L'OPA sobre Ercros, la més llarga de la història d'Espanya, arriba al seu final amb l'amenaça de descatalanitzar una altra gran indústria del territori. En aquest cas, es tracta del gegant químic productor de clor, sosa càustica o hidrogen.
El que un dia va ser el major conglomerat industrial d'Espanya viurà aquest divendres, 13 de març, el tancament del termini d'acceptació de l'OPA llançada per la portuguesa Bondalti. Han passat dos anys des de la primera oferta, temps en què una concatenació d'accions, com una contra-OPA del grup italià Esseco, han allargat fins a l'extenuació el procés de compra.
Durant aquest període, el mercat químic europeu ha arrossegat Ercros a un escenari baixista, que va acabar amb pèrdues de gairebé 54 milions el 2025. A la caiguda de la demanda industrial s'hi ha sumat l'encariment energètic patit pel sector químic a Europa, que ha colpejat especialment les companyies intensives en electricitat.
La pugna corporativa va tenir el seu moment més intens el 2024, quan el grup italià Esseco va presentar una contraopa pel 100% del capital d'Ercros. Tanmateix, el procés va quedar descafeïnat a l'agost del 2025, quan la companyia italiana va decidir retirar la seva oferta després de les condicions imposades per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). Des de llavors, Bondalti ha quedat com a únic aspirant al control del grup químic.
Diferència de parers en el capital
L'oferta vigent valora Ercros en al voltant de 320 milions d'euros i ofereix 3,505 euros en efectiu per acció, un preu que l'assessor de la companyia considera raonable des d'un punt de vista financer, encara que el consell d'administració s'ha pronunciat en contra de l'operació.
A un dia del tancament del termini, el resultat segueix obert. Alguns petits accionistes que controlen al voltant del 21% del capital han avançat la seva intenció d'acudir a l'oferta, mentre que altres socis rellevants mantenen el seu rebuig, alineats amb la posició del consell de l'empresa.
Els sindicats beneeixen l'OPA
En contrast amb les crítiques que ha despertat l'operació en part del mercat, els sindicats majoritaris de la companyia han expressat una posició favorable a l'oferta. Les seccions sindicals de CCOO i UGT a Ercros consideren que la integració en un grup industrial com Bondalti pot reforçar la posició competitiva de l'empresa i aportar més estabilitat a mitjà i llarg termini.
Els representants dels treballadors destaquen especialment els compromisos recollits en el fullet de l'OPA en relació amb el manteniment de l'ocupació, la continuïtat dels centres productius i el respecte al marc de relacions laborals vigent. Segons la seva valoració, el document no anticipa impactes negatius immediats sobre la plantilla ni canvis traumàtics en l'organització.
Imatge d'una planta d'Ercros a Vila-seca
A preguntes d'aquest mitjà, el sindicat CCOO subratlla que el seu suport es basa en els compromisos recollits en la documentació de l'oferta i adverteixen que faran un seguiment del procés per garantir el compliment de les garanties laborals i la participació de la representació sindical durant qualsevol fase d'integració empresarial.
A preguntes d'aquest mitjà, Bondalti ha indicat que no té previst fer canvis en les condicions laborals i mantenir els llocs de treball actuals, sense perjudici de variacions futures que es derivin de l'evolució del negoci. El grup portuguès afegeix que, actualment, els principals costos d'Ercros resideixen en l'energia i les matèries primeres, i preveuen reduir-los amb les sinergies que obtindran en unir les companyies.
Adéu a una altra empresa catalana?
L'OPA està condicionada a que Bondalti aconsegueixi almenys el 50% dels drets de vot de la companyia, un llindar que determinarà si el grup portuguès pot prendre el control efectiu de l'empresa i avançar cap a una eventual exclusió de borsa.
Més enllà del resultat financer, el desenllaç també té una lectura industrial. Ercros, amb seu històrica a Barcelona i plantes en diferents punts d'Espanya, és un dels últims grans grups químics cotitzats amb arrels catalanes.
L'eventual presa de control per part d'un grup estranger reobre el debat sobre la progressiva pèrdua de centres de decisió industrials a Catalunya, una tendència que en els darrers anys ha afectat diversos dels grans noms històrics de la indústria del territori.
Encara que l'oferta suposa una petita prima sobre el preu de l'acció, diversos accionistes consideren que la xifra total de l'operació infravalora clarament el potencial del grup, els seus actius i el seu pla inversor, que inclou projectes de digitalització, descarbonització i diversificació en els propers anys.
Un històric químic
La companyia va néixer el 1989 després de la fusió amb Espanyola Minas de Río Tinto i va arribar a convertir-se en el major conglomerat industrial del país. Després de travessar una greu crisi financera als noranta, va aconseguir refer-se sota la direcció d'Antonio Zabalza mitjançant una profunda reestructuració, reducció de deute i recuperació del dividend. Avui compta amb una desena de plantes, més de 150 productes químics i una forta presència exportadora, si bé torna a registrar pèrdues des de fa dos exercicis.
Tanmateix, el desplom borsari patit en els darrers anys ha reobert el debat sobre el seu futur. Part de la caiguda s'explica pel cicle baix que travessa el sector químic europeu, que afecta diverses de les línies de negoci de la companyia. També influeixen factors estructurals del mercat espanyol, on moltes empreses cotitzen amb valoracions inferiors a les d'altres mercats comparables.