La licitació impulsada per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per a la gestió del servei d’aigua a vuit municipis no és un contracte administratiu més.
Amb un valor estimat de 1.078 milions d’euros, el Consell Metropolità de l’AMB va aprovar el passat 27 de gener la licitació de gestió de l’aigua més gran d’Espanya.
El volum del contracte no s’explica només per la seva durada, 25 anys, sinó també pel nombre de municipis que agrupa: Cervelló, Corbera de Llobregat, La Palma de Cervelló, Molins de Rei, Ripollet, Sant Andreu de la Barca, Sant Cugat del Vallès i Tiana.
Els noms dels sis operadors que han superat el primer tall ja són públics: la filial de la multinacional francesa Veolia (Societat General d’Aigües de Barcelona), Sacyr, i quatre unions temporals d’empreses.
Les UTE són Aqualia (filial de FCC, juntament amb Aigües de València); Facsa, juntament amb GS Inima Environment i Constructora de Calaf; Gestagua, amb la francesa Saur; i Indaqua, amb Hidrogestió.
Un procés d’aquesta magnitud afecta directament les condicions laborals dels treballadors del sector, motiu pel qual CCOO segueix de prop la licitació.
Crónica Global entrevista Francesc X. Garcia Bernabeu, responsable del sector del Cicle de l’Aigua a Catalunya dins del sindicat.
Com valoreu aquesta macrolicitació per al servei d’aigua en aquests vuit municipis? Quin és el principal risc i la principal oportunitat?
Nosaltres ho valorem des de la perspectiva de les persones treballadores. Tot el que sigui una concessió de llarga durada ens dona una estabilitat que una concessió curta no et dona. En una concessió de quatre anys les relacions laborals no són bones, perquè en quatre anys no hi ha marge per negociar millores ni per organitzar-nos millor i poder oferir el millor servei a la ciutadania.
Francesc Garcia Bernabéu
Aleshores no veieu cap risc?
Veig possibles canvis organitzatius, però a causa del volum de gent, tindrem la força suficient per negociar.
Estem davant d’un canvi de model o, simplement, davant d’una reorganització del que ja existia?
Als vuit municipis dels quals estem parlant, les concessions eren llargues i privades. Bàsicament les gestionava Agbar —actualment Veolia—. N’hi havia dues que les portava Aqualia i una que portava Aigües de Catalunya.
Totes eren concessions llargues. El que es fa ara és una licitació que agrupa els vuit municipis. També és una licitació llarga, de 25 anys. Per tant, el model és el mateix; l’únic que canvia és que ara depèn de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Francesc Garcia Bernabéu
Per entendre-ho bé: en quina situació ens trobàvem abans en aquests vuit municipis?
A la majoria dels vuit municipis teníem serveis que es mancomunaven amb altres municipis, perquè el servei d’aigua és un servei en què proveïm aigua 365 dies a l’any, 24 hores al dia. Per tant, si tens un municipi petit com La Palma de Cervelló i tens un treballador assignat, o dos, no pots donar aquest servei, perquè no pot haver-hi algú esclau del servei 24 hores. Per això es mancomunen els serveis, perquè si no, no pots garantir la gestió, i menys al preu que s’intenta mantenir. Per això mancomunar, com en aquesta licitació, és la solució perquè els treballadors no siguin esclaus i puguem fer la rotació del servei com correspon.
"En alguns municipis hi ha una quantitat considerable de materials com amiant"
I en quin estat es troba la xarxa? L’AMB sosté que la gestió conjunta dels vuit municipis permetrà reforçar la capacitat de finançament de les obres necessàries per modernitzar les infraestructures, valorades en 168,7 milions d’euros.
Entrem en política. Cadascun dels municipis depèn políticament de qui depèn, però això és un problema general: en què s’inverteix i en què no s’inverteix, i quin tipus d’inversió és visible i quin no ho és per als polítics que governen en cada moment.
L’aigua va sota terra, les canonades no es veuen, i políticament no ven. Quan es pot invertir en aigua? Quan es pot pujar la tarifa per fer les inversions necessàries o reforçar el personal. I això es pot fer el primer any de mandat o, com a molt, el segon. A partir del segon any ja no es pot invertir en infraestructures de l’aigua que no siguin visibles. Això és una desgràcia, però és el que hi ha.
En quin estat està la xarxa d’aigua? Com que no hi ha hagut el control necessari per part dels responsables polítics ni de les empreses, en alguns municipis hi ha una quantitat considerable de materials com amiant (fibrociment) o xarxes en mal estat per manca de manteniment.
Això ho sabeu amb certesa?
Sí.
En quins municipis?
Segons els operaris, el municipi on hi ha més fibrociment és Ripollet, on aproximadament el 70% de la xarxa és de fibrociment.
En altres municipis la situació no és gaire millor, excepte Sant Cugat, que em comenten que està en força bon estat. En general, és força freqüent trobar fibrociment. A Barcelona hi ha un pla per retirar el fibrociment de la xarxa, amb una inversió important. A l’àrea metropolitana, com que està gestionada per Aigües de Barcelona des de fa moltíssims anys, hi ha hagut inversió i tot està molt planificat.
No ha depès tant dels canvis polítics de cada moment i, per tant, no ha estat condicionat pels cicles electorals com passa en altres casos. Per això, una estabilitat de 25 anys també aportarà aquest tipus d’avantatges.
"La gent que treballa a Veolia té millors condicions que qui treballa per a Aqualia"
Des del punt de vista sindical, hi ha empreses que us generin més confiança que altres en aquesta licitació?
Et puc fer un rànquing. Actualment, l’antiga Agbar —avui Veolia— a la província de Barcelona té conveni propi, això implica que està per sobre del conveni sectorial. Per tant, la gent que treballa a Veolia té millors condicions que qui treballa per a Aqualia.
Ara bé: Aqualia estaria en segon lloc. Com a empresa, i per la seva capacitat, té marge per aplicar millores com mesures de conciliació que altres no tenen. Encara que Veolia també estigui per sobre en aquest aspecte, Aqualia ocupa la segona posició.
"Algunes empreses del sector fan coses aberrants i il·legals"
I les que menys?
Per sota hi ha qualsevol empresa que apliqui el conveni autonòmic sense cap tipus de millora, no només salarial, sinó també en matèria de conciliació.
És a dir, hi ha empreses que, per exemple, ofereixen flexibilitat horària per a tècnics i administratius. És alguna cosa. Però n’hi ha d’altres que no et donen ni tan sols això: el conveni autonòmic pelat i ja està. Pocs drets, no compleixen amb la desconnexió digital, tenen els encarregats amb el mòbil operatiu les 24 hores, els 365 dies de l’any. Coses aberrants i il·legals. No són la majoria del sector, perquè la major part del sector la concentren Veolia i Aqualia, que són les que sí que aporten coses, millores i garanties. No et donaré noms, però des de la perspectiva de les persones treballadores, les empreses petites no ens tracten bé.
Francesc Garcia Bernabéu
Quin paper heu tingut vosaltres en els plecs? Quines han estat les vostres victòries i derrotes? Què heu demanat?
Ha estat un desastre, una de les pitjors intervencions polítiques que hem tingut. La nostra pretensió era, per exemple, incloure en els plecs la necessitat que, el 2030, tots els treballadors del servei d’aigua potable hagin d’estar acreditats segons la llei d’aigües, i no hem estat capaços ni tan sols d’incloure això.
Volíem incorporar qüestions essencials per a nosaltres com a sindicat, com l’homologació de condicions, les condicions de treball… Hi havia moltes coses, eren tres pàgines, i no hem aconseguit gairebé res.
Vam pactar amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona allò que podien incorporar, el que ja retallava força les nostres pretensions, i quan es va publicar el plec vam veure que representava un 0,1% del que havíem negociat.
I què us preocupa més del que no heu aconseguit?
Com a sindicat no tenim por en aquest sentit, perquè sabem que tenim força com a persones treballadores. Quan s’adjudiqui la concessió, el primer que farem serà constituir un comitè i anar pels nostres objectius, els que volíem que ja estiguessin als plecs per no haver-los de lluitar després: l’homologació de condicions, la garantia de drets i la millora del conveni que s’apliqui en aquests vuit municipis.