Barbara F. Walter: "Els Estats Units són una anocràcia per primera vegada en més de dos-cents anys"

A prop d'una Guerra Civil. Pot semblar una exageració. Quelcom fora de lloc, però hi ha dades i una experiència que porta a sostenir tal possibilitat per referir-se a la situació dels Estats Units.

L'esperit rebel davant les institucions, la idea arrelada que els governs, siguin del color que siguin, no poden anar en contra dels interessos del poble fundador, --format per blancs, anglosaxons i protestants—es defensa amb les armes i contra els individus de qualsevol minoria.

Els Estats Units es precipiten cap a aquesta solució violenta, amb Donald Trump encoratjant aquests blancs temorosos del futur. És la tesi de Barbara F. Walter, catedràtica Rohr d'Afers Internacionals a la School of Global Policy and Strategy de la Universitat de Califòrnia a San Diego. Walter ho exposa amb cruesa: "Els Estats Units són una anocràcia per primera vegada en més de dos-cents anys".

Vincent Bevins: “Les antigues organitzacions del segle XX han estat destruïdes, la gent està sola

És una de les frases concloents que es poden llegir al seu llibre Com comença una Guerra Civil i com s'evita que passi (Península) que va escriure el 2022. La traducció al castellà, de la mà de Gemma Deza Guil, va arribar fa uns mesos.

El lapse permet donar validesa a la tesi de Walter, perquè amb el nou mandat de Trump, amb un any ja al poder, la violència s'ha incrementat i no només per part d'un bon nombre de milícies d'extrema dreta que campen per tot el país, sinó protagonitzada per la policia de frontera del mateix govern federal dels Estats Units, els temuts ICE, que ja han assassinat, en directe, dues persones i han detingut centenars de migrants.

Portada del llibre de Barbara F. Walter

Els elements són sobre la taula. L'anàlisi de Walter se centra en una sèrie de països que han experimentat conflictes civils, amb un cas que els europeus recorden amb molta tristesa, el de l'ex Iugoslàvia, amb les matances a Bòsnia i els conflictes violents a Croàcia, protagonitzats per dirigents nacionalistes serbis que no volien perdre la seva situació de domini, sense perdre de vista les atrocitats dels nacionalistes croats. Walter també fa referència a Etiòpia, l'Índia, Síria, Israel, Ruanda o Birmània.

Laurence Rees: "Un dictador busca eliminar la llibertat d'expressió, avui això s'aconsegueix amb una proliferació de notícies i canals"

L'experiència porta a una conclusió inesperada. És en moments d'anocràcia quan el conflicte civil és més proper. Quan un país ha passat d'una autocràcia i intenta una transició cap a quelcom nou, a partir de reformes que poguessin aconseguir una democràcia, el conflicte civil és proper. I també quan una democràcia es deteriora i passa cap a un estat que no és autocràtic, però que pot derivar en un enfrontament civil. Els Estats Units, precisament, es troben en aquesta posició.

L'índex de règim polític Polity, que mesura la naturalesa democràtica dels països, té una zona d'ombra. Els països se situen en una escala de -10 a +10, segons si són més autocràtics o democràtics. A la zona mitjana se situen els valors entre -5 i +5. A partir d'aquest moment, tot és possible si es baixa en l'escala.

Assalt al Capitoli per les masses blanques que va instigar Trump, al gener de 2020 RTVE

“Als Estats Units es recopilen dades polítiques des de 1776. L'última vegada que el país va ser una anocràcia va ser entre 1797 i 1800”, assenyala Walter, que apunta que després de l'assalt al Capitoli al gener de 2021, amb Trump encoratjant a furioses masses blanques que s'havien organitzat des de feia molts mesos, aquest índex va caure d'un +7 a un +5. El valor “més baix des de 1800”.

La ciència política fa la seva feina, amb fredor, amb dades, amb bisturí. Walter reclama atenció. Els Estats Units han estat un mirall per a qualsevol demòcrata al món. Cert que sempre ha tingut característiques pròpies, més propera la democràcia nord-americana a una plutocràcia, dominada, per tant, per una elit blanca adinerada. Cert que fins als anys 60 del segle passat, amb la llei de drets civils, els Estats Units no podien ser considerats una democràcia plena, perquè es continuava discriminant la població negra. Però la potència d'aquella Amèrica liberal, de les seves universitats, la creativitat i innovació del seu teixit empresarial, mostrava un país líder en el món lliure.

Quan Occident ja no és el referent del món i Europa \

Walter dona un cop a la taula després d'explicar moltes altres situacions al món. “Els Estats Units són una anocràcia per primera vegada en més de dos-cents anys. Assimilem-ho. Ja no és la democràcia contínua més antiga del món. Aquest honor l'ostenta ara Suïssa, seguida per Nova Zelanda i després pel Canadà. Ja no som equiparables a països com el Canadà, Costa Rica i el Japó, tots els quals tenen una puntuació de +10 a l'índex de règim polític Polity”.

Cercar un Mandela

Aquesta és la realitat avui. L'experiència acumulada constata que en tots els conflictes civils hi ha una majoria que creu que pot ser una minoria; que tenia una posició de privilegi que pot perdre, i que temorosa del futur decideix començar primer, sortir a l'atac, amb l'argument que si no ho fa, ho faran les minories que té al davant.

Ha succeït a Etiòpia, a l'Índia –contra la població musulmana; a Filipines, a Síria, a Sèrbia, Bòsnia, Croàcia i Birmània. La Guerra Civil es va evitar, en canvi, a Sud-àfrica, perquè va aparèixer la intel·ligència d'algú com Mandela, i també la visió de De Klerk, respecte a la majoria negra humiliada i a la minoria blanca que temia la seva aniquilació, respectivament.

Nelson Mandela PENGUIN LLIBRES

Als Estats Units aquesta majoria que tem ser minoria és la blanca. El món camina cap a un procés de fusió, que incomoda molts, als que estan en la millor posició a cada país. I aquesta majoria blanca –que prové de tot l'arc del protestantisme que va emigrar des d'Europa—vol mantenir la seva posició dominant.

Walter dona compte de “centenars de grups d'extrema dreta convençuts que el país necessita un conflicte a gran escala per embrutar-se”. Entre aquests grups destaquen els Proud Boys, Three Percenters o els Oath Keepers.

I el que passa és que és un país armat. Les vendes d'armes als Estats Units van assolir un màxim històric el 2020 amb 17 milions d'armes venudes entre gener i octubre. La majoria dels compradors són, segons Walter, “conservadors, que tendeixen a adquirir armes en resposta a victòries electorals dels demòcrates”. Per exemple, el 2016 es van vendre 16,6 milions d'armes de foc arran de la candidatura a la presidència de Hillary Clinton, que advocava per una legislació estricta del control d'armes.

Cohesió social: l'antídot per impedir la fi de la democràcia i \

El país està tensat i en gran mesura es deu a aquesta polarització que ha forçat la població blanca, que no tolera que pugui ser minoria en pocs anys.

La catedràtica d'Afers Internacionals pronostica com seria aquesta Guerra Civil. Està clar que no seria un xoc entre exèrcits. Es produirien diversos atemptats terroristes, que estan a l'abast d'aquestes nombroses milícies instal·lades als estats rurals del país.

L'extrema dreta, preparada

El que buscarien seria un xoc contra el govern federal i provocar una resposta dels grups ‘ètnics’ o socials del país per retroalimentar-se. Walter es refereix a unes suposades eleccions a la presidència dels Estats Units el 2028, on situa Kamala Harris com a candidata pels demòcrates. Aquest podria ser el moment culminant per a un aixecament de l'extrema dreta.

Fills de John Rawls, el comunitarisme de Patrick Deneen ha arribat!

No hi ha un determinisme en la tesi de Walter. De fet, l'últim capítol se centra en com evitar aquest conflicte civil. Tot dependrà dels propis líders polítics, de la capacitat, a una banda i altra, d'establir elements d'unió, com va succeir a Sud-àfrica sota el mandat de De Klerk.

Però el perill és latent. Hi ha publicacions, --Els diaris de Turner-- gestos, armes, preparació en camps d'entrenament. L'FBI té entre els seus grans reptes el d'identificar aquests elements perillosos en els centenars de milícies que existeixen a molts estats. En 22 d'ells, l'existència de milícies és legal.

'Els diaris de Turner', considerada la Bíblia de la dreta racista als Estats Units

És un país que als ulls d'un europeu que va veure com als seus països, a més, deixava d'existir el servei militar obligatori, sembla un planeta d'una altra galàxia. Però sempre ha estat així. El problema ara és que aquesta part de la societat nord-americana sent por, es creu assetjada per minories ‘foranes’, com els llatins, els asiàtics o els sempre menyspreats negres.

Les societats, arreu del planeta, responen de manera similar quan senten aquesta por. Els grups ètnics i religiosos tendeixen a estrènyer forces, busquen el suport mutu. I el somni d'una societat basada en valors democràtics, en drets i obligacions, on la identitat és quelcom secundari, s'està evaporant arreu del món.

Guerra Civil? Potser no es produeixi, però el país està a prop d'això. L'evidència empírica, l'experiència històrica, l'anàlisi de la ciència política, ho indica amb claredat.

I resulta que els Estats Units, fins fa ben poc, han estat el gran referent de la societat liberal il·lustrada. Ja no.