Aitona, el poble de Lleida "en alerta" pels impagaments de Tatxo Benet

Un paisatge al més pur estil far west adorna la carretera de camí a Aitona, un dels últims pobles de Lleida abans de creuar la frontera aragonesa.

Un cartell descolorit recorda a les seves portes que es tracta d'un "municipi de la República Catalana", per a qui pugui confondre allò amb Arizona.

També donen la benvinguda a la localitat diversos elements decoratius, ja a la primera rotonda, que deixen ben clar que allà es viu de la fruita.

El seu escàs turisme es basa principalment en la floració dels pressegueres, que a finals de febrer tenyeixen els camps contigus de rosa, i fins i tot els seus gegants tenen forma de tomàquets i pomes.

Zona de treball temporal

La població aitonenca s'arriba a doblar a l'estiu per l'arribada de temporers, la majoria magrebins i pakistanesos.

I principalment quatre empreses, que tenen les seves enormes plantes a l'entrada i sortida d'aquest poble de 2.500 habitants, es reparteixen el negoci.

No és quelcom exclusiu d'Aitona, ja que aquestes companyies competeixen amb altres tantes dels pobles veïns de Soses, Alcarràs --que dona nom a la pel·lícula que va representar Espanya als premis Òscar de 2022 i que tracta la vida agrícola de la zona-- o Fraga, ja a la província de Saragossa.

Però sí que va ser el lloc que va cridar l'atenció de l'empresari lleidatà Tatxo Benet, fundador de Mediapro juntament amb Jaume Roures i actual president de la patronal Femcat, per entrar en el negoci de la fruita fa uns cinc anys. És la vila on va néixer la seva mare.

"Caprici altruista"

No tothom el coneix en un municipi amb un alt percentatge d'immigració --la principal carnisseria del poble és halal--, i "els de tota la vida", que saben perfectament qui és i solen tenir com a punt de trobada el bar-restaurant Casa Conrado, diuen no haver-lo vist mai per allà.

I això que en el seu dia va voler involucrar-se amb la vida del municipi, on va finançar la celebració de fires medievals, va ser pregoner de la Festa Major i va apadrinar arbres fruiters en les campanyes de promoció turística de la floració.

Sí que posen cara perfectament als seus dos nebots, Anna i Arnau Benet, que són qui porten el negoci.

Els empresaris de la zona expliquen que, "quan li sobrava diners", va decidir apostar per Aitona Gourmet i, de passada, col·locar-hi els fills del seu germà gran, a nom de qui està l'empresa.

Va ser un "caprici altruista", afegeixen, com la deficitària llibreria Ona o el Museu de l'Art Prohibit de Barcelona, que va haver de tancar després d'un prolongat escrache sindical.

En decadència

Alguns empresaris de la zona asseguren a aquest mitjà que el negoci "va funcionar bé" durant els seus primers anys de vida, sota la societat Aitona d'Agricultura SL, després de comprar les naus ja existents a un altre grup empresarial.

Els números ho desmenteixen: el 2023, Benet va injectar 2 milions a fons propis, perquè l'empresa es trobava amb patrimoni negatiu i en causa de dissolució.

Aquest darrer any l'empresa ha deixat de collir la seva pròpia fruita, i la ven a una empresa de la competència. Només es dedica al canal online, a través del qual envia paquets de cireres, paraguaians, préssecs, nectarines i altres fruites d'estiu amb pinyol.

Aquest replegament en el negoci es deuria, expliquen fonts properes a l'empresari, a problemes de liquiditat, cosa que també podria explicar els múltiples impagaments a proveïdors que mantenen "en alerta" diversos negocis del poble.

Impagaments

Així ho detallen empresaris del municipi, així com alguns dels propis afectats que prefereixen que es desconegui la seva identitat.

Són empreses que comercien amb caixes, gasoil, productes especialitzats i vehicles, no únicament d'Aitona sinó també de municipis com Mollerussa o Tamarit de Llitera, aquest últim a l'Aragó.

Asseguren que va deixar de pagar als seus proveïdors fa uns pocs mesos, coincidint amb la decisió de llogar part de la seva planta a una empresa de la competència, i afegeixen que els seus deutes rondarien entre 200.000 i 250.000 euros.

Una quantitat que, tractant-se d'un "empresari prestigiós" als ulls del poble, ha donat molt que parlar.

Deixant una imatge nefasta de Benet entre els empresaris de la comarca del Segrià, que coneixen perfectament aquesta circumstància i titllen de "lamentable", tot i que altres apunten que en el sector succeeix "més habitualment del que hauria".

Sense beneficis

Segons els darrers comptes disponibles, d'altra banda, l'empresa no ha generat beneficis en cap exercici des de la seva fundació.

Les pèrdues acumulades a tancament de 2023 superen els 1,89 milions d'euros, i només aquell any va registrar un resultat negatiu de 620.131 euros, sobre una facturació d'1,19 milions.

És a dir, que el grup va sobreviure durant anys únicament per les aportacions personals de Tatxo, cosa que per als empresaris de la zona vol dir que "s'ha cansat de posar diners i finançar capricis".

La supervivència d'Aitona Gourmet, en aquest sentit, també ha estat possible gràcies als deutes que contreu amb altres empreses de Benet.

En concret, els darrers comptes reflecteixen un passiu de 2,5 milions a llarg termini i 1,08 milions a curt termini.

Tot i que la facturació ha crescut des de la fundació de l'empresa, també ho han fet les despeses, impedint arribar al llindar de rendibilitat.

El 2023, reflecteixen els esmentats comptes, Tatxo va desemborsar 762.000 euros en els sous de la seva vintena d'empleats, que ara es redueixen a quatre, dos d'ells els seus nebots Arnau i Anna.

Segona ferida a Lleida

Aquesta és, d'altra banda, la segona ferida del fundador de Mediapro a Lleida.

La primera va ser la desaparició de l'històrica UE Lleida, club que va arribar a militar a Primera Divisió als anys noranta i va ser capaç de guanyar al Reial Madrid i al FC Barcelona.

Va deixar el 2010 un deute de 28 milions d'euros que va acabar amb la refundació del club.

Des de llavors, ha passat per un concurs d'acreedors, dos canvis de nom, impagaments reiterats a la plantilla, impagaments a la Seguretat Social, una petició de presó per al seu expresident Albert Esteve, i diversos descensos consecutius.

Aquest estiu el club desapareixerà després de la seva incapacitat de recuperar-se de la mà de Tatxo, com podria passar també a Aitona Gourmet.

Futur incert

I és que l'empresari està en el punt de mira pel lent declivi de Mediapro, gegant audiovisual que ell mateix va fundar juntament amb el seu partner in crime Jaume Roures.

L'empresa que abans atresorava la major part dels drets audiovisuals esportius d'Europa ha acabat amb uns deutes mastodòntics, controlada per un desconegut grup xinès i amb Benet i Roures fora de l'empresa per l'erràtica direcció.

Una mala gestió que ja deixa empremta, també, als camps rosats d'un poble que les guies rurals anomenen el Japó català per les seves postals de flors i fruites adornades amb boires entintades de capvespre, com va escriure el poeta Rosselló-Pòrcel.

Un petit municipi on, en qualsevol cas, avui predomina la deixadesa, amb façanes devastades i zombies vagant pels seus carrerons en evident estat d'embriaguesa a plena llum del dia, mentre un mendicant dorm a les portes de l'ajuntament i en Conrado prepara els menús per als pocs aborígens d'Aitona que encara aguanten aquest poble.