El llast immobiliari d'Interior: la caserna de la Guàrdia Civil de Blanes afronta la seva quarta subhasta
El sector descarta el seu ús residencial per la seva ubicació industrial, l'ajuntament renuncia a la compra pels costos de rehabilitació, i la Generalitat ha de decidir si exerceix el seu dret de tempteig
Contingut relacionat: D'edifici abandonat a nou centre cívic: Tarragona dona una nova vida a aquest vell quarter
Notícies relacionades
La gestió del patrimoni en desús suposa un repte estructural per al Ministeri de l'Interior. Desenes d'antigues comissaries i casernes s'acumulen per tota la geografia espanyola a l'espera d'un comprador.
Exemples com el Castell de Maqueda a Toledo o l'acuartellament de Torrelles de Foix (Barcelona) il·lustren la dificultat per donar sortida a aquestes infraestructures públiques.
L'últim cas és l'antic acuartellament de la Guàrdia Civil a Blanes (Girona), que acaba de sortir a la seva quarta subhasta pública.
Tres intents fallits
El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) confirma que, de moment, no hi ha comprador per a l'edifici del número 76 de l'Avinguda de l'Estació.
L'Organisme Autònom Gerència d'Infraestructures i Equipament de la Seguretat de l'Estat (GIESE O.A.) ha fixat un tipus de licitació de 222.237,84 euros.
Els interessats hauran d'abonar una garantia de 15.242,65 euros per participar a la subhasta, que se celebrarà el proper 29 d'abril a Madrid, amb tancament d'admissió de proposicions el dia 17.
Façana de l'antic quarter de la Guàrdia Civil de Blanes (Girona), construït el 1960
Sobre el paper, les xifres resulten atractives. El Registre de la Propietat de Blanes detalla que la finca consta d'un solar de 812 metres quadrats i una superfície construïda de 1.798 metres quadrats.
Adquirir gairebé 2.000 metres quadrats en un municipi costaner per 222.000 euros atrauria, en teoria, promotors i fons d'inversió.
Però l'acumulació de subhastes desertes —l'immoble superava els 270.000 euros en els primers intents de 2025— demostra que el mercat immobiliari descarta l'operació per motius que transcendeixen el preu base.
Ni habitatges ni rendibilitat
Fonts del sector immobiliari de Blanes consultades per aquest mitjà descarten el seu ús residencial. L'edifici, construït el 1960, requeriria una demolició integral o un buidatge estructural que encariria notablement qualsevol projecte constructiu.
L'obstacle principal és la ubicació. "És difícil que es pugui plantejar com un edifici d'habitatges", expliquen responsables d'una coneguda immobiliària de Blanes. "Està en una zona industrial, entre l'estació de tren i a prop d'una fàbrica. No es tracta d'una mala praxi urbanística, senzillament no és una bona zona per construir pisos", asseguren les mateixes fonts.
La ubicació de la caserna de la Guàrdia Civil de Blanes (Girona)
Entorn industrial hostil
L'antiga caserna limita amb un polígon que inclou supermercats, tallers mecànics i naus logístiques. En quedar minvat l'atractiu residencial, les opcions de rendibilitat es redueixen.
Sobre les possibles sortides per a la parcel·la, les mateixes fonts immobiliàries apunten a un altre model de negoci: "La cosa bona és que està al costat de l'estació de tren. L'única sortida viable que li veig és la construcció d'un hotel de pas. O, potser, d'oficines". Es tracta d'un nínxol específic que frena l'interès dels promotors habituals.
L'ajuntament descarta la compra
Davant la manca d'iniciativa privada, l'administració pública apareix com a alternativa. Un edifici d'aquestes dimensions podria destinar-se a equipaments municipals. L'Ajuntament de Blanes, però, ha decidit no concórrer a aquesta quarta subhasta.
Des del departament de comunicació del consistori gironí confirmen que han valorat l'espai. "Seria un magnífic hotel d'entitats", admeten, destacant la seva connexió al costat de les vies ferroviàries. El fre a l'operació és purament econòmic.
Pati interior de l'antiga casa-cuartell de la Guàrdia Civil a Blanes (Girona)
El govern municipal descarta l'adquisició pel mal estat de la infraestructura. Assumir l'immoble "requeriria una inversió altíssima per rehabilitar-lo a més de la compra", sostenen fonts municipals, per la qual cosa l'operació "no surt a compte".
Així mateix, l'ajuntament corrobora la versió dels agents immobiliaris i admet que no li consta interès per part de cap inversor privat.
El dret de tempteig de la Generalitat
La licitació del GIESE inclou una condició registral que condiciona la venda final. Segons l'anunci del Ministeri de l'Interior, l'immoble "està subjecte a l'exercici del dret d'adquisició preferent a favor de l'Administració de la Generalitat".
Aquesta figura, emparada en la Llei 18/2007 del dret a l'habitatge, atorga al Govern la potestat d'igualar qualsevol oferta guanyadora —o el mateix preu base fixat al BOE— per adjudicar-se l'immoble.
L'objectiu d'aquesta llei és ampliar el parc públic d'habitatges, facilitant a institucions com l'Agència de l'Habitatge de Catalunya intervenir en zones d'alta demanda. Aquest dret de tempteig planteja ara un interrogant per a la Generalitat.
La viabilitat de l'habitatge social
A l'espera d'una resposta oficial per part del Departament de Territori i Habitatge, la possibilitat de destinar el terreny a ús residencial contrasta amb les valoracions del sector privat i municipal.
Davant els advertiments sobre el caràcter industrial de la parcel·la i la seva proximitat a les vies del tren, la Generalitat haurà d'avaluar si l'espai compleix amb els criteris tècnics per acollir una possible promoció d'Habitatge de Protecció Oficial (HPO).
El termini per a la recepció d'ofertes finalitza el proper 17 d'abril de 2026 al Registre General del Ministeri de l'Interior a Madrid.
L'obertura de sobres d'aquesta quarta subhasta, prevista per al 29 d'abril, determinarà si algun inversor assumeix la viabilitat urbanística de l'operació o si la subhasta torna a declarar-se deserta, a expenses de la resolució definitiva del Govern sobre el seu dret d'adquisició preferent.
