El Banc d'Espanya li ha tallat l'aixeta a Goin, la startup catalana que va voler revolucionar el sector bancari.
El regulador li ha suspès cautelarment el servei d'execució d'operacions de pagament i l'aplicació té prohibida la transferència de diners.
Per això, la companyia ha prohibit la creació de nous comptes i ha paralitzat alguns dels seus serveis.
Segons diverses queixes a les quals ha tingut accés aquest mitjà, els usuaris descriuen retirades bloquejades durant dies, la desactivació de la retirada instantània i transferències que, segons les mateixes queixes, s'eternitzen.
A més, el servei d'atenció al client és un laberint kafkià: el telèfon no funciona i només serveix el xat de la pròpia app, que no ofereix solucions concretes.
Balanç dramàtic
El balanç del grup reflecteix unes pèrdues acumulades de 10 milions d'euros des de la seva fundació.
En l'últim exercici del qual hi ha registres, el de 2024, la companyia va registrar uns nombres vermells d'1,3 milions i una facturació de només 2,2. El fons de maniobra era d'1,6 milions negatius i els deutes de gairebé 2,5 milions.
Els fundadors de Goin en una imatge d'arxiu
De moment, l'empresa sobreviu gràcies als 9 milions que ha injectat el seu accionista únic Parkman Solution, una empresa estatunidenca que finança les pèrdues i garanteix la liquiditat operativa.
Història de l'empresa
Però, què és Goin? L'empresa va néixer a Barcelona a principis de 2018, tot i que la societat que la sustenta, Prakma Innovation, es va constituir l'any anterior.
La van fundar tres joves enginyers, David Riudor, Carlos Rodríguez i Gabriel Esteban, amb la idea d'ajudar el que aleshores anomenaven "nadius digitals" a estalviar de forma automàtica, connectant l'aplicació al compte bancari de l'usuari i desviant petites quantitats cap a objectius d'estalvi sense que aquest hagués de fer res.
Riudor, conseller delegat de la companyia, havia treballat com a mag professional des dels 13 anys, amb formació en hipnosi i programació neurolingüística.
Molt ràpidament van captivar els mitjans. Van guanyar un premi a San Francisco que la pròpia companyia va presentar com el títol de millor startup del món en fase llavor, van ser escollits com la fintech més innovadora d'Espanya el 2018 i van arribar a colar-se a la llista Forbes 30 under 30 de finances per a Europa.
En els seus primers anys, Goin va encadenar diverses rondes de finançament que li van injectar més de 10 milions d'euros de capital extern. Entre els inversors hi havia ni més ni menys que el fons públic Institut Català de Finances (ICF) de la Generalitat.
L'app va anar ampliant funcionalitats els anys següents, amb cashback de compres, inversió en criptomonedes, un assistent basat en intel·ligència artificial… Finalment, el 2025 van fer un gir desesperat cap al negoci B2B amb el llançament d'una eina de Banking-as-a-Service pensada perquè altres empreses gestionessin pagaments i comptes digitals a través de la seva tecnologia.
Goin i el Banc d'Espanya s'expliquen
El Banc d'Espanya, preguntat per aquest diari, ha explicat que es tracta d'una mesura provisional "fins que es resolgui un expedient administratiu" i ha detallat que no es pot facilitar més informació al respecte perquè l'expedient és reservat i està en tramitació.
La mesura adoptada pel supervisor s'empara en l'article 111 de la Llei 10/2014, d'ordenació, supervisió i solvència d'entitats de crèdit, que regula les mesures provisionals dins d'un procediment sancionador, i en l'article 56 de la Llei 39/2015 del procediment administratiu comú. Es tracta, per tant, d'una mesura cautelar i no d'una sanció ferma.
Equip de Goin
Cal recordar que la llicència d'entitat de pagament supervisada pel Banc d'Espanya no recau sobre l'empresa, sinó sobre un tercer: Easy Payment and Finance EP SAU, entitat amb seu a Madrid inscrita en el Registre Oficial d'Entitats de Pagament a través de la qual Goin canalitza els fons dels seus usuaris.
Fonts de Goin han traslladat a aquest diari la seva versió dels fets. Segons confirmen, la mesura cautelar no afectaria l'activitat que l'aplicació ofereix actualment als seus usuaris, sinó a la entitat de pagament amb la qual treballa la companyia.
