El sector hoteler de Barcelona s'ha instal·lat en una lenta decadència des de la moratòria hotelera que va imposar Ada Colau, tot i que la inversió s'ha disparat per l'escassetat d'actius.
El baròmetre de STR i Cushman & Wakefield en el primer trimestre de 2026 assenyala que el RevPAR -el ingrés per habitació disponible- de Madrid (119,74 euros) ha superat el de Barcelona (119,48 euros) per primera vegada en dècades. És la història d'un sorpasso anunciat.
El 2015, Ada Colau va posar en marxa el Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics de Barcelona, que impedia obrir hotels al centre històric, l'Eixample i barris com Gràcia o Poble-sec, amb l'objectiu de reduir els excessos del turisme.
La norma ha congelat la renovació de l'inventari hoteler als barris més atractius de la ciutat i ha bloquejat l'arribada de les grans marques internacionals de luxe que, en canvi, sí han transformat Madrid.
Les grans marques se'n van a Madrid
La capital ha atret en els darrers anys les grans marques internacionals del luxe hoteler que defineixen el nou turisme d'alt poder adquisitiu, com Four Seasons, Rosewood, Mandarin Oriental, JW Marriott o Edition.
Una trentena d'establiments de cinc estrelles gran luxe operen avui a Madrid, amb una cartera d'obertures que manté el ritme en els pròxims exercicis. Segons Colliers, el luxe va representar el 36% de la inversió hotelera espanyola en el primer semestre de 2025, i Madrid s'ha consolidat com la segona ciutat europea més atractiva per al capital internacional després de Londres i per davant de París.
Imatge de l'Hotel Majestic de Barcelona
"Madrid està vivint un fort desenvolupament del segment de luxe, amb l'obertura i consolidació d'hotels d'alta gamma. Aquest tipus d'establiments actua com a motor del conjunt del mercat, impulsant el RevPAR de tota la ciutat", explica Gustavo Cumella, director d'Hotels d'Espanya a CBRE, a aquest mitjà.
A Barcelona passa el contrari. "La moratòria limita l'obertura de nous hotels, especialment de categories superiors, cosa que frena el desenvolupament del segment de luxe i redueix la possibilitat que nous projectes impulsin el creixement del RevPAR", assenyala Cumella.
El mateix expert afegeix que la limitació de nova oferta també redueix la competència i ajuda a sostenir els nivells actuals de RevPAR, per la qual cosa la moratòria protegeix els hotels existents alhora que els torpedeja el seu horitzó de creixement.
"Madrid té més possibilitat de créixer"
Tanmateix, segons les xifres de CBRE, lleugerament diferents a les de Cushman, Barcelona continua tenint un RevPAR gairebé un 15% superior al de Madrid. Per això, Cumella considera que "té sentit que Madrid registri creixements més intensos".
Per la seva banda, Jesús Rodríguez Maseda, director de consultoria estratègica d'hotels a Savills, emmarca la situació en un marc més ampli. "El moment hoteler pel qual transiten cadascuna de les ciutats és completament diferent. Mentre Barcelona viu una etapa de constricció de l'oferta i poc moviment en la renovació de l'inventari, empès per una demanda creixent, Madrid segueix en un model expansiu incorporant més unitats i donant més amplada a l'oferta, girant el model cap a altres perfils de turista i de turisme", detalla.
En aquests primers mesos de 2026 i els últims de 2025 el desplom del turisme nord-americà ha colpejat Barcelona. Les tensions comercials i geopolítiques de l'era Trump i la fortalesa de l'euro davant el dòlar han reduït el nombre de viatgers americans.
En canvi, Madrid ha sabut capitalitzar un perfil de viatger llatinoamericà premium que arriba a través del hub de Barajas.
Finalment, Bruno Hallé, soci i codirector de Cushman & Wakefield Hospitality a Espanya, posa el focus en el potencial que encara tenen ambdues ciutats. "Les tarifes hoteleres estan en màxims històrics perquè la demanda segueix resistint i també la inflació empeny a l'alça. La nostra previsió és que el 2026 pugui continuar evolucionant a l'alça l'ADR, ja que Madrid i Barcelona continuen estant per sota si les comparem amb destinacions com Londres o París", assenyala.