Encara ressona a Port Aventura World la plantada d'Álex Cruz com a primer executiu. El directiu que va arribar des del més alt de British Airways amb l'objectiu de portar al màxim la rendibilitat del parc d'oci se'n va amb un nou fracàs a l'esquena. Sense solució de continuïtat, afrontarà un altre desafiament al gegant dels creuers Norwegian Cruise. L'última oportunitat per redimir-se d'una successió de gestions fallides i herències enverinades.
Després de mesos apartat de la primera línia de comandament de Port Aventura, la dissolució de la comissió executiva de la societat matriu ha acabat donant forma al final d'una trajectòria curta i amb moltes més ombres que llums. En aquest temps, Cruz ha trobat un nou encàrrec, una mica diferent dels anteriors.
L'executiu forma part de la revolució auspiciada pel fons activista Elliott a Norwegian Cruise. Després de convertir-se en el primer accionista de la companyia nord-americana, Elliott no ha trigat a activar canvis en la gestió, a la recerca de reactivar la cotització de l'empresa, que considera notablement infravalorada.
En aquest punt entra en escena Cruz, que forma part dels nous membres del consell d'administració proposats per Elliott per intentar capgirar l'empresa. No serà un conseller més; la seva tasca serà liderar els vocals independents de l'òrgan de govern de la creuerista, la presència dels quals és majoritària.
El Norwegian Prima, el nou vaixell de la classe més exclusiva de NCL
A Norwegian Cruise, Álex Cruz representarà un rol equiparable al de la figura del conseller coordinador a les cotitzades espanyoles. El seu nomenament haurà de ser encara ratificat a la junta general d'accionistes de la creuerista amb seu a Miami.
Al darrere, més de deu anys a la primera línia executiva que no han deixat indiferent ningú. No es pot negar que va ser l'artífex de la creació i consolidació de Vueling, la història de la qual va arribar a ser catalogada de "miracle".
Un miracle?
No va trigar a descobrir-se també que en aquella obra hi havia massa component terrenal i gairebé res de diví. Anys enrere, poc abans de la crisi financera de primers de segle, Cruz havia estat nomenat director general de Clickair. La que finalment acabaria convertint-se en Vueling després d'una fusió que va suposar un abans i un després en la trajectòria del low-cost a Espanya.
Qui podria resistir-se a donar-li els comandaments de Vueling a aquell jovencito que amenaçava amb revolucionar l'aviació comercial a Espanya. Probablement, els mateixos que van tornar els ulls cap a ell quan el caos es va apoderar de l'aeroport d'El Prat aquell estiu de 2016.
Un avió de Vueling
Per aleshores, Cruz ja havia fet el salt a British Airways, promocionat dins del holding IAG a la qual pertanyen totes dues (i també Iberia). Van ser quatre dies consecutius de retards, cancel·lacions, passatgers tirats... i un cost d'imatge per a Vueling difícil de calibrar.
La gestió de Cruz al capdavant de la companyia havia conformat un còctel de creixement massa ràpid a base de suïcides ajustos de costos, planificació sense llarg termini i una programació massa ambiciosa. Tot pel benefici per acció, com deia un lema que molts dels que van treballar al seu costat van tenir oportunitat d'escoltar.
Ajust dramàtic
Una combinació de risc que, sobre el paper, era factible. Però que requeria de condicions ideals. Que res no es torcés. Que no hi hagués imponderables. És a dir, d'aquelles inversemblants a la vida real.
Mentre Vueling intentava sobreviure al terratrèmol Álex Cruz, l'executiu arribava a una British Airways en situació complicada; enmig d'un ajust dramàtic pel qual també passaria després Iberia i que va posar contra les cordes l'antiga aerolínia de bandera espanyola.
Cruz es va trobar amb un escenari de companyia d'aviació comercial amb pràctiques del segle XX però en ple segle XXI, amb la pressió del segment low cost, que tant i tan bé coneixia. Quan va començar a dur a terme els ajustos va aconseguir enfrontar-se amb tots els actors i grups d'interès de la companyia.
Els sindicats van col·lapsar l'empresa a base de vagues en protesta per una retallada de més de 12.000 empleats. Les aturades van deslluir una ocasió tan especial i irrepetible com el centenari de British Airways.
Avió de British Airways aterrant a El Prat de Llobregat
Però els representants dels treballadors no van ser els únics; també va ofuscar l'equip directiu, amb mesures com l'eliminació de determinats serveis a bord que van acabar amb el prestigi de la companyia fet miques.
I, finalment, als accionistes. Cruz va repetir a BA el caos viscut a Vueling anys abans. Però als aeroports de Heathrow i Gatwick. I amb uns quants centenars de vols més. Una fallada informàtica en cadena va generar el pànic a les pistes londinenques. I, de passada, va accelerar la caiguda en desgràcia de l'executiu espanyol, que fins i tot es va quedar sense bonus.
Un gegant adormit
L'etapa a Port Aventura World va generar expectatives al mateix ritme que les va desbaratar. No va trigar la família Bonomi a desconfiar de Cruz, dels seus mètodes autoritaris i de les fórmules immediates i curtterministes que tan mals resultats havien generat en el passat.
Amb aquest full de serveis, l'home del 'miracle' arriba al consell del tercer grup de creuers del món per quota de mercat. Amb les marques NCL, Oceania i Regent Seven Seas, més de 700 destinacions i tres milions de passatgers anuals, la companyia busca fer un salt en un entorn més que complex. Una última oportunitat per a la redempció de Cruz.