Oscar Pierre, a su salida de la Ciutat de la Justicia
Business

El jutge processa el CEO de Glovo per vulneració de drets dels treballadors

Oscar Pierre s'arrisca a una possible pena d'entre sis mesos i sis anys de presó en cas d'acabar sent jutjat i condemnat

Contingut relacionat: Glovo s'asseu al banc dels acusats per competència deslleial i ús de falsos autònoms

Llegir en Català
Publicada
Actualitzada

Un jutge de Barcelona ha deixat a un pas de judici el fundador i CEO de Glovo, Oscar Pierre, en veure indicis d'un possible delicte contra els drets dels treballadors per emprar falsos autònoms tot i les resolucions judicials que instaven a contractar-los.

El magistrat del jutjat d'Instrucció 31 considera en la seva interlocutòria que les decisions de Pierre "menystenen i suprimeixen els drets" dels seus missatgers, i per aquesta raó, acorda concloure la investigació i seguir la tramitació del procés. Pierre s'arrisca així a una pena d'entre sis mesos i sis anys de presó en cas que fos processat i condemnat.

El jutge mostra com a indicis 18 sentències en què es conclou que els riders de Glovo eren treballadors per compte d'altri i es reconeixia que eren falsos autònoms, inclosa una sentència del Tribunal Suprem.

El magistrat dóna ara deu dies a les parts per preparar els seus escrits d'acusació o sobreseïment contra Pierre.

En la seva interlocutòria, el jutge argumenta que Glovo utilitza treballadors "als quals exigeix la seva alta en el règim especial per compte propi de la Seguretat Social, una relació en aparença mercantil que li permet reduir els seus costos empresarials, en no garantir un salari professional conforme a la jornada de treball realitzada" i estalviar-se les seves cotitzacions laborals.

Mateixa relació laboral

Segons el jutge, al setembre de 2020, el Tribunal Suprem va dictar una sentència en què afirmava la "naturalesa laboral" entre Glovo i els seus treballadors, una conclusió a la qual han arribat altres jutjats en sentències que han esdevingut fermes tot i els recursos de l'empresa de repartiment.

Tot i això, Glovo "continua mantenint la mateixa relació de treball amb els seus treballadors", que estan obligats a donar-se d'alta com a autònoms i abonar les seves pròpies cotitzacions si volen continuar prestant els serveis per a l'empresa.

Per al magistrat, això constitueix "una pràctica que no autoritza la legislació laboral i que menysté i suprimeix els drets que aquesta reconeix als treballadors per compte d'altri, com ara els relatius a salari, jornada, descansos, permisos, vacances o protecció de la Seguretat Social".

Inspeccions de Treball

Arran de les sentències esmentades, la Seguretat Social va ordenar a les Inspeccions de Treball provincials que enviessin requeriments a l'empresa Glovo per "comprovar si la relació laboral per compte d'altri havia estat reconeguda per aquesta i aplicats els drets laborals als treballadors".

"Tanmateix, Glovo no va acreditar en les seves respostes cap dels anteriors extrems, limitant-se a contestar que la relació inicial que unia les parts no es mantenia en el moment de procedir-se al requeriment", sosté el jutge.

Tanmateix, afegeix la interlocutòria, és una "realitat inqüestionable" que els empleats de Glovo han continuat realitzant les seves tasques de repartiment en les mateixes condicions en què les venien duent a terme anteriorment, sense que se'ls hagi reconegut la seva condició de treballadors per compte d'altri.

En aquest sentit, el jutge recalca que els repartidors manquen d'una organització de treball pròpia, en prestar els seus serveis dins de la implementada per l'empresa Glovo, que "dirigeix i organitza els seus treballs diaris a través de la plataforma digital d'ús obligatori, on es determina la forma i el preu del servei de recollida i lliurament de productes, i s'estableix un sistema de control del procés productiu mitjançant la gestió algorítmica del servei".

Pierre va ser citat a declarar com a investigat al jutjat al desembre de 2024 i, el dia abans de la seva compareixença, va anunciar que canviava el model de contractació i que contractaria els repartidors, amb la finalitat de garantir la "pau social" a l'empresa, tot i mantenir que el sistema anterior també era legal.