Joan Torras, el ‘gendre perfecte’ acusat de saquejar l’art de l’últim mecenes català
L’ex home de confiança d’Antoni Vila Casas s’enfronta a una querella per presumpta apropiació indeguda, administració deslleial i falsedat documental per part de la vídua del mecenes
Contingut relacionat: La Fundació Vila Casas presenta una querella contra el seu exdirector per administració deslleial
Joan Torras Ragué sempre ha estat un home afable, culte i discret; hereu d’un capital cultural europeu forjat en una bona família catalana. Va ser així com es va guanyar la confiança d’Antoni Vila Casas, el gran i últim mecenes de l’art. I va ser també gràcies a aquests mateixos atributs, i amb aquests mateixos mèrits amb els quals, presumptament, va operar per saquejar el llegat de l’home que li ho va donar tot, i que tot li va confiar.
La vídua del mecenes, al capdavant ara de la Fundació Vila Casas, s’ha querellat contra ell per presumpta apropiació indeguda, administració deslleial i falsedat documental.
Economista de formació i gestor cultural de professió, Torras va néixer el 1984 a la Catalunya pujolista, traumatitzada amb el franquisme i en vies de construir un nou corpus cultural. Va estudiar Ciències Econòmiques a la Universitat Autònoma de Barcelona, va completar la seva formació amb un màster en International Management a EADA i va rematar el seu cursus honorum amb un programa de Direcció General (PDG) a IESE.
Abans de Vila Casas, Torras va passar per Bureau Veritas com a gestor de tresoreria per a la zona mediterrània occidental, va exercir com a auxiliar al departament de promoció internacional del Centre Metal·lúrgic de Sabadell i fins i tot va ser professor d’informàtica.
El currículum perfecte
Un currículum i unes formes que aviat el van convertir en el gendre perfecte. Torras va començar a treballar a la fundació el novembre de 2009, amb només 25 anys. Antoni Vila Casas, el mecenes que l’havia fundada el 1986 després d’amassar la seva fortuna en la indústria farmacèutica, rondava llavors els 79.
Durant anys es va amarar dels racons de la institució, els seus costums, les seves complicitats i els seus codis interns, fins que el 2013 va ser nomenat director general, tresorer i gerent de Hotsun Condal, la societat que gestionava el patrimoni immobiliari de Vila Casas. Res llavors feia presagiar la seva caiguda.
Antoni Vila Casas, mecenes i empresari farmacèutic
Era, a la pràctica, l’únic home que coneixia amb exactitud l’estat dels comptes, la situació de les filials i l’abast real d’un patrimoni que els analistes xifraven en més de 100 milions d’euros.
També va ser la cara visible del mastodòntic projecte artístic. Era l’home que assistia a inauguracions, concedia entrevistes i escrivia articles sobre l’entitat, malgrat la lúcida senectut del patriarca. Parlava amb entusiasme d’internacionalitzar la fundació, de reenfocar l’àmbit educatiu, d’obrir un nou espai amb el nom del mecenes. Era el perfecte gestor cultural de la Catalunya del nou segle: format, europeista i molt educat.
Mort del mecenes
Antoni Vila Casas va morir el 14 de setembre de 2023, als 92 anys. Amb ell també va marxar l’únic testimoni de moltes coses. També, com sol passar en aquests casos, l’únic dique que contenia les ambicions dels qui l’envoltaven.
El testament va destapar que els seus actius havien estat llegats a les societats patrimonials, no a la Fundació. Aquesta troballa, que deixava la institució cultural amb menys múscul del que aparentava, va ser el detonant d’una guerra de successió entre els patrons i la vídua.
Acomiadat
Torras va continuar en el càrrec fins que va ser acomiadat el juny de 2025. Gairebé dos anys d’interinitat en què, segons l’acusació que avui pesa sobre ell, hauria aprofitat el buit de poder per perpetrar el que la querella descriu com un "espoli sistemàtic".
El patronat sosté que Torras s’hauria apropiat de manera il·lícita d’uns 400.000 euros en poc més d’un any i mig, amb despeses personals a través de targetes bancàries de la institució o, fins i tot, la simulació de la signatura del mecenes en talons i documents.
Interior de Can Framis, la principal galeria de la Fundació Vila Casas
L’acusació parla d’abús de confiança, opacitat comptable i ànim de lucre personal, i assenyala que la falsedat documental hauria estat comesa per Torras fins i tot en vida de Vila Casas.
L’acusació penal va ser acordada de manera unànime pel patronat de l’entitat i admesa a tràmit per un jutge de Barcelona. La seva presentació es va fer pública coincidint amb l’inici del judici per la demanda que el mateix Torras havia interposat contra la Fundació per acomiadament improcedent.
Nova vida
Torras, fins on se sap, manté la seva versió dels fets. Quan va ser acomiadat, va afirmar haver-se compromès amb el senyor Vila Casas a seguir el seu llegat, i va denunciar que la nova direcció havia pres un rumb que no compartia.
Durant aquests darrers mesos, el dirigent s’ha recol·locat com a director del family office Sakata Capital, una empresa centrada en la consultoria tecnològica i el desenvolupament de solucions digitals.
