seda: Jordi Vilajoana, Artur Mas, Jordi Pujol Ferrusola o l'malaguanyat empresari Carles Vilarrubí.
Comadrán desmenteix categòricament haver mantingut militància o afinitat orgànica amb la formació catalanista. "Com he dit, ni sóc independentista ni nacionalista. Sí que m'agradava Unió Democràtica, però mai vaig tenir relació amb ells. Només m'han proposat entrar en política una vegada, i vaig dir no".
Carles Vilarrubí en una compareixença al Parlament Parlament
"Vaig haver de vendre la meva casa"
Pel que fa a la seva reconstrucció professional i personal, el patró admet que l'impacte mediàtic del procés judicial li va causar un cop professional.
La cobertura de la causa va provocar la desbandada generalitzada de la seva cartera de clients al passeig de Gràcia, deixant-lo sense activitat comercial "d'un dia per l'altre".
Per fer front als deutes i cobrir despeses elementals de subsistència, es va veure obligat a liquidar actius personals de valor, incloent-hi el seu habitatge familiar al Maresme i patrimoni acumulat durant dècades. "A ningú li agrada haver-ho de fer. Però vaig seguir endavant amb el suport incondicional de la meva esposa i la meva família", narra.
La luxosa urbanització Supermaresme, al nord de Barcelona
Futur
Dotze anys després del final del cas penal, Comadrán surt a la palestra per rehabilitar la seva imatge pública i desvincular el seu nom de les notícies que dificulten l'activitat empresarial de la seva família.
Di "prou" i demana que no se'l relacioni més amb una Seda que, subratlla, ell "va intentar salvar a tota costa" tot i que altres inversors "sense escrúpols" la van portar al jutjat mercantil.
La pèrdua del motor industrial de Catalunya no passa, segons Comadrán, per ell, conclou abans de pagar el compte, posar-se l'abric i marxar.
