L'increment del Salari Mínim Interprofessional (SMI) a 1.221 euros mensuals en 14 pagues, aprovat a mitjans de febrer pel Govern, tindrà un impacte directe en al voltant de 286.600 treballadors a Catalunya.
Així ho estima el Ministeri de Treball i Economia Social, que calcula que la mesura, aplicada amb caràcter retroactiu des de l'1 de gener de 2026, beneficiarà prop de 2,5 milions de persones a tot Espanya.
Tanmateix, la pujada del 3,1% interanual —pactada entre l'Executiu, CCOO i UGT, però amb el rebuig frontal de la CEOE— ha tornat a posar de manifest la polarització entre els agents socials catalans respecte a com abordar la pèrdua de poder adquisitiu davant l'escalada dels costos empresarials.
El ball de xifres
Malgrat les dades de la Moncloa, els sindicats manegen càlculs més conservadors. CCOO i UGT estimen que l'alça beneficiarà uns 200.000 assalariats catalans (entre el 6% i el 12% del total estatal).
Sectors històricament precaritzats com el treball domèstic, l'agricultura, l'hostaleria i el comerç seran els grans beneficiats d'aquesta actualització automàtica.
En termes relatius, l'impacte a Catalunya és menor que en altres autonomies: afecta un 5,9% de la població assalariada, davant el 13,2% d'Andalusia o el 7,2% de Madrid.
L'explicació rau en què el cost de vida i els sous mitjans a la comunitat ja són superiors a la mitjana estatal.
El 'salari mínim català'
Precisament per això, des d'UGT Catalunya, el seu secretari de Política Sindical, Òscar Riu, ha aprofitat la conjuntura per reclamar un Salari Mínim de Referència Català (SMRC).
Aquesta eina fixaria el sòl salarial en el 60% del sou mitjà del territori, adequant els ingressos a la realitat econòmica i al nivell de preus de Catalunya.
La factura per a les empreses
A l'altra cara de la moneda, les patronals catalanes Foment del Treball i Pimec han demanat cautela davant el que consideren un cop dur a la competitivitat, especialment per a pimes i autònoms, que conformen el gruix del teixit productiu català.
Yesika Aguilar, directora de Relacions Laborals de Foment, ha advertit que l'impacte no s'ha de mesurar només en nòmines. Segons els càlculs de la patronal, sumar el salari base a les cotitzacions de la Seguretat Social eleva el cost real de l'SMI a uns 1.900 euros mensuals per empleat.
Imatge de Josep Ginesta, secretari general de Pimec
Per la seva banda, el secretari general de Pimec, Josep Ginesta, ha recordat que el desajust entre sous i cost de la vida no respon únicament a salaris baixos, sinó a l'espiral inflacionista de béns bàsics com l'habitatge o l'energia.
Les grans empreses, apunten des de la patronal, tenen múscul per absorbir i traslladar aquest cost extra, però les microempreses veuen amenaçada la seva viabilitat.
SOS pels contractes públics
Davant aquest escenari, Foment i Pimec han posat sobre la taula una reivindicació conjunta: la necessitat urgent de modificar la llei de contractes públics.
Les patronals exigeixen que les empreses que presten serveis a l'Administració (com neteja o seguretat) puguin indexar aquest increment de l'SMI als seus contractes, evitant així assumir a pèrdues unes pujades salarials decretades pel mateix Estat.
Ambdues organitzacions insisteixen que les millores retributives no s'han d'imposar per decret, sinó articular-se a través de la negociació dels convenis col·lectius, lligant-les sempre a un augment previ de la productivitat.