Volotea, la nova Spanair?
El grup ha de retornar en els pròxims tres anys més de 300 milions d'euros per evitar la fallida tècnica
Contingut relacionat: Spanair, el gran fracàs de la burgesia catalana, encara deu set milions a Hisenda
Volotea, la nova Spanair? L'aerolínia nascuda a Catalunya, i avui parapetada a Astúries, afronta la seva tercera reestructuració deute en quatre anys amb un patrimoni negatiu de 77,5 milions d'euros i en causa de dissolució mercantil, segons revela el seu propi auditor, EY.
La companyia està ofegada pels deutes i necessita una injecció urgent de 25 milions d'euros per fer front a pagaments de fins a 300 milions d'euros abans de 2029.
Volotea comparteix amb la desapareguda aerolínia catalana Spanair la necessitat recurrent de buscar capital per sostenir un negoci sotmès a una forta pressió financera i competitiva.
La diferència és que Volotea, per ara, encara no afronta una situació de tancament imminent. Spanair, en canvi, va desaparèixer quan les negociacions amb Qatar Airways van fracassar i la Generalitat es va negar a injectar més capital.
Aplaçar els deutes
De moment, el pla de Volotea per no acabar en fallida i desaparèixer és posposar el pagament dels seus deutes. Recentment, ha pactat amb els seus creditors ajornar 49,3 milions d'euros en pagaments (34,7 de capital i 14,6 d'interessos) fins al juliol de 2028.
En paral·lel, negocia altres 25 milions de finançament addicional, encara en fase inicial, i ja ha executat una ampliació de capital de 15 milions, que se suma als 71 milions aixecats mesos abans entre Aegean, el fons PAR Capital i Alaeo, el vehicle que agrupa el mateix equip directiu.
Imatge d'arxiu d'un avió de Volotea
Qui aportarà el capital? En el record del Govern queda el traumàtic precedent de Plus Ultra, que va rebre 53 milions, amb prou feines ha pagat interessos i segueix investigada per l'Audiència Nacional per la seva relació amb la trama Koldo-Ábalos, fet que ha deixat sota sospita qualsevol operació de suport públic a una aerolínia des de llavors.
A més, la fallida compra d'Air Europa per IAG ja va projectar dubtes el 2021 sobre els rescats pendents d'Air Nostrum i Volotea; el clima no ha millorat des de llavors, i la SEPI ha extremat la prudència a l'hora d'aprovar noves ajudes o flexibilitzar les condicions de les ja concedides.
L'ombra de Plus Ultra
A preguntes d'aquest mitjà, un expert aeroportuari explica que "costaria molt veure un altre rescat públic cap a una companyia aèria, perquè crea precedents i les altres companyies ho veuen com un greuge comparatiu. Tenint en compte el cas de Plus Ultra, és gairebé impossible que passi", detalla.
Una altra font del sector assegura que Volotea està en converses amb inversors privats, si bé "costarà desencallar la transacció, perquè el negoci ja no és tan atractiu com abans. Requereix molt capital, la rendibilitat no és tan elevada i hi ha una competència ferotge", assenyala.
Balanç dramàtic
El balanç de Volotea és dramàtic. La companyia que dirigeix Carlos Muñoz, cofundador també de Vueling, encadena set exercicis consecutius en pèrdues.
El 2025 els números vermells van créixer fins als 64 milions d'euros, un 39% més que l'any anterior. Per al 2026 la previsió és reduir la pèrdua a la meitat, 33 milions, tot i que la mateixa empresa admet que l'esclat del conflicte a l'Orient Pròxim ha torçat l'exercici.
![Imagen de una aeronave de Volotea, aerolínea especialista en aeropuertos secundarios](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/566496.jpg?p=w:320\/h:240&h=vXWMvJTs"])
La major part del seu deute és públic. El grup va rebre un crèdit sindicat de 145 milions avalat en un 70% per l'ICO durant la pandèmia, quan el turisme mundial va quedar ferit de mort, i del cop del qual Volotea encara no s'ha recuperat, ja que amortitza en terminis semestrals fins a la seva cancel·lació prevista el juliol de 2028.
Hi ha un altre préstec, xifrat en 200 milions d'euros, concedit per la SEPI i amb venciment el 2029.
Imatge d'arxiu d'un avió de Volotea
Sumada a la banca privada, l'exposició total de Volotea amb SEPI i entitats creditícies ronda els 315 milions, amb venciments de 42 milions el 2027 i una xifra similar el 2028 abans del gruix, superior a 200 milions, el 2029.
Volotea respon
En aquest context, Muñoz insisteix que Volotea continuarà sent independent, i defensa que el seu model operatiu funciona, recolzant-se en els ingressos rècord de 818 milions i el benefici operatiu de 47,4 milions que la companyia va aconseguir el 2025, abans del cop del combustible.
El grup afegeix que, de cara al 2026, preveu elevar un 7% la seva capacitat operativa fins a oferir prop de 13 milions de seients a tot Europa. Per a això, operarà unes 430 rutes a través d'una flota composta per fins a 43 aeronaus.
Retallada de rutes
Actualment, Volotea compta amb prop d'una vintena de bases operatives, tot i que només dues d'elles es troben a Espanya. La resta es reparteixen entre França, Itàlia i Alemanya. L'any passat, la companyia va tancar la base que tenia a Atenes.
L'aerolínia ha planificat un notable ajust en les seves rutes de cara a la temporada d'hivern 2026-2027. Entre elles, s'inclouen dues connexions amb Barcelona, en concret, les de les ciutats franceses de Brest (al nord-oest del país) i la mediterrània Marsella.
En total, una mica més de 20 rutes ja no figuraran en el programa de Volotea per als pròxims mesos. La companyia se centrarà en recorreguts que li puguin proporcionar una elevada rendibilitat enmig d'una situació financera summament delicada.
