L'anul·lació recent del registre únic de lloguer de curta durada (RNU), la mesura del Govern central per controlar els pisos turístics oferts en plataformes digitals, causa els seus primers estralls a Catalunya.
Un dels afectats és l'Alberto P., un petit propietari de Barcelona que fa un mes va presentar una sol·licitud, per ordre de la Generalitat, per inscriure's en l'esmentat sistema.
L'home relata a aquest mitjà que --després de la gestió i el pagament corresponents-- va rebre un número provisional que al cap de poc temps va ser cancel·lat.
El Registre de la Propietat va ser l'encarregat de denegar-li la sol·licitud del RNU el passat 8 de juny, al·legant la sentència del Tribunal Suprem en què deixa sense efecte aquest registre.
Durant la vigència del registre, es van inscriure més de 340.000 habitatges a tot Espanya, unes 66.000 d'elles a Catalunya (gairebé la meitat a Barcelona). Ara, el futur d'aquest sistema queda a l'aire després de la decisió del tribunal suprem.
Crisi d'habitatge
El RNU va entrar en vigor al juliol de 2025 juntament amb altres mesures que formaven part del Reial decret 1312/2024, una regulació que partia d'una norma europea orientada a millorar la transparència del mercat de lloguer turístic.
Els problemes d'accés a l'habitatge i l'expulsió dels residents habituals dels centres urbans a la perifèria són les principals raons darrere d'aquesta llei comunitària. En ciutats com Barcelona, Madrid i Lisboa, per exemple, els ciutadans destinen més del 70% del seu salari al pagament del lloguer (76% en el cas de la primera, segons InfoJobs i Fotocasa).
A Espanya, gairebé la meitat de joves entre 26 i 34 anys viuen amb els seus pares perquè no poden comprar o llogar un immoble, segons l'INE. A la Unió Europea, l'edat mitjana d'emancipació és de 26,2 anys, un nombre que s'eleva a 31,3 a Croàcia; 30,1 a Itàlia; i 30 a Espanya, segons dades d'Eurostat de 2024.
Edifici d'habitatges a Barcelona
Un tràmit "més"
El RNU obligava els propietaris a obtenir un número d'identificació oficial --una mena de 'matrícula nacional'-- per poder anunciar els seus pisos en portals com Airbnb o Booking.
Per als professionals del lloguer turístic, es tractava d'un tràmit més --i estatal-- que se sumava als que ja existeixen. Per als arrendadors de temporada, en canvi, suposava la seva primera càrrega administrativa.
Era la situació de l'Alberto, que llogava per temporades per obtenir ingressos extres sense comprometre el seu habitatge a llarg termini.
Aquells que no feien el registre, segons recollia la normativa impulsada pel Ministeri d'Habitatge, no podien anunciar-se en plataformes de lloguer de curta durada o de temporada. Els seus anuncis podien ser bloquejats o retirats i s'exposaven també a multes que anaven des dels 3.000 euros en casos lleus fins als 150.000 euros, depenent de la comunitat autònoma.
Temporalitat
Els habitatges d'ús turístic, expliquen fonts del sector immobiliari, estan subjectes a llicències i registres autonòmics o municipals.
Els lloguers de temporada, per la seva banda, es regeixen per la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU), per la qual cosa n'hi ha prou amb un contracte privat que demostri la temporalitat de l'estada. En aquest grup s'inclouen estudiants, metges, treballadors desplaçats, entre d'altres.
A Catalunya, en concret, els pisos turístics han d'inscriure's en el registre turístic (HUT), que certifica requisits d'habitabilitat i seguretat urbanística.
Sense "competència"
La fiscalització de l'ús turístic d'habitatges correspon, en la praxis, a l'àmbit autonòmic, mentre que l'Estat pot cooperar però no imposar.
Sota aquesta premissa, la Generalitat Valencianaa va recórrer (i Andalusia també) la normativa del registre únic davant el Tribunal Suprem, que va acabar donant-li la raó el passat 19 de maig.
En la seva resolució, l'òrgan tomba el RNU en considerar que l'Estat "no té competències" per establir un sistema que envaeix l'àmbit autonòmic.
El sistema havia arribat a incloure més de 340.000 habitatges registrats des de la seva posada en marxa: 258.000 pisos turístics i 83.000 lloguers de temporada.
Un turista surt d'una finca de pisos turístics amb una maleta al centre de Barcelona
Recopilar informació
La sentència, però, no elimina altres aspectes de la normativa estatal, que inclou la finestreta única digital d'arrendaments, les obligacions de transmissió de dades de les plataformes en línia i la transmissió de dades amb finalitats estadístiques.
Això significa que Airbnb, Booking i webs similars hauran de continuar informant l'Estat sobre els seus anuncis i dades de registres, així com l'activitat dels allotjaments.
300.000 números
L'anul·lació del RNU també obre un nou front, el de les possibles reclamacions. Els qui es van inscriure --abonant els 32,73 euros en concepte de taxes, IVA inclòs)-- podrien intentar recuperar aquests diners, tot i que els experts immobiliaris no ho tenen tan clar, ja que el cobrament podria associar-se més a la gestió dels expedients.
Especulacions a banda, les xifres d'aquest tràmit no són menors. Els registradors han expedit prop de 300.000 números de registre per a lloguers de curta durada, una activitat per la qual han ingressat més de 8 milions d'euros.
20 milions
A això cal afegir-hi 10,8 milions, producte de l'anàlisi de les 400.362 sol·licituds presentades en els deu mesos de durada de la norma. En total, l'aplicació d'aquesta normativa ha generat al voltant de 20 milions per a les arques públiques.
Ara, després de la sentència judicial, el Govern central haurà de replantejar la regulació, mentre que les normes autonòmiques i municipals continuen vigents.
Consultats per aquest assumpte, els registradors han declinat fer comentaris sobre el contingut de la sentència.
Per la seva banda, la Conselleria de Territori de Catalunya tampoc havia respost --en el moment de la publicació d'aquesta edició-- a les preguntes sobre els efectes que la sentència pugui tenir per als propietaris catalans afectats.
Alguns, com l'Alberto, temen que la Generalitat mantingui l'exigència del registre i que puguin enfrontar-se a multes econòmiques significatives.