Un coche de alta gama, el Arsenal Masculino y el logo de l'Orfebre Andorra
Business

Eladi Migó, el desconegut ric català que s'enriqueix amb la febre de l'or

L'empresari compra el metall a l'Àfrica, el transforma a Andorra i fa intermediació de rellotges d'ultraluxe a Barcelona

Condueix "els millors cotxes" de la ciutat i busca la 'eterna joventut' amb la teràpia cel·lular

Més informació: El preu de l'or dispara els robatoris de cadenes

Leer en Castellano
Publicada
Actualitzada

És el desconegut ric català que s'enriqueix amb la febre de l'or. Eladi Migó compra el metall des d'unes illes opaques a l'Àfrica, el transforma a Andorra i, alhora, intermedia rellotges d'ultraluxe des de la Ciutat Comtal. Dos negocis que li han reportat una comodíssima posició a la vida que no passa desapercebuda a la capital catalana. "És el barceloní que millors cotxes i rellotges exhibeix".

Ho detallen fonts de l'empresariat de Barcelona, que informen que la família Migó "està fent l'agost" amb la pujada desbocada del preu del mineral. Això sí, des d'una posició de discreció absoluta.

Aquesta saga barcelonina rebutja explicar un negoci que els ha situat entre la nova elit d'acabalats.

L'Orfebre Andorra

El cor del negoci és L'Orfebre Andorra. Aquesta refineria d'or d'Ordino és una de les dues del seu tipus a Catalunya i Andorra --l'altra se situa a la Zona Franca de Barcelona--, per la qual cosa opera en un règim quasi monopolístic.

Preguntat per Crónica Global, L'Orfebre no ha contestat les preguntes d'aquest mitjà. Sí ho han fet des de la indústria, on destaquen que l'increment del preu del metall --un 44% per unça, segons London Fix Price-- "ha engruixit el negoci de la instal·lació".

L'or "flueix a L'Orfebre des de tot el món: des d'Àfrica a Oceania", insisteixen fonts properes.

Mana la família

Per parts, què és L'Orfebre? Es tracta d'una transformadora del mineral amb mètodes innovadors l'objectiu de la qual és, segons diuen els seus impulsors, "ajudar i expandir l'economia andorrana".

Factoria de L'Orfebre a Ordino (Andorra)

Factoria de L'Orfebre a Ordino (Andorra) Cedida

Al capdavant del negoci es troba Bernat Migó com a conseller delegat, també coadministrador amb l'advocat Eduardo de la Sotilla, ex alt càrrec de Grupo Abantia a Orient Mitjà i d'Olivia Hotels. Qui mana, però, "és l'Eladi".

L'Orfebre compta amb una capçalera, una filial a Espanya i una altra al Regne Unit.

No presenta comptes

Aquesta instal·lació --"referència mundial en el refinat de l'or"--, segons la seva pròpia pàgina web, quants diners guanya? La societat no presenta comptes anuals davant el Registre Mercantil des de 2022, per la qual cosa no és fàcil de comprovar.

Segons la informació pública, la societat factura fins a 1,5 milions d'euros l'any, i "més d'un milió" la seva filial espanyola. "La realitat és moltíssim més elevada", insisteixen fonts properes als Migó.

Sucursal a Maurici

Un exemple. L'Orfebre opera una filial a Illes Maurici des de 2017. Aquesta mercantil africana va ser creada amb la finalitat d'expandir els projectes de la companyia matriu i recaptar capital a través de l'emissió de bons: va flotar més de cinc milions de dòlars el 2018.

El funcionament d'aquesta offshore és senzill: finança l'operativa de companyies mineres des d'aquest enclavament d'Àfrica Occidental. A canvi, els compra metalls preciosos amb descomptes. Aquests minerals es deriven a L'Orfebre Andorra, assegurant un subministrament estable d'or.

Illes opaques

Cal recordar que la Comissió Europea va considerar Maurici paradís fiscal fins al 2015. Espanya, fins al 2023. Des de llavors, l'Agència Estatal d'Administració Tributària (Aeat) la descriu com a "jurisdicció no col·laborativa". És un esglaó inferior al de paradís fiscal.

Tot i això, des de L'Orfebre asseguren públicament que el seu mètode de sourcing és ètic, és a dir, que compren la matèria primera a preus de mercat i amb sistemes controlats. Ho avala Klapton Insurance, un dels líders en assegurances per a mineria a l'Àfrica, que ha atorgat a l'andorrano-catalana un premi a la iniciativa més complidora.

Tren de vida

Sigui quin sigui el volum de negoci que tingui aquesta estructura, no és menor. El que es pot constatar és l'elevat tren de vida, "altíssim" segons els seus propers, que porten els Migó tant a Barcelona com a Andorra.

L'Arsenal Masculí de Barcelona

L'Arsenal Masculí de Barcelona Cedida

A la capital catalana, l'empresari acudeix al prestigiós gimnàs Arsenal de la zona alta de la ciutat, el millor masculí, "en bòlids d'alta gamma que fan empal·lidir els de la resta de socis". Amant del pàdel, l'Eladi Migó "es treu els seus rellotges, també els millors del club, i no és fàcil", abans de cada partit.

Migó també "aconsegueix rellotges d'altíssim nivell", un negoci que ha patit un sotrac de reputació en els últims temps en descobrir-se una trama a Andorra que feia el mateix i cometia un presumpte triple frau, també fiscal. L'estructura esquitxa la joieria barcelonina Suárez i ha implicat diversos futbolistes de primer nivell com a compradors, va explicar El Mundo.

Aston Martin i Maserati

A Andorra, el seu nivell de vida no va a la saga del barceloní. L'Eladi Migó és un dels habituals de l'Autobello Andorra, una trobada de cotxes de col·lecció del micropaís on es prodiguen els amos de la poderosa banca andorrana, exesportistes o grans patrons de la cosmètica, entre d'altres.

Abans, el directiu va passar pel sector de les perles i la intermediació immobiliària.

A la recerca de la longevitat

Hi ha més. El rei català de l'or sembla no voler deixar aquesta vida. Des del seu entorn recorden que està estretament implicat en la teràpia regenerativa tissular (TRT) que persegueix el doctor Robert Soler des de la Clínica Teknon de Barcelona.

Aquest reumatòleg és pioner a Espanya en tractaments de regeneració corporal basats en cèl·lules mare adultes: s'extreuen de la medul·la òssia i es reinjecten allà on el pacient necessita regenerar teixit.

Sense assegurança

Negre sobre blanc, la família Migó, amb l'Eladi al capdavant, és una de les sagues catalanes que millor estan aprofitant la febre de l'or. Una escalada de preus que ha causat problemes a les productores i comercialitzadores de joies i que, d'altra banda, han patit robatoris de petites peces, com va explicar aquest mitjà.

En el si d'aquest llinatge, el problema no sembla ser el preu del metall. Fonts properes a aquest empresari líder recorden que "poques o cap asseguradora" vol protegir els seus béns.

En el passat, Migó va patir un robatori de més d'un milió d'euros, i l'asseguradora no volia compensar-lo. Ell va litigar i va guanyar. Ara, "cap empresa li assegura el risc". L'última a la qual s'ha acostat és RibéSalat, una de les boutiques de brokerage d'assegurances de la zona alta de Barcelona.