"Vam intentar un gir a la dreta d'El País però no va donar els resultats esperats; l'espai ja estava molt ocupat i vam tornar a ser d'esquerres". Una frase, pronunciada en públic, davant de micros i càmeres, amb "llum i taquígrafs", que dirien els clàssics, que defineix a la perfecció la personalitat, el caràcter i l'estil de Joseph Oughourlian. L'inversor que, en tot just 12 mesos, ha estat present en dues batalles contra el Govern, amb resultats dispars.
Una mostra de pragmatisme que dibuixa l'amo d'Amber Capital com el que realment és: un actor del mercat amb el primer i gairebé únic objectiu de guanyar diners. Si per aconseguir-ho cal un cop de timó ideològic o un canvi de parer, aquest no serà el seu principal problema.
Nascut a França, per les venes d'Oughourlian corre sang britànica, per la banda materna; i libanesa i armènia per part de pare. La que van vessar els seus avantpassats quan van patir la ira otomana després de la Gran Guerra. Un passat que va forjar el seu caràcter. De la seva formació se'n van encarregar la Sorbona i escoles de negocis a París. De la seva experiència com a inversor, la sucursal de Société Générale a Nova York.
La seva aposta progressiva per Prisa, fins a convertir-se en el primer accionista (al límit del 30% que l'obligaria a llançar una OPA), li ha atorgat una certa influència mediàtica que de bon grat canviaria per eixugar els més de 300 milions d'euros de pèrdues que acumula en aquesta aventura.
Pablo Jiménez de Parga (esq.), conversa amb Joseph Oughourlian en una junta d'accionistes de Prisa / EP
Precisament, el primer dels citats enfrontaments amb el Govern va ser per evitar que el forat es fes més gran. Els números per al projecte televisiu de Prisa, amb totes les benevolències de la Moncloa, no quadraven de cap manera. I Oughourlian no va dubtar a acabar amb ell i depurar aquells que el van impulsar des de dins.
En les darreres setmanes, Oughourlian ha tornat a estar en l'ull de l'huracà generat per la crisi d'Indra, que ha acabat amb Ángel Escribano fora de la presidència de la companyia. Una batalla en què el Govern ha fet valer la condició de l'Estat com a primer accionista per imposar el seu criteri. I en què Amber ha estat sempre del costat d'Escribano.
Crear valor
I també de l'ara frustrada operació de fusió amb EM&E, l'empresa familiar dels Escribano que ha fet saltar pels aires el seu mandat a Indra. Oughourlian no es va situar al costat del recentment defenestrat president de la companyia de Defensa per plantar cara de nou a la Moncloa. Ho va fer pel seu caràcter d'inversor enamorat de les operacions corporatives amb expectatives de crear valor.
Com diuen de manera informal els experts en mercats, a Oughourlian "li agrada el 'rock & roll'". Tot just aterrar al capital d'Indra, encara sense tenir un lloc al consell d'administració, l'amo d'Amber ja va enviar una carta a aquest òrgan amb la proposta de promoure una escissió del negoci tecnològic del grup.
La tesi va ser que el valor d'Indra seria superior amb les divisions separades. El propòsit, que Indra vengués Minsait i Oughourlian comencés a treure profit de la seva inversió inicial a la companyia (una mica més d'un 4%, que després va ampliar fins al 7% i compta amb autorització per arribar al 9,99%).
Com bona part de la resta d'inversors institucionals, Oughourlian veia amb bons ulls la fusió amb EM&E. Amb l'avantatge, en el seu cas, de tenir veu i vot al consell. I no va deixar de fer-ho quan el primer accionista va canviar d'opinió i va començar a oposar-s'hi per fer fora Escribano de la presidència.
Pensar i parlar
Amber va passar a ser una de les claus per al futur del ja deposat president i, de passada, per a la pròpia companyia. Tanmateix, la resistència no ha durat gaire. Ara, Oughourlian ha quedat assenyalat i en una posició incòmoda. I haurà d'afinar les seves dots de supervivent per fer valer una aposta que, en l'àmbit econòmic, ha estat justament l'oposat a Prisa.
"Des que va morir don Jesús, la trajectòria borsària d'aquesta companyia ha estat un desastre", va proclamar anys enrere en una junta d'accionistes de l'editora d'El País, en al·lusió al cofundador i històric president Jesús Polanco. Mai s'ha caracteritzat per deixar de dir el que pensa sense deixar de pensar abans el que diu.
Ciutadà del món
Francès d'origen armeni; de pare libanès i mare britànica; casat amb una altra súbdita del Regne Unit, resident a Londres i amb passaport colombià.
Oughourlian és el paradigma de "ciutadà del món". D'un que coneix força bé. I que no dubta a recórrer a la recerca de les seves dues passions: els negocis i la bona òpera. També hi ha espai per al futbol, la seva altra afició destacada, que combina amb inversions en països amb els quals manté lligam: El RC Lens, de França; el Millonarios, de Colòmbia; i a Espanya, el Real Zaragoza.