El futur de Brava Fabrics comença a aclarir-se. Una coneguda tèxtil catalana ha mogut fitxa per quedar-se amb la unitat productiva de la firma barcelonina, que va entrar en concurs de creditors el juny passat amb un forat de dos milions d'euros.
La candidata busca la continuïtat de la marca, tot i que els administradors concursals, el bufet d'advocats Toda & Nel·lo i l'empresa especialitzada Kentra, líder en rescat d'empreses en dificultats a Catalunya, escolten ofertes fins al 14 d'octubre.
Tres botigues
La companyia ofereix 100.000 euros per la firma —fundada el 2015 per Ramon Barbero i Iván Monells—, que va aconseguir fer-se un lloc a la indústria gràcies als seus estampats i dissenys colorits, i la seva aposta per la moda sostenible.
Hi ha tres botigues en joc (Barcelona, Madrid i Palma). Això sí, si alguna companyia més entra amb una oferta superior, es podrien reactivar també la segona botiga de la Ciutat Comtal i una altra a Sant Sebastià.
Moda catalana
Així ho confirmen des de Kentra, la gestora del concurs de creditors que està al capdavant del procés de Brava juntament amb l'administradora concursal Manuela Sánchez (Toda&Nelo).
Fonts de Kentra valoren "positivament" que la marca passi a mans d'una altra companyia amb identitat catalana com Simorra. La prioritat, afegeixen, és "mantenir el valor" d'una ensenya que ha aconseguit créixer amb una xarxa de botigues pròpies i assegurar que "segueixi operativa, facturant i generant ocupació".
Origen
Brava Fabrics va néixer el 2015 de la mà de Barbero i Monells, que es van conèixer durant un MBA a Esade. Des de Barcelona, la marca es va convertir en un dels noms vinculats a la moda sostenible, amb una comunitat a xarxes de 240.000 seguidors i una forta aposta pel mercat internacional.
Gran part de les seves vendes del canal online provenien de l'estranger.
Una 'store' de Brava Fabrics
Cinc botigues
Durant la seva trajectòria, la companyia ha arribat a tenir 35 empleats i les cinc botigues pròpies esmentades a Barcelona (2), Madrid, Palma i Sant Sebastià.
Barbero i Monells han mantingut sempre la majoria del capital, amb participacions minoritàries de particulars i fons, com Impact Partners.
Canvi directiu
La situació es va complicar a finals del 2024, quan van aparèixer els primers problemes de tresoreria. Monells es va apartar de la gestió diària (per migrar al negoci de la IA), tot i que va conservar la seva participació a la firma tèxtil.
La seva sortida va arribar després d'anys de creixement. La firma ja lluïa certificats de sostenibilitat, producció a Espanya i Portugal, i un gran públic internacional.
Ingressos de 20 milions
En la seva millor etapa, va arribar a facturar 20 milions i assolir els 600.000 clients, així com a aconseguir finançament de plataformes com La Bolsa Social o Crowdcube.
Però les vendes no es van mantenir i van anar caient fins a fregar els 5 milions el 2025, un 6% menys que l'exercici anterior. L'augment dels costos va acabar agreujant la situació i, segons van admetre públicament els propis fundadors, va fer que el projecte resultés "inviable".
Incertesa
Brava Fabrics va entrar en concurs el juny passat, en un escenari sensible per a les marques independents, caracteritzat pels costos elevats, la pressió del comerç electrònic i la competència amb els gegants del sector.
Interior d'una botiga de Brava Fabrics
Amb la fallida, es va obrir un procés per buscar comprador, amb la possibilitat de vendre la companyia per lots o com a unitat productiva.
Canal online
L'entrada de la tèxtil catalana --de capital local-- podria ara permetre que Brava ressorgís.
Mentrestant, aquesta ha anat mantenint operatiu el seu canal online, on ha continuat liquidant part del seu estoc, tot i que les seves botigues sí que romanen tancades.