Aposta pels drons i la IA: la Ribera d’Ebre aspira a convertir-se en un hub tecnològic
La comarca, amb una economia centrada en el sector energètic i l'agricultura, ha obert la porta a megaprojectes tecnològics gràcies a la seva disponibilitat de sòl industrial
Més informació: Submer tria Flix (Tarragona) per al seu centre de dades d'IA amb una inversió de 1.500 milions
Notícies relacionades
La comarca tarragonina de la Ribera d'Ebre, els sectors econòmics més importants de la qual actualment són l'energia i l'agricultura, aspira a convertir-se en un hub tecnològic amb la seva candidatura per acollir una gigafactoria d'Intel·ligència Artificial, la inversió de més de 1.000 milions de Submer Group en un centre de dades i la seva voluntat d'atreure empreses fabricants de drons.
Amb una població de poc més de 22.300 habitants i banyada pel riu Ebre, la Ribera d'Ebre té una economia molt marcada per la indústria energètica, amb dues centrals hidroelèctriques, a Riba-roja i Flix, i la nuclear d'Ascó.
Ara ha obert la porta a megaprojectes tecnològics gràcies a la seva disponibilitat de sòl industrial i el seu accés a l'electricitat.
Inversió milionària
L'empresa catalana Submer Group va anunciar a principis de juliol que invertirà 1.500 milions d'euros a Flix per crear un centre de dades especialitzat en intel·ligència artificial als terrenys de les antigues instal·lacions de la química Ercros.
El projecte el durà a terme la filial de Submer Rubix Data Centers i implicarà la creació de 150 llocs de treball qualificats quan estigui plenament en marxa, després de la seva entrada en funcionament prevista per a finals de 2027.
![El president de la Generalitat, Salvador Illa, se dirige a los asistentes del Foro Económico y Cultural Cataluña-Japón organizado por Nikkei en el Palau de Pedralbes](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/554472.jpg?p=w:320\/h:240&h=5GD15AZv"])
L'alcalde de Flix, Francesc Barbero, assegura que el nou centre de dades de Submer representa un "punt d'inflexió" en l'economia del municipi i en la seva tradició industrial. A més, considera que pot generar sinergies amb la gigafactoria d'IA de Móra la Nova, si aquesta acaba concretant-se.
Una gigafactoria d'IA
Móra la Nova és una de les aspirants a acollir una de les set gigafactories europees d'intel·ligència artificial. La seva candidatura està impulsada pel Govern i un consorci públic-privat liderat per Telefónica, que preveu una inversió propera als 5.000 milions d'euros.
El Consell de Ministres i la Generalitat van aprovar al juny els estatuts de la societat que estarà darrere d'aquesta infraestructura prevista al polígon industrial El Molló: la Societat Espanyola per a la Transformació Tecnològica (SETT) tindrà el 47,99 %; Telefónica, el 15,67 %; ACS (AI Infrastructure Development), el 15,67 %; el Banc Santander, el 15,67 %; Multiverse, el 4 %, i la Generalitat, a través de l'Incasòl, l'1 %.
![Presentación del proyecto de Oxford Quantum Circuit](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/554385.jpg?p=w:320\/h:240&h=jsv9RORU"])
La Comissió Europea espera que les gigafactories seleccionades puguin començar a construir-se durant el primer trimestre de 2027, perquè estiguin completament operatives 18 mesos després.
Empreses de drons
D'altra banda, la capital de la comarca de la Ribera d’Ebre, Móra d'Ebre, intenta captar empreses vinculades al sector dels drons perquè s'implantin al seu polígon industrial.
El consistori assegura que ja ha mantingut reunions amb companyies interessades, a les quals ha ofert "suport institucional i acompanyament per facilitar els seus projectes d'inversió".
L'alcalde, Rubén Biarnés, assegura que "Móra d'Ebre s'està posicionant com un entorn adequat per a empreses que volen créixer, innovar i invertir en un territori amb potencial i compromís", i destaca que "els Fons de Transició Nuclear són una eina indispensable i providencial per fer possible l'arribada de noves empreses".
Central hidroelèctrica reversible
A la Ribera d’Ebre també està prevista la construcció d'una central hidroelèctrica reversible entre els municipis de la Fatarella i Flix, amb una potència de 1.550 MW i una capacitat per emmagatzemar 13.000 MWh d'energia.
El projecte està impulsat per Energy 2011 i en una primera fase suposaria una inversió d'aproximadament 1.200 milions d'euros. Un cop llestos els permisos, les obres podrien començar el 2028.
