Aznar davant Lassalle: l’‘amic’ fidel d’Israel i la crítica raonada d’un liberal
L’expresident titlla d’antisemita tota crítica a Israel, mentre que Lassalle, ja el 2004, constatava com la democràcia a Israel anava perdent força
També: José María Lassalle, el liberal capaç de trencar els esquemes de la dreta i l’esquerra a Espanya
Un exercici d’arqueologia, gairebé. El PP té grans contradiccions internes respecte a la política exterior i al seu posicionament sobre Israel. Portats de la mà de José María Aznar, els dirigents del PP han guardat en silenci el que pensaven sobre els excessos d’Israel a Palestina i als territoris ocupats a Cisjordània. Però no tots.
El liberal José María Lassalle, que va ser un dels dirigents més estimats per Aznar, i que va ser clau en l’organització interna de FAES, el think tank de l’aznarisme, escrivia als seus diaris de forma privada, però de manera pública en escrits editorials, reflexions importants per entendre avui què és o què podria haver estat el PP.
Al llibre de Lassalle, La persistència de la memòria (Taurus), que recull els seus diaris entre 2001 i 2006, destaca una entrada, de 9 de novembre de 2004, en què reflexiona sobre un editorial per al diari ABC que acaba de lliurar. És el moment de l’agonia d’Arafat, el líder palestí, que s’està morint en una clínica de París.
“Ahir vaig acabar un editorial que vaig titular: ‘Lament palestí’. Em va costar trobar el to, tot i que crec que el vaig trobar. Sento dolor pels palestins, que viuen atrapats per una injustícia que els tritura diàriament, però que és silenciada per justificar la supervivència d’Israel. Alhora, la legitimació d’aquest es sustenta en l’expiació que va portar Europa a obrir de bat a bat les portes de Palestina al sionisme. D’aquesta manera, els europeus netejaven segles de culpa. Ara han de justificar un Estat d’Israel que viu en un estat d’excepció que debilita més i més les bases de la seva democràcia”.
José María Lassalle, ex secretari d’estat de Cultura i Agenda Digital
En aquestes paraules hi ha tot el conflicte d’Israel i Palestina. El sentiment de culpabilitat d’Europa, que obre les portes a l’estat d’Israel després de la II Segona Guerra Mundial. I l’actitud d’Israel, que debilita la seva democràcia, en ocupar Palestina i tractar els palestins com a ciutadans de segona categoria.
L’editorial publicat a l’ABC analitzava les possibles conseqüències de la mort d’Arafat, amb la idea que podia acabar en un enfrontament entre altres dirigents per assolir el lideratge palestí. Lassalle el va escriure i va aparèixer l’endemà a l’ABC.
Lament palestí
"Mal futur pinta per als palestins si la classe política que la sosté ofereix l’espectacle d’aquests dies. A la clínica parisenca en què agonitza Arafat no només es ventila la notícia inevitable de la seva mort sinó, sobretot, el crèdit d’un poble que mereixeria dels seus responsables polítics un altre estil i altres maneres. Han estat massa dècades de patiments com perquè ara els dirigents palestins comprometin la viabilitat de la seva causa, precisament quan es fa urgent la determinació d’un interlocutor fiable que sigui capaç de negociar amb intel·ligència el futur de l’Autoritat Nacional Palestina després de la transferència definitiva del territori de Gaza.
Palestina té el dret a existir com un Estat solvent i respectable, capaç d’articular un procés de diàleg institucional amb Israel. És més, els palestins tenen dret que qui els governa actuï amb sentit de responsabilitat. El món ha canviat i la comunitat internacional exigeix que el conflicte israelo-palestí es resolgui en una taula de negociació que culminï el procés de pau iniciat a Oslo. Per això cal que els dirigents palestins estiguin en la ona d’un temps diferent al dels anys 70. El caudillisme d’Arafat va ser capaç de mantenir units els palestins però les seves formes cesaristes han provocat l’escenari desesperat en què es troben en aquests moments.
L’expresident del Govern, José María Aznar, en una imatge d’arxiu
A mig camí entre una tragèdia de Shakespeare i un sainet d’Arniches, el «rais» palestí esgota la seva vida sense successor i enmig d’una escenificació grotesca en què els seus líders s’embranquen en disputes de zoco entorn de les despulles d’una herència política que està per determinar. Vist el que s’ha vist, cada cop sembla més clar que els palestins no tenen davant seu més horitzó que el de la desesperació i la impotència.
És cert que l’escenari podria ser encara pitjor. Altres vegades els dirigents palestins han resolt les seves diferències a trets. L’ombra de les lluites cainites entre els principals caps de l’OLP i els altres grups polítics palestins pot conduir a un abisme de violència insospitat que podria propiciar, fins i tot, una nova intervenció israeliana. Si fos així, seria impossible aventurar la deriva internacional que aquest fet pogués desfermar. I així, l’horitzó obert en què podria transformar-se la causa palestina després de la desaparició d’Arafat, adopta el perfil d’una mena de carreró sense més sortida, per ara, que veure agreujat el lament d’un poble que mereixeria un altre desenllaç".
Aznar sempre en escena
El to de Lassalle, i de l’ABC, en boca de Lassalle, dista molt de les paraules recents d’Aznar, que acaba d’alinear-se, sense fissures, amb Israel i titlla de “antisemites” tots aquells que critiquen la política del govern israelià amb Palestina.
En una conferència a Nueva Economía Fórum, Aznar assenyalava fa unes setmanes que Espanya s’ha equivocat en titllar de “genocida” Israel.
"Criticar el Govern d’Israel és perfectament legítim”, va assenyalar Aznar, que va afegir que també es pot criticar “la seva manera de conduir les operacions militars".
Tanmateix: "Però titllar Israel d’estat genocida és antisemitisme pur i dur. Repetir consignes del tipus Palestina lliure des del riu fins al mar és antisemitisme. I si s’ignora el significat d’un crit així, antisemitisme del més babau, que és l’antisemitisme inconscient", va sentenciar.
Benjamin Netanyahu, el primer ministre israelià
Per Aznar el que ha passat a Ceuta, guarda relació amb l’allunyament d’Espanya d’Israel, i la decisió de criticar, per part del govern de Pedro Sánchez, el govern israelià. Aznar entén que Israel ha de ser un amic d’Espanya a curt, mitjà i llarg termini.
És la línia dura que Aznar vol defensar i implantar al PP, un partit que haurà de triar si vol més ‘Aznares o més Lassalles’.
