La supervivència d'Ascó i Vandellòs, clau per al projecte de gigafactoria d'IA a Tarragona
Les instal·lacions requereixen un voluminos i constant consum d'electricitat l'estabilitat del qual corre nombrosos riscos sense la presència dels tres reactors nuclears catalans
Més informació: Brussel·les dona llum verda al consorci espanyol que impulsa la gigafactoria d'IA de Tarragona
El projecte d'Espanya per acollir una de les set gigafactories d'intel·ligència artificial (IA) auspiciades per la Comissió Europea és un dels més ambiciosos que s'han presentat fins ara. Tanmateix, compta amb un destacat hàndicap a l'hora de figurar entre els escollits per l'Executiu comunitari: la incertesa que genera el tancament de les centrals nuclears programat pel Govern espanyol.
L'elecció de Móra la Nova (Tarragona) com a destinació per acollir bona part de les instal·lacions fa de Catalunya un lloc estratègic i crític per al projecte. Un factor determinant a l'hora que aquest finalment es compti entre els seleccionats, ja que es tracta del territori més dependent de l'energia d'origen nuclear per a la generació elèctrica.
En l'horitzó del calendari de tancament de centrals d'aquest tipus es troben els dos reactors d'Ascó, la fi d'activitat dels quals està prevista per a 2030 i 2032. La primera de les dates coincidiria previsiblement amb l'inici de les operacions de la gigafactoria.
La decisió de la Moncloa de perllongar les operacions a la central extremenya d'Almaraz fins a 2030, tot i que l'aturada definitiva dels seus dos reactors estava prevista per a 2027 i 2028, ha obert la porta a una revisió completa del citat calendari. Una possibilitat que, per ara, el Govern liderat per Pedro Sánchez ha descartat completament. Però que la majoria dels sectors industrials considera cabdal per a l'estabilitat del sistema.
![Central nuclear de Ascó, en Tarragona](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/288813.jpg?p=w:320\/h:240&h=WjEYc9FF"])
Precisament, el projecte de la gigafactoria d'IA podria ser un incentiu a l'hora que l'Executiu espanyol canviés d'opinió i donés llum verda a aplicar pròrrogues també per a la resta de plantes nuclears. Entre elles, les d'Ascó i Vandellòs.
El projecte espanyol avança per molt bon camí, segons fonts comunitàries. Des del punt de vista dels números, ha cridat l'atenció de la Comissaria de Sobirania Tecnològica, Seguretat i Democràcia, encarregada de la licitació, per la seva capacitat d'assolir fins a 5.000 milions d'euros, provinents d'inversió pública i, sobretot, privada.
Interior d'un centre de dades / ACS
També es considera entre les candidatures més solvents pels socis que integren el consorci, al marge del Govern espanyol i la Generalitat de Catalunya. ACS s'ha convertit en un referent mundial en l'àmbit de centres de dades, en què ja compta amb una destacada trajectòria, especialment als EUA i Àsia, i també a Europa.
Per la seva banda, Telefónica s'ha postulat com un dels més ferms candidats a liderar el procés de consolidació de les telecomunicacions al Vell Continent. L'estratègia dirigida pel seu president, Marc Murtra, està completament alineada amb la de la Unió Europea per aixecar set noves factories al seu territori.
El pes energètic
Aquesta passa perquè Europa reprengui la iniciativa en matèria tecnològica i inverteixi en innovació per retallar l'avantatge que han pres blocs com EUA i Xina. I, d'aquesta manera, reduir fins a eliminar l'actual escenari de dependència tecnològica. Com a soci financer, el Santander aporta la solvència d'un dels principals grups d'Europa, amb notable presència també als EUA i Latinoamèrica.
No obstant això, a l'hora d'avaluar la idoneïtat dels projectes en el procés de licitació llançat per Brussel·les, el component energètic té un pes cabdal. Les instal·lacions que acolliria Móra la Nova requereixen un consum d'electricitat molt voluminos i constant (24 hores al dia i set dies a la setmana), que precisa d'una estabilitat màxima.
![Imatge d'arxiu de la central nuclear de Vandellòs II](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/475300.jpg?p=c:1416:1746:nowe:1848:240\/w:1706\/h:2103&h=1oCPJOvR"])
Imatge d'arxiu de la central nuclear de Vandellòs II
Es tracta de centres que donen cabuda a prop de 100.000 processadors alhora, l'eficàcia i bon funcionament dels quals requereixen sistemes de refrigeració permanents i de connexions de màxima seguretat de subministrament a les xarxes elèctriques.
Escenaris altament improbables a Catalunya sense un ferm suport de l'energia nuclear. Al voltant del 60% de tota l'electricitat que es consumeix al territori actualment té aquest origen. Però, fins i tot per sobre d'aquestes xifres, la nuclear proporciona estabilitat al sistema per la seva capacitat de sincronitzar-se amb la freqüència de les xarxes.
![El presidente de Foment, Josep Sánchez Llibre, en rueda de prensa](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/541142.jpg?p=w:320\/h:240&h=dxnZ7E2Z"])
La licitació posada en marxa per la Comissió Europea preveu tancar el termini per a la presentació de projectes el proper 12 de novembre. A inicis de l'any vinent s'hauria de conèixer el llistat de seleccionats per construir les set gigafactories. Un projecte que compta amb 10.000 milions de finançament compromès pels Estats i la UE i que preveu desbloquejar una xifra superior al doble gràcies a la inversió privada.
En el cas que Móra la Nova aculli finalment un d'aquests centres, el concurs prolongat de l'energia nuclear apareix com a factor determinant. De fet, seria un element més a tenir en compte a l'hora de prendre la decisió de modificar el calendari de tancament de centrals.
Tanmateix, no està previst que una decisió en aquest sentit arribi abans que es coneguin els projectes guanyadors. Una circumstància que podria llastrar el projecte situat a Tarragona, la mateixa província que acull les centrals d'Ascó i Vandellòs i un dels pols industrials més importants d'Europa.
