El ple de la Cambra de Comerç de Barcelona votarà aquest dijous la proposta d'ampliar de dues a deu les anomenades cadires de plata, les vocalies reservades a les grans empreses de Catalunya a canvi d'una aportació econòmica voluntària de 75.000 euros anuals.
La iniciativa, impulsada per l'equip de govern presidit per Josep Santacreu (Va d'Empresa), ha reobert el debat sobre el model de representativitat de la corporació de dret públic a un any de les properes eleccions camerals.
Votació renyida
La proposta enfronta l'actual equip de govern amb Eines de País, la candidatura impulsada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), que ha fet front comú amb Pimec en aquest assumpte. Es preveu una votació renyida.
El xoc és sobre el model de representació de la institució: mentre uns defensen que les grans empreses han de tenir un major pes a la Cambra per la seva contribució a l'economia catalana, altres consideren que ampliar aquestes vocalies de pagament desvirtua la representativitat democràtica de la corporació.
Josep Santacreu en un acte de la Cambra de Comerç
Els arguments de la Cambra
Així, des de la direcció de la Cambra defensen la reforma sota criteris de proporcionalitat econòmica: "La nostra proposta té a veure amb una representativitat fidel al teixit empresarial que la Cambra ha de representar", expliquen a aquest mitjà.
Segons aquestes mateixes fonts, les grans empreses aporten aproximadament un 40% de l'economia catalana, però en el plenari actual "no s'arriba ni a un 20%" de representació. L'objectiu de la reforma és, per tant, aconseguir una cambra "el més simètrica i clònica possible, percentualment, al que és l'economia real".
També recorden que la Cambra tenia el nombre màxim de cadires de plata fins que l'anterior direcció d'Eines de País les va reduir al mínim legal de dues, ocupades avui per CriteriaCaixa i el RACC.
Pimec, “per religió”
La visió en el teixit de les pimes és oposada. Fonts de la patronal Pimec afirmen que no poden estar d'acord amb una ampliació de les cadires de plata "com diu el nostre president [Antoni Cañete], per religió".
"No entenem que algú pugui tenir dret a seure en una cadira pel fet de pagar més que altres. Entenem que això ha de ser per sufragi", expliquen.
Per a la patronal, la iniciativa suposa directament una "compra" d'escons que perjudica de forma directa les petites i mitjanes empreses, que no disposen dels recursos per accedir a aquestes vocalies.
El president de Pimec, Antoni Cañete
Eines de País
Per la seva banda, Toni Fitó, portaveu d'Eines de País, adverteix a aquest mitjà sobre l'impacte matemàtic de la reforma, ja que el ple té un límit inamovible de 60 membres: "Si afegim vuit de plata, les hem de restar a les de sufragi, que passaran de 52 a 44. Estem limitant el dret de les empreses a escollir els seus representants".
Fitó també recorda que les cadires de plata són un mecanisme relativament nou, introduït mitjançant la reforma de la llei estatal de cambres de 2014, i que el primer any en què es van incorporar de manera efectiva al ple de Barcelona va ser el 2019.
Les eleccions de 2027
Més enllà de la discussió ideològica, també preocupa la definició del terreny de joc per a les eleccions camerals que se celebraran al setembre de 2027.
Si tira endavant la reforma, el plenari es constituirà el 2027 amb 10 cadires de pagament i 44 de sufragi directe. En cas contrari, es mantindrà el disseny actual (52 de sufragi i dues de pagament).
Tanmateix, malgrat el malestar d'alguns sectors que temen perdre pes, des de la Cambra rebutgen que un eventual rebuig a la proposta suposi un indici de debilitat de cara a les properes eleccions o que pugui anticipar una victòria de l'oposició.
"Sigui quin sigui el resultat de la votació de demà, en l'actual plenari continuarà existint una majoria solvent de Va d'Empresa", expliquen fonts d'aquesta candidatura.
Així, en el ple que resulti de les eleccions de l'any vinent, ambdues candidatures hauran de tornar a mesurar la seva capacitat de mobilització en cadascun dels sectors que configuri el nou cens, això sí, epígraf per epígraf.