Viure és, cada cop més, un luxe. Els preus escalen any rere any i el turisme se'n ressent. Fonts del sector adverteixen d'un increment notable dels "mochileros", turistes que opten per retallar despeses i limiten el seu consum a l'hostaleria catalana.
L'increment progressiu de la taxa turística a Barcelona, que continuarà amb la seva tendència fins als vuit euros per nit el 2029, així com la futura eliminació de les llicències dels habitatges turístics a la capital catalana el 2028 obre un escenari complex per als viatgers.
És en aquest context que l'intercanvi de cases apareix com una alternativa creixent. Home Exchange, una de les plataformes que intermedia en els bescanvis de domicilis, assenyala que aquesta opció ha crescut un 41,89% a Catalunya i un 42,4% a Barcelona del 2024 al 2025.
Tendència a l'alça
Pilar Manrique, portaveu de la companyia estatunidenca a Espanya, sosté que "Catalunya s'ha consolidat com una de les regions de referència per a HomeExchange a Espanya, amb un creixement del 42% en el nombre d'intercanvis el 2025 i una comunitat de membres que no ha deixat d'augmentar. Dins d'aquesta regió, Barcelona i la seva àrea metropolitana (amb Sant Cugat, Sitges, Vilanova i la Geltrú o Badalona sumant-se a la capital) han experimentat un creixement similar".
Turistes a Barcelona
Respecte al període estival, assegura: "Tot apunta que aquest protagonisme continuarà, consolidant Catalunya i Barcelona entre els destins més dinàmics de la comunitat".
La firma assegura que, en el que portem de 2026, s'han realitzat 28.880 intercanvis, pràcticament els mateixos que en tot el 2025.
Inicis el 1953
Davant de les grans plataformes, Intervac representa la resistència de la vella escola. Nascuda el 1953 per iniciativa d'un grup de professors suïssos i neerlandesos que buscaven abaratir les seves vacances, l'organització va operar durant dècades mitjançant gruixuts catàlegs impresos i cartes certificades abans de l'arribada d'internet.
Un pare i una filla fan turisme a La Rambla
Avui, convertida en una organització internacional, Intervac manté una escala diferent a Catalunya, on actualment compta amb 154 habitatges actius. Els seus registres reflecteixen un comportament més pausat però ferm: un increment d'activitat del 10% a Catalunya durant els darrers dos anys.
La marca basa la seva estructura en una xarxa global de representants locals que assessoren personalment els membres, prioritzant la confiança humana sobre la transacció algorítmica. Són dues velocitats d'una mateixa tendència: la massiva i tecnològica davant la comunitària i tradicional.
Anna Grossi, representant a Espanya, sosté el discurs a l'alça: "En els darrers anys sí que estem notant més interès per l'intercanvi de cases. Crec que cada cop hi ha més gent que busca viatjar d'una altra manera, sentir-se més integrada al lloc on va i, per descomptat, estalviar una part important del pressupost del viatge, que és l'allotjament".
Destins habituals
Els fluxos de viatge mostren un turisme que combina proximitat i grans distàncies. Segons les dades de Home Exchange, el soci català sol optar per França, Itàlia o País Basc, mentre que Catalunya rep principalment hostes francesos, britànics i estatunidencs atrets per enclavaments com Barcelona, Girona o Sitges.
A aquesta tendència s'hi suma la firma estatunidenca Kindred, els membres de la qual —procedents dels EUA, Regne Unit, Alemanya i Espanya— trien Barcelona, Girona i Badalona com els seus destins preferits. Les seves dades reflecteixen que l'estada mitjana ronda els cinc dies, fet que consolida un perfil de viatge residencial de mitja durada.
Canvi de mentalitat
L'increment dels usuaris que aposten per aquesta via com a forma de viatjar més barat demostra el canvi de mentalitat del turista actual. Cedir un domicili suposa obrir la intimitat personal, que passa a ser accessible per a persones desconegudes.
L'allotjament turístic passa a un pla més quotidià, sense luxes ni serveis extres, amb l'objectiu de retallar costos i poder-se permetre viatjar.
Immunes al veto del 2028
Amb tot, aquesta modalitat té un avantatge crucial que explica la seva supervivència davant el setge regulador que ofega el sector. Mentre Barcelona i municipis veïns ultimen l'extinció de totes les seves llicències de pisos turístics per al novembre del 2028 a causa de l'asfixiant crisi de l'habitatge, l'intercanvi de cases es manté completament al marge de la polèmica.
En realitzar-se sobre habitatges habituals de particulars i no existir transaccions econòmiques de lloguer, el model no retira ni un sol pis del mercat residencial per destinar-lo a l'especulació.
No competeix amb el veí, sinó que l'integra. En un horitzó on l'allotjament tradicional s'encareix i el pis turístic comercial camina cap a la seva prohibició metropolitana el 2028, el bescanvi de claus emergeix no només com un alleujament per a la butxaca, sinó com una de les poques formes de turisme urbà que les ciutats encara poden tolerar.