Els assaigs són per a l'estiu: de 'El Fill de l'home' a la idea de 'Progrés' amb Stefan Zweig al pedestal
Zweig acompanya per mantenir l'esperit europeu autors com Garcia-Petit, Juan Andrade, Gilbert Achcar, Miller McDonald i Esteban Constaín amb unes lectures precises dels desafiaments contemporanis
L'estiu dona per molt. Bé, dependrà de les expectatives que es tinguin. Però hi ha més temps per llegir, les tardes s'allarguen i s'agraeix la llum solar. Si es vol aprofundir en algunes qüestions més actuals, hi ha assaigs molt atractius que analitzen des del que passa i ha succeït a Gaza, fins a la figura de Jesucrist i la influència del món antic, ara que tots desitgem veure La Odissea de Christopher Nolan. I al centre, sense perdre la seva vigència, apareix El llegat d'Europa, de Stefan Zweig. Que la lectura sigui profitosa.
'Progrés', de Samuel Miller McDonald
El progrés és una paraula que agrada. Ha aconseguit que l'home avanci, que les produccions de tota mena augmentin. Però, amb quines conseqüències? Samuel Miller McDonald és un geògraf especialitzat en ecologia humana, teoria i història. I trenca motlles amb el seu llibre Progrés, Història de la pitjor idea de la humanitat (Crítica). Aquest subtítol ja és provocador. De debò ens hem equivocat tots?
El que assenyala Miller McDonald és que la narrativa d'avançar i avançar, ha significat destrucció, amb genocidis, esclavituds, conquestes i ecocidis. “La fe gairebé religiosa en el progrés ha posat en perill la continuïtat de la nostra civilització”, assenyala.
El creixement il·limitat s'ha transformat en dogma. I el que proposa l'autor és replantejar la pròpia idea per salvar la humanitat. Això va en contra, precisament, dels projectes majestuosos dels gurús tecnològics com Peter Thiel o Elon Musk, que consideren persones com Miller McDonald altament perilloses. El que plantegen és accelerar la màquina, a risc, fins i tot, que exploti i mig món es quedi pel camí. Aquest és el dilema.
'El fill de l'home', de Juan Esteban Constaín
Un llibre que desborda coneixement i anàlisi conduït a través d'un estil vertiginós, amè, enlluernador. És El fill de l'home, de Juan Esteban Constaín (Debate), que assenyala al lector un passat que no podem ignorar. Quin era el món anterior a l'Evangeli? Per què el cristianisme continua tenint una enorme força, com s'ha pogut comprovar amb la visita del Papa a Espanya?
L'autor proposa un recorregut per l'escenari en què va sorgir la religió que va canviar per sempre el rumb de la humanitat. Grècia, Roma i el judaisme del Segon Temple dialoguen amb rigor, amb gràcia i amb humor. El que aconsegueix Esteban Constaín és convertir segles d'història en una lectura fascinant, que atrapa el lector.
El que s'explica és que el cristianisme primitiu no va ser un accident, sinó la conseqüència natural de la trobada entre pobles, llengües i creences. I aquest món és, en gran mesura, el que va donar llum al món occidental. Està present en la nostra manera de pensar, de relacionar-nos amb els altres, més enllà d'una creença religiosa concreta. Potser sigui la història més atractiva del món: el naixement del cristianisme.
'La catàstrofe de Gaza', de Gilbert Achcar
És un comentari freqüent en vetllades d'amics: “No llegeixo gaire les informacions sobre Gaza, sobre el conflicte entre Israel i Palestina, perquè tinc la sensació que m'he perdut, que hauria de llegir-ho tot des del principi”. Però entendre el que passa al nostre voltant exigeix esforç, estudi. Temps, per tant. La catàstrofe de Gaza, de Gilbert Achcar (Icaria editorial) ofereix el que es demana.
Professor emèrit a la Universitat de Londres, Achcar indaga en la història, assenyala que la devastació de Gaza no és un episodi aïllat, que és el resultat de dècades de transformacions polítiques, militars i ideològiques. El que ha succeït –alguns ho qualifiquen com un genocidi de manual—és el producte de la deriva del sistema internacional, amb un paper decisiu per part de les potències occidentals i la radicalització dels actors regionals.
Hi ha responsabilitats compartides, és clar, entre el sionisme i Hamas. Però també per part dels Estats Units, que ha deixat de creure en un multilateralisme institucional. Israel està al centre, i és el principal actor, el que reclama l'hegemonia a la regió. Però també hi ha Europa, dubitativa, superada, precisament, per la ruptura dels equilibris internacionals que ha provocat el president dels Estats Units, Donald Trump.
Els sis assaigs escollits per 'Letra Global' per a aquest estiu
El cel i les ruïnes, de Juan Andrade
Un assaig històric, una idea que defensa un context més ampli. Com va incidir a la Guerra Civil el que ja passava a tot Europa? Juan Andrade, professor titular d'Història Contemporània a la Universitat Complutense de Madrid, proposa una lectura global d'aquest període històric a El cel i les ruïnes (Akal), un llibre portentós, que porta de la mà el lector per pensar en gran.
La Segona Guerra Mundial s'ha presentat com una alternativa entre civilització i barbàrie. Però, què deixa de banda? Per a Andrade, com assenyala Enzo Traverso, la barbàrie feixista era moderna i es recolzava en conquestes de la pròpia civilització. La guerra civil europea, entre 1939 i 1945 és el teatre d'una “dialèctica de la raó”, seguint Horkheimer i Adorno. En aquesta dialèctica la raó no és aniquilada pels seus enemics, sinó que s'autodestrueix.
El que planteja Andrade és una història d'Europa que acaba a Espanya. Les tensions europees es desenvolupen amb tota la seva profunditat a Espanya. Si a Europa el feixisme volia ajustar els comptes a la revolució, això es desenvolupa en tota la seva plenitud a Espanya, on acaba imposant-se un règim autoritari. I tots els implicats, persones de carn i ossos, es donen cita a la contesa espanyola, amb militars, diplomàtics, intel·lectuals, brigadistes o periodistes. Aquest conflicte d'aleshores, permet al lector pensar en els temps contemporanis.
El crepuscle d'una hegemonia, de Jordi García-Petit
El món és un altre des de fa ja uns anys. El que es discuteix és l'hegemonia. Però qui la va tenir durant dècades? I si la va tenir, va ser completa? Jordi Garcia-Petit, professor de Dret Internacional Públic, expert en relacions internacionals, analitza el canvi produït amb l'irrupció de la Xina, i la por dels Estats Units, que és conscient de la seva pèrdua de pes al món.
Garcia-Petit entén que el moment de Trump passarà, que els Estats Units ja es troben en un instant crepuscular. Però el que passi en aquest trànsit pot resultar molt perjudicial per al conjunt del planeta. La posició hegemònica mai la va tenir els Estats Units, fins i tot en el pitjor moment del que va ser la Unió Soviètica. La potència comunista podia inquietar els nord-americans gràcies al seu potencial nuclear.
Tanmateix, el canvi substancial ha arribat de la mà de la Xina. I això ha portat Trump, enfilat per una part important dels Estats Units, a desafiar el món, amb una crida imperialista que pretén deixar Europa en un racó.
Aquest és el problema que els propis europeus han de resoldre. Com aconseguir una autonomia estratègica davant els Estats Units, però, també com a potència unida que sàpiga contenir la Rússia de Putin?
El professor creu en un ordre internacional que ha saltat pels aires. Un ordre civilitzador, basat en les lleis internacionals, que, malgrat els seus defectes, ha funcionat. Però com es recupera? I Europa, què ha de fer? Per a Garcia-Petit no hi ha dubte: “s'haurà de dotar d'una dissuasió nuclear pròpia”.
El llegat d'Europa, de Stefan Zweig
D'Europa al que ens ha donat Europa. La llista dels assaigs de l'estiu ha d'incloure Stefan Zweig. Es tracta de El llegat d'Europa (Acantilado) que recull treballs de l'escriptor austrohongarès reunits pel seu editor i amic Richard Friedenthal.
L'escriptor Stefan Zweig
El que va proposar sempre Zweig és mantenir i difondre un esperit europeu que van saber construir una sèrie d'escriptors i intel·lectuals. Homes que creien en la seva capacitat de crítica, en la seva independència, en la capacitat de valorar, per ells mateixos, allò que s'havia de sostenir amb fermesa.
Zweig escriu sobre Montaigne, sobre Chateaubriand, sobre Jaurès o Joseph Roth --el seu gran amic, que va saber veure, abans que ell la capacitat d'aniquilació del nazisme.
Aquest esperit és el que creu en la llibertat, en el discerniment individual, en la denúncia i el fre de l'autoritarisme, en la llibertat de moviments. Zweig s'eleva per recordar el paper dels europeus, per sobre de les seves creences religioses o adscripcions nacionals.
