L'agost de 2023, dos investigadors de la UPC, Roger Uceda i Arnau Cumelles, es van unir per buscar una sortida comercial a la tecnologia d'impressió 3D de formigó, amb la qual portaven més de 10 anys d'investigació.
El resultat va ser Aridditive, una startup nascuda al si del centre CIM de la UPC que es dedica a la fabricació de peces en formigó imprès en 3D per a interiorisme, espai públic, senyalètica i solucions constructives.
Entre els seus projectes més coneguts hi ha la reforma integral de la discoteca Sutton Barcelona, una de les sales d'oci nocturn més reconegudes de la ciutat. La intervenció, executada l'estiu passat, va implicar la “impressió” en formigó d'un total de 340 elements funcionals fora d'obra, incloent-hi barres, bancs, sofàs, grades, murs, passos i elements de la zona de DJ.
D'experiment a realitat
Un projecte que mostrava com la impressió 3D en construcció ha passat de la fase purament experimental per convertir-se en una opció amb aplicabilitat real tant en mobiliari urbà i prefabricats arquitectònics, com en elements per a obra civil i edificació.
“Encara que encara no podem parlar d'una industrialització massiva comparable a la de l'automòbil o la prefabricació tradicional, estem clarament en una fase d'adopció primerenca amb projectes comercials i clients reals”, explica Arnau Cumelles, CEO d'Aridditive, que el passat mes de juny va ser reconeguda com a guanyadora del Premi EmprendeXXI en la categoria d'Indústria 4.0, Manufactura, Construcció i Transport.
El guardó, co-atorgat per CaixaBank i Enisa, distingeix les startups d'Espanya i Portugal amb més potencial per transformar sectors estratègics mitjançant solucions tecnològiques innovadores. En aquest cas, el reconeixement posa en valor l'aposta per una tecnologia que permet fabricar elements constructius i urbans amb més llibertat formal, processos més eficients, reducció de residus i noves possibilitats de personalització i traçabilitat.
Tecnologia productiva
“A diferència d'altres sectors on la impressió 3D s'ha consolidat principalment com a eina de prototipat, en construcció està començant a convertir-se en una tecnologia productiva", comença Cumelles.
"En determinades aplicacions ja permet reduir temps, eliminar motlles i fabricar geometries que serien molt costoses mitjançant processos convencionals. Per això creiem que ja no estem parlant d'una tecnologia de futur, sinó d'una eina que comença a resoldre problemes actuals del sector”, afirma.
Produir més amb menys
Segons el directiu d'Aridditive, existeix un consens força ampli que la construcció necessita augmentar la seva capacitat productiva per respondre a la demanda d'habitatge i infraestructures. Tanmateix, el principal repte no és únicament produir més, sinó fer-ho amb menys recursos disponibles.
“Cada cop resulta més difícil trobar professionals per a determinats oficis i moltes empreses estan experimentant problemes per cobrir vacants tècniques i operatives. Això obligarà a una transformació similar a la que ja van viure altres sectors industrials fa dècades”, assenyala.
Edifici en construcció
Les tendències del sector apunten a una major industrialització, digitalització de processos i incorporació de sistemes automatitzats tant a fàbrica com a obra.
“Això no vol dir substituir persones, sinó transformar la naturalesa de la feina. Els perfils vinculats a programació, disseny digital, control de processos o robòtica tindran cada cop més pes dins de les empreses constructores”, afegeix.
El repte de l'habitatge
Davant problemes com la manca d'habitatge, un dels mals de la nostra economia, Cumelles creu que es tracta d'un problema complex i no existeix una única tecnologia capaç de resoldre'l per si sola.
“La impressió 3D no construirà milions d'habitatges d'un dia per l'altre, però sí que pot formar part de la solució”, explica. La principal aportació d'aquestes tecnologies és augmentar la productivitat.
30.000 habitatges l'any
Diversos estudis del sector estimen que Catalunya necessitaria construir entre 25.000 i 30.000 habitatges l'any per equilibrar l'oferta i la demanda, una xifra molt superior a l'activitat actual, que se situa entre 15.000 i 17.000 habitatges anuals.
Aquesta bretxa és assenyalada per promotors, experts i organitzacions empresarials com un dels factors que expliquen la tensió existent al mercat residencial, sobretot a Barcelona i la seva àrea metropolitana.
“Si aconseguim fabricar determinats elements constructius més ràpid, amb menys mà d'obra especialitzada i amb processos més controlats, podrem reduir terminis i millorar l'eficiència global dels projectes”, assenyala Cumelles.
Productivitat i disseny
La necessitat de guanyar productivitat és una altra de les grans preocupacions del sector. Tot i que la construcció catalana travessa un cicle expansiu i va ser una de les activitats econòmiques que més va créixer el 2025 (un 5,3%, davant el 2,7% del conjunt de l'economia catalana, segons l'Idescat), la combinació d'escassetat de mà d'obra, exigències de sostenibilitat, encariment dels costos i necessitat d'augmentar l'oferta residencial està accelerant l'interès per solucions industrialitzades, la digitalització de processos i tecnologies com la fabricació additiva.
Respecte a l'estètica constructiva dels models constructius industrialitzats, Cumelles admet que durant els primers anys de la industrialització moltes solucions es van centrar en la eficiència productiva i van deixar en segon pla aspectes relacionats amb l'arquitectura o la qualitat espacial.
Treballadors de construcció / EP
Tanmateix, la industrialització no ha de produir edificis repetitius o impersonals. “De fet, eines com la fabricació additiva permeten precisament introduir la personalització sense incrementar significativament els costos”.
“Crec que el repte no és triar entre industrialització o disseny, sinó combinar ambdós conceptes. Les ciutats continuaran necessitant habitatges eficients, però també espais amb identitat, qualitat arquitectònica i capacitat per generar benestar”, afegeix.
Manca de mà d'obra i relleu generacional
En referència al sector de la construcció a Catalunya, opina que cada cop existeix més consciència que la transformació cap a la industrialització és necessària.
“La pressió derivada de la manca de mà d'obra, els requisits de sostenibilitat i la necessitat de millorar la productivitat estan accelerant aquest procés”.
Per al CEO, més que resistència al canvi, passa que moltes empreses es troben encara en una fase d'aprenentatge i adaptació”.
Necessitat d'estàndards específics
“Les barreres actuals tenen més relació amb la regulació, la manca d'estàndards específics, la necessitat de generar confiança en el mercat i el desconeixement sobre les possibilitats reals d'aquestes solucions”, explica. “Com va passar en el seu dia amb la tecnologia BIM (Building Information Modeling) o amb la construcció industrialitzada, l'adopció requereix temps perquè implica modificar procediments consolidats durant dècades”.
Les dades del sector corroboren l'anterior. Segons l'INE, Catalunya concentra el 16,3% de la xifra de negoci nacional de la construcció, fet que la situa com la segona comunitat autònoma amb més pes en el sector. Al mateix temps, les empreses continuen alertant de les dificultats per cobrir determinats perfils tècnics i operatius en un context de creixement de l'activitat.
Cooperació entre tecnologia i humans
“La reforma de la discoteca Sutton ens ha recordat que la tecnologia per si sola no resol tots els problemes. La coordinació amb arquitectes, enginyers, constructors i clients continua sent fonamental”, comenta Cumelles.
Segons el directiu, la impressió 3D és una eina molt potent, però ha d'integrar-se dins d'un procés constructiu complet perquè tingui èxit.
“Disposem de tecnologies, coneixement tècnic i capacitat industrial suficient per avançar molt més ràpid. Tanmateix, continuem abordant molts projectes amb metodologies dissenyades per a una realitat que ja no existeix”, comenta.
I conclou: “La construcció ha de començar a concebre's com una indústria avançada on disseny, fabricació, logística i muntatge formen part d'un únic procés integrat. Quan aconseguim fer aquest pas, podrem abordar simultàniament els tres grans desafiaments del sector: habitatge assequible, sostenibilitat i manca de professionals”.