La Comissió Europea no dona el seu vistiplau al projecte de la llei del taxi de la Generalitat. Brussel·les n'ha aturat l'aprovació amb un dictamen al qual ha tingut accés Crónica Global, eminentment tècnic i centrat en una qüestió concreta: quan es tracta de serveis digitals, la norma europea està per sobre de la regulació catalana.
Brussel·les considera que Catalunya no pot imposar controls i registres propis a les plataformes que operen al seu territori quan es limiten a posar en contacte usuaris i transportistes, sense organitzar ni gestionar el viatge.
La Generalitat sí que pot regular el transport, però no té potestat per traslladar automàticament aquestes mateixes exigències a les plataformes digitals quan aquestes estan subjectes a les regles europees. El dictamen, però, no aclara del tot com encaixen les VTC en aquesta distinció, i assenyala que s'ha d'analitzar "cas per cas".
Empreses d'intermediació
El dictamen diferencia entre dos tipus d'empreses intermediàries. D'una banda, hi ha la intermediació vertical, que es refereix a aquelles companyies en què s'ordena un mitjà de transport per a una ruta, s'ofereix un preu tancat i s'executa el desplaçament. És a dir, és quelcom directe.
Logo d'Uber
D'altra banda, hi ha la intermediació horitzontal, que ofereix la informació necessària per contractar el servei que es desitja, però no cobra ni fixa una tarifa per això.
La llei catalana, en tramitació al Parlament, pretén posar límits a totes dues parts. No obstant això, pel que fa a la segona, la Comissió Europea no n'ha donat el vistiplau.
Zona de conflicte
Aquesta classificació de les companyies provoca una zona grisa que la Comissió Europea no resol. D'una banda, els taxistes volen que es consideri intermediació horitzontal només als cercadors i similars.
D'altra banda, moltes empreses de VTC buscaran ser incloses en aquesta categoria, de manera que siguin regulades sota la normativa continental.
El conflicte sorgeix amb les aplicacions que ofereixen funcions intermèdies —com estimacions de tarifa o assignació intel·ligent de vehicles— sense fixar el preu final. És en aquest terreny confús on Brussel·les adverteix que la Generalitat no pot aplicar exigències locals de supervisió a eines digitals que operen emparades per la legislació europea del mercat únic.
Brussel·les exigeix canvis
Imatge de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen
El dictamen, datat el 24 d'agost, suposa un advertiment formal d'incompatibilitat legal que obliga a congelar la tramitació del text al Parlament —ampliant el termini fins al 28 de setembre de 2026— i força Espanya a informar la CE de quines modificacions introduirà a la norma.
Si s'aprova en els seus termes actuals, l'Executiu comunitari adverteix expressament de la obertura d'un expedient d'infracció davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
Lectures contraposades
Davant aquest dictamen de la Comissió Europea, les lectures de totes dues parts són contraposades. Coincideixen que la resolució no és contundente. No obstant això, cadascú tira cap a casa seva.
El sector del taxi considera que les empreses de VTC, encara que intentaran mantenir-se com a intermediàries horitzontals, acabaran sent denominades com a verticals, de manera que estaran sota el control de la Generalitat.
La reacció de l'altra part oscil·la entre la cautela i una certa decepció. Fonts del sector admeten que el pronunciament de Brussel·les resulta "superficial", ja que ha optat per fonamentar el seu dictamen estrictament en el compliment de la Directiva de Comerç Electrònic i el Reglament de Serveis Digitals (DSA), sense entrar en una defensa més general del lliure mercat.
"Amenaça regulatòria"
Aquest revés regulatori arriba mesos després de les alertes llançades pel sector de les VTC. El passat març, les patronals Unauto i Feneval van acudir per carta al comissari europeu de Transport Sostenible, Apostolos Tzitzikostas, denunciant que la llei catalana suposava "una amenaça regulatòria" redactada sota la influència del taxi per eliminar l'operativa urbana de les VTC.
Tot i que la proposta va aconseguir un ampli consens polític al Parlament, els dubtes jurídics plantejats per les empreses han acabat cristal·litzant en el dictamen de la Comissió.
Alleugerir la càrrega regulatòria
Després del revés tècnic, la pilota queda a la teulada de la Generalitat. El Govern i els grups parlamentaris es veuen obligats ara a obrir una ronda d'esmenes tècniques per alleugerir la càrrega regulatòria sobre les plataformes de la societat de la informació si volen evitar que la llei neixi morta o bloquejada pels tribunals.
Tot i que el sector del taxi confia que la definició estricta de les plataformes verticals preservi el blindatge del servei públic, la intervenció de Brussel·les en debilita l'abast i obliga a redissenyar la norma per encaixar-la en el marc digital europeu.