BPCE, el gegant francès nascut de la crisi que comparteix orígens amb el Sabadell
El nou soci del banc que presideix Josep Oliu és el segon grup financer de França i un dels més grans de la zona euro. Recentment, va adquirir el portuguès Novobanco, pel qual es va interessar Caixabank
Més informació: El francès BPCE pren un 7% del Sabadell de manera amistosa: soci estable i blindatge antiopa
El Grup BPCE, nou accionista de referència del Banc Sabadell, és una de les majors entitats financeres per volum d'actius, no només a França sinó també al conjunt de la zona euro. Tot i la diferència de mida, comparteix amb l'entitat vallesana més del que podria semblar. Especialment, pel que fa als seus orígens.
Encara que, en la seva composició actual, es tracta d'una entitat amb tot just 17 anys de vida, els orígens del BPCE es remunten al segle XIX. En concret, al 1878, quan veu la llum a França el primer Banque Populaire. Fundat per un frare caputxí, el seu objectiu original consistia a prestar serveis de crèdit a col·lectius com petits empresaris i comerciants, artesans, agricultors i altres actors de diferents gremis.
Tots ells allunyats del sistema bancari tradicional, van trobar en els Banques Populaires un aliat sense igual per poder avançar en les seves activitats i tenir la possibilitat d'expandir els negocis. L'entitat donava suport a l'economia real, tal com va fer en els seus orígens el Banc Sabadell amb col·lectius similars a la seva localitat natal i l'entorn.
El paper bàsic que va exercir Banque Populaire després de les dues guerres mundials a França va consolidar la seva posició, que va venir a reforçar el col·lectiu de caixes d'estalvi amb un enfocament més regional. En aquest sentit, a la manera de com va succeir a Espanya.
Una oficina del Banc Sabadell Europa Press
Una d'elles, Caisse d’Epargne, constitueix el segon element de l'actual grup BPCE. Enmig de la primera fase de la crisi financera de principis d'aquest segle, la fusió de Banque Populaire amb Caisse d’Epargne va propiciar com a resultat un nou gegant de les finances a França.
Les adquisicions posteriors de Palatine i Oney (finançament al consum), i la consolidació de Natixis com a pilar en la banca privada i la gestió d'actius, han reforçat les capacitats de BPCE com a operador financer global.
![Sede de Caixabank en Madrid / EP](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/490430.jpg?p=w:320\/h:240&h=S09DjiR4"])
Prova de la seva potència de foc en són també les seves xifres de 36 milions de clients a tot el món i una plantilla composta per més de 110.000 empleats.
Recentment, BPCE s'ha estès a Portugal després de fer-se amb el control de Novobanco, quarta entitat financera del país lusità. El banc, rescatat pel Govern local durant la crisi, va concloure la seva privatització amb un procés de venda en què va participar de manera activa Caixabank.
Nova etapa
Finalment, va ser l'entitat francesa la que es va fer amb el control de Novobanco, beneficiada per les reticències que va mostrar l'Executiu portuguès perquè Caixabank ampliés el seu pes en el sistema financer del país. El banc que dirigeix el seu conseller delegat, Gonzalo Gortázar, va comprar el 2015 BCP i ja llavors es va convertir en un dels principals actors del mercat.
Amb la presa amistosa del 7% del capital del Banc Sabadell, BPCE amplia la seva discreta però efectiva influència en el sistema financer de la zona euro. Per la seva banda, l'entitat que presideix Josep Oliu incorpora un soci estable, amb vocació de llarg termini i amb qui comparteix molts elements, tot i la diferència de mida.
