Publicada

El futur incert de Santiveri podria passar per dir adéu a la seva emblemàtica planta de producció a la Zona Franca de Barcelona. La companyia valora diverses opcions, en una operació que, d'entrada, no té relació amb la recent reestructuració del deute bancari, via jutjats del Mercantil. Tanmateix, ambdós camins semblen condemnats a creuar-se en els propers anys.

Sobre la taula on es prenen les decisions a Casa Santiveri hi ha l'anomenat 'Projecte Rubicón'. La seva connexió directa no és amb el pla de transformació del fabricant de productes dietètics i saludables ni amb les mesures que intenta implementar per escapar de la situació d'insolvència imminent en què s'ha vist embolicada.

Es tracta del plantejament que la centenària empresa familiar ha desplegat en relació amb l'impacte que podria tenir la modificació del Pla Urbanístic de Barcelona que afecta els terrenys de la Zona Franca on s'ubica la planta de l'empresa a la Ciutat Comtal.

La modificació té com un dels seus objectius la transformació de sòl industrial en urbanitzable. Un tràmit administratiu que, com és habitual a les ciutats de mida mitjana i gran, acumula lustres de desenvolupament, sense que es conegui amb certesa el moment de la seva aprovació i execució definitives.

Davant d'aquest escenari, Casa Santiveri ha dissenyat diverses alternatives; com a denominador comú, totes passen per deixar d'operar a la planta en cas que la modificació es dugui finalment a terme.

Tanmateix, les opcions difereixen molt entre elles. Una consisteix en la recerca d'una nova ubicació per a la fàbrica. Una possibilitat que podria permetre a Casa Santiveri mantenir el seu vincle històric amb Catalunya encara que, això sí, és l'única que comparteix aquesta característica.

Trasllat a Peñafiel

Perquè una altra de les possibles solucions és traslladar la producció a l'altra planta de la companyia, ubicada a la localitat vallisoletana de Peñafiel. D'aquesta manera, la gamma d'articles que actualment s'elaboren a Barcelona (els pans torrats i els complements alimentaris) passarien a la factoria castellano-lleonesa.

A Peñafiel, Casa Santiveri ja produeix galetes, tortites i torrades, a més de dur a terme els processos de cobertura de xocolata i d'empaquetat i ensacat. Finalment, el 'Projecte Rubicón' també contempla externalitzar la producció, sens dubte la mesura que més impactaria en el model de negoci.

Ciutat de la Justícia Generalitat de Catalunya

La companyia assenyala que el projecte ha estat compartit amb la banca creditora, amb la qual ha negociat una refinançament que, finalment, va portar a la via judicial davant la impossibilitat d'obtenir el suport suficient per part d'una majoria de la massa creditora.

En principi, aquest plantejament està desvinculat del pla de viabilitat a cinc anys presentat per a l'homologació del deute bancari, que ascendeix a una mica més d'11,7 milions d'euros. L'auto del Jutjat del Mercantil número 5 de Barcelona que resol a favor de la refinançament assegura que "l'escenari base del Pla de Viabilitat 2026-2031 es sosté per si mateix".

Reduir costos fixos

En aquest pla no s'inclou ni el 'Projecte Rubicón' ni el finançament addicional que, per una altra via, busca Casa Santiveri per apuntalar la seva viabilitat. La decisió judicial es fonamenta en l'informe de l'expert independent aportat per la companyia, de les projeccions del qual "resulta un flux de caixa positiu en tots els exercicis i una caixa acumulada creixent, de manera que la societat atén el servei del deute reestructurat sense recursos externs; l'únic desajust, en l'exercici 2026, queda absorbit per la tresoreria inicial".

No obstant això, l'auto també reflecteix que un dels principals objectius del pla de viabilitat passa per "corregir la causa estructural de la insolvència", que identifica amb "el pes dels costos fixos de la planta de Barcelona".

Així doncs, el 'Projecte Rubicón' podria entrar en escena en el desenvolupament del pla i al marge del que passi amb els tràmits relatius a la modificació del Pla Urbanístic de Barcelona. Especialment, si les mesures implantades per corregir o contenir els costos no tenen l'èxit esperat i la companyia continua immersa en la volatilitat de resultats que l'ha portada fins a aquesta situació.