La Nina és maquilladora professional i puja tutorials a YouTube on ha creat una gran comunitat compartint la seva passió. Quan la càmera s'apaga es topa amb una altra realitat. L'exposició mediàtica contínua l'ha portat a viure sota la pressió del capitalisme i la bellesa, a normalitzar l'assetjament i el sexisme en el seu dia a dia, i a enfrontar-se a un debat ètic continu sobre la mercantilització d'absolutament tot.
L'artista visual Lisa Blumen (França, 1992) explora la perversió de les xarxes socials, la solitud i la destrucció dels vincles humans a Senglars (Garbuix Books), còmic que va rebre el premi Pépite Bande Dessinée del Saló del Llibre Juvenil de Montreuil de 2025. Un thriller paranoic, impregnat d'un rosa asfixiant i pensat fins a l'últim matís en primers plans, mirades i reflexos carregats de silencis.
Portada del còmic 'Senglars' de Lisa Blumen
D'on neix l'interès per explorar el món virtual, concretament aquest dels influencers i la bellesa?
Com tanta altra gent, sóc a internet, segueixo molt YouTube i tinc un cert interès pels tutorials de maquillatge, em fa curiositat la xarxa de cures que s'ha construït al voltant d'aquestes dones, no només a elles mateixes, sinó entre elles. Vaig començar a seguir-les fa temps i mai he entès per què existeix aquest menyspreu a la societat cap a les dones que es dediquen a això. Aquest va ser el punt de partida que em va portar a altres reflexions i a llegir llibres sobre feminisme que establien una relació entre el moviment i aquests tutorials, i com la societat els rep.
Il·lustració extreta del còmic 'Senglars'
En un moment vaig contactar amb una influencer que es dedicava a les disfresses, al món del cosplay, i va ser molt interessant parlar amb ella sobre com era la seva relació amb les xarxes socials, perquè a més justament ella no es dedicava a la venda de productes ni a promocionar, el seu contingut consistia a explicar com feia les disfresses, la història darrere d'elles, molt de nínxol. Era pura passió, una visió molt positiva d'una comunitat a xarxes socials.
A més el llibre aborda la professió des del respecte i dirigeix la pressió estètica de la protagonista a factors externs, no a ella.
La veritat és que em sentia propera a aquestes influencers, crec que hi ha una similitud entre la seva manera de treballar i la meva, perquè són persones autònomes, treballen a casa... Aquestes noies el que ensenyen és la seva passió pel que fan. A més volia criticar el clixé de superficialitat que hi ha al voltant d'aquestes professionals que és alhora sexista, masclista i classista.
Hi ha escenes al còmic en què això es veu perfectament: mansplaining, assetjament sexual, els límits difuminats per internet.
No estava tan interessada a reflectir la violència extrema ni crua, el que jo volia era retratar aquestes microagressions que s'han tornat quotidianes, i que patim les dones tant al món real com al virtual. En el cas de la Nina, ella és una dona normal i corrent, però té molts seguidors i això fa que s'incrementin les agressions. I volia mostrar aquest nivell d'amenaça i violència permanent en què ella viu.
Parles de com el capitalisme és una de les causes de la pressió estètica.
És el tema del llibre, el capitalisme no només ha destruït les xarxes socials, sinó els vincles entre les persones. En principi les xarxes socials eren per apropar-nos a persones que teníem lluny i s'ha acabat convertint en un mercadeig de productes i d'éssers humans que s'han de vendre per sobreviure i en el cas de la bellesa encara pitjor, perquè és molt ferotge amb les dones i amb la idea de la necessitat de comprar quantitats ingents de productes per aconseguir aquest ideal inabastable de bellesa.
Diries que internet és més el reflex de la societat que una realitat paral·lela?
Sí, de fet jo no faig una separació entre ambdues realitats, la virtual i aquesta, estan completament lligades. Les violències que succeeixen al món real passen a internet, encara que sigui de manera diferent i adaptada a aquest canal.
I l'Uma és un personatge essencial per al desenvolupament de la Nina.
L'Uma i la Nina són les dues cares de la mateixa moneda, personatges diferents però complementaris. Són diferents en la seva manera de viure i en la seva vivència de la feminitat, però ambdues estan discriminades per la mateixa raó i de la mateixa manera. El que les uneix és el patiment de ser dones. A més el fet que l'Uma fos mare em permetia mostrar un punt de vista més adolescent.
Per què l'elecció de la figura del senglar?
Volia que representés el deliri de la Nina i la seva obsessió amb aquest animal. El que m'agradava de la figura del senglar és que és alhora presa i, potser no depredador, però perillós. És al títol perquè volia que la gent es preguntés qui és el senglar en aquesta història, si la Nina com a presa, si les xarxes socials com a depredadores. Tots són una mica senglar.
La paleta de colors, que al principi pot semblar superficial per ser tota rosa, acaba representant l'asfíxia de la Nina.
La meva idea des del començament era retratar l'estètica visual dels vídeos de maquillatge, molt influïts pel màrqueting. El fet d'utilitzar una paleta restrictiva, amb un rosa particular, m'ha permès treballar la sensació d'opressió que viu el personatge de la Nina. Hi ha moments de modulació a l'obra, moments en què el rosa es va tornant cada cop més intens fins que ho cobreix tot, fins gairebé tornar-se vermell, que és quan es produeix l'explosió de la trama. El que volia transmetre al llarg de tot el llibre era la tensió a través del color.
Senglars va guanyar el premi juvenil de França. Tenies en ment quan va començar el còmic que fos un relat juvenil?
La veritat és que no vaig pensar en els adolescents quan estava creant el llibre, ni tampoc vaig pensar que els hagués d'agradar. Quan creo, quan estic dibuixant o escrivint, no tinc un públic objectiu al cap. Penso en mi, penso en els meus amics, en la meva generació i en els temes que ens toquen directament. M'han demanat fer xerrades a instituts per Senglars, cosa que m'ha fet pensar força, perquè hi vas, parles amb ells i t'adones de com de real és el personatge de la Nina per a ells. I el que m'agrada és que el llibre permet una mediació entre els adolescents i els seus pares, que els permet parlar d'aquests temes i apropar-se.
Espero que el relat romangui en els lectors, que li donin voltes. Al llibre creo certes atmosferes i ambients a través d'imatges, que donen lloc a reflexions però també a qüestions que queden sense resposta, que inciten el lector a preguntar-se coses i a buscar les seves pròpies respostes.
La Nina reflecteix un espai d'ètica a xarxes socials.
De fet, al principi internet en els seus orígens, totes aquestes influencers són molt sinceres, tant en la relació amb la gent com amb el maquillatge i productes que utilitzen. Volen donar consells, transmetre el que saben. Un objectiu de relació i companyia que s'ha acabat pervertint. Al llibre volia mostrar aquesta part, aquesta bona intenció. I no volia condemnar les xarxes socials, ni transmetre la idea que són dolentes en elles mateixes, sinó aquesta perversió que ha estat portada a terme pels gerents, els empresaris i els que tenen el poder.
El dibuix permet crear espais de silenci que són complicats d'aconseguir a la novel·la.
Exacte, és l'interès, per a mi, del còmic. Sovint la imatge diu més que les paraules. Jo no tinc una fórmula per decidir quan va el silenci i quan la paraula. Començo treballant amb un guió que conté els diàlegs i està força treballat, és més literari. Després faig el dibuix de l'story board i trec moltíssim text. La imatge sol ser suficient per explicar el que vull explicar. En aquest còmic hi ha molt silenci, per exemple, molta absència de soroll i diàleg, perquè havia de representar la solitud de la Nina.
