Iván Carrillo i el CF Gavà, entre els beneficiaris de la trama que va saquejar 20 milions en crèdits de l'ICO
El conegut empresari català va participar a títol lucratiu, beneficiant-se de més de mig milió d'euros procedents dels fons obtinguts de manera fraudulenta
Contingut relacionat: Compte enrere per jutjar el saqueig de 20 milions en ajudes de l'ICO per la Covid
Mentre milers d'empreses i autònoms lluitaven per sobreviure a la crisi derivada de la pandèmia del coronavirus, una xarxa criminal establerta a Catalunya es va aprofitar de la conjuntura per saquejar més de 20 milions d'euros en crèdits avalats per organismes públics.
La Fiscalia situa al capdavant d'aquest entramat a Jordi Ribadulla, assenyalat com a cap de la trama; a la seva dreta, el seu gestor, Fernando José Mouriño, encarregat de tramitar les sol·licituds i generar la cobertura documental falsa que va permetre enganyar els bancs.
Els beneficiaris lucratius
El frau, a l'espera de judici a l'Audiència Provincial de Barcelona, va deixar un rastre de desenes de societats pantalla, testaferros i una complexa xarxa de desviament de fons.
Però els diners no van acabar només en mans dels responsables directes de l'estafa.
Entre els beneficiaris finals del flux econòmic il·lícit apareix un nom conegut a Catalunya: l'empresari Iván Carrillo, mecenes del futbol català i president del Gavà FC.
Segons es desprèn de l'escrit de la Fiscalia, al qual ha tingut accés aquest mitjà, Carrillo presumptament va participar a títol lucratiu després de rebre més de 500.000 euros procedents dels fons obtinguts de manera fraudulenta.
Carrillo i el CF Gavà
Segons l'escrit d'acusació del Ministeri Fiscal, Carrillo va rebre 500.045,86 euros procedents de la xarxa liderada per Ribadulla.
Els diners haurien estat canalitzats a través de diverses societats vinculades a l'empresari, entre elles Expugnate SL, Casino Albatros SL, Torrats Property Spain SL i, com no, el Club de Futbol Gavà, utilitzades com a vehicle per rebre part dels fons desviats.
El treballador d'un comerç tanca el seu establiment el primer dia del tancament total de l'hostaleria i de botigues pel coronavirus
La Fiscalia sosté que aquests pagaments no responien a cap contraprestació real, és a dir, no existia prestació de serveis, venda de béns o activitat econòmica que justifiqués les transferències.
Per aquest motiu, l'empresari no figura entre els acusats que van idear el frau o van falsificar documentació, però sí dins de la categoria jurídica de partícip a títol lucratiu, una figura prevista a l'article 122 del Codi Penal.
Fins a 96 beneficiaris
La figura del partícip a títol lucratiu, doncs, s'aplica a persones que no van participar directament en l'execució del delicte, però que es van beneficiar econòmicament dels diners obtinguts de manera il·lícita.
En el cas de la trama investigada pel Jutjat d'Instrucció número 26 de Barcelona, la Fiscalia ha identificat fins a 96 persones físiques que van rebre part dels fons procedents del frau.
Algunes, com Carrillo o l'empresari Marceli Nadal, haurien canalitzat quantitats properes al mig milió d'euros a través de societats mercantils.
Iván Carrillo, empresari
Altres beneficiaris van rebre transferències de menor quantia —des de desenes de milers d'euros fins a quantitats simbòliques— dins del complex circuit financer dissenyat per dispersar els diners.
Entre ells també figura Deysi Alexandra Rojas, parella sentimental del presumpte cap de la trama, que hauria rebut més de 387.000 euros.
Què demana el fiscal?
A diferència dels principals acusats —per als quals la Fiscalia sol·licita penes de fins a 14 anys i mig de presó—, els partícips a títol lucratiu no s'enfronten a penes de presó.
No obstant això, la llei els obliga a restituir íntegrament les quantitats rebudes, ja que aquests diners procedeixen del frau comès contra bancs i organismes públics.
En el cas de Carrillo, les acusacions reclamen la devolució dels 500.045,86 euros percebuts.
![Bryan, el](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/03\/06\/negocis\/1003742739179_15799839_320x180.jpg"])
Els perjudicats
A més del Ministeri Fiscal, també dirigeixen accions contra els participants lucratius, l'Advocacia de l'Estat —en representació de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO)—, Caixabank i Avalis de Catalunya, que busquen recuperar els diners desviats dels préstecs concedits durant la pandèmia.
Per garantir aquesta devolució, el Jutjat d'Instrucció número 26 de Barcelona ha ordenat a Carrillo i a la resta de beneficiaris que prestin fiança o afrontin l'embargament de béns.
Tots ells hauran de comparèixer en el judici oral que se celebrarà a l'Audiència Provincial de Barcelona en qualitat de responsables civils pels diners rebuts.
Un treballador baixant la persiana del seu comerç durant la pandèmia del coronavirus
Entramat d'empreses pantalla
Les ajudes de què es van beneficiar els acusats consistien principalment en préstecs concedits per bancs, però avalats parcialment per l'Estat a través de l'ICO o per organismes públics com Avalis, dependent de l'Institut Català de Finances.
Per això, amb Jordi Ribadulla al capdavant, aquesta organització va dissenyar un entramat d'empreses pantalla utilitzades per sol·licitar els préstecs milionaris a les diferents entitats financeres.
Sobre el paper, aquestes companyies complien tots els requisits per accedir a les ajudes. A la pràctica, però, la xarxa presentava davant dels bancs documentació completament manipulada per simular que les empreses estaven al corrent de les seves obligacions fiscals.
![Fotomontaje con una tienda de Suarez, un rolex y el logo de Andorra](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/02\/12\/negocis\/1003742732203_15712774_320x180.jpg"])
Va ser així com van aconseguir accedir a préstecs milionaris que van acabar generant un frau superior als 20 milions d'euros, ara pendent de judici a l'Audiència de Barcelona.
