Ilustración de la escritora Carmen Posadas junto a las hermanas Mitford
Lletres

‘Les Mitford’, l'aristocràcia tabloide a l'ombra de Jane Austen, Charlotte Brontë o Agatha Christie

'Les Mitford', la novel·la de Carmen Posadas en què dota el conjunt de la precisió que solen emmarcar les biografies britàniques afegint el magnetisme i el respecte per un cognom fascinant que travessa el segle XX

També: Mauricio Wiesenthal en la petjada de Herman Hesse, lluny del crit i del poder

Llegir en Català
Publicada

Bryan Guinness va estar enamorat de Diana Mitford, més per plaer purità que per ceguesa passional. El gran hereu de la casa de cerveses Guinness i de la baronia de Moyne es va endur una decepció quan va saber que la seva esposa estava enamorada de Oswald Mosley, líder de la Unió Britànica de Feixistes. Diana es va separar de Guinness i es va casar amb Mosley al domicili de Goebbels al bosc de Bogensee (Berlín), amb Hitler d'invitat d'honor.

Va estar arrestada a la presó britànica de Holloway durant tres anys, sense condemna per consell del MI5, el servei secret de sa majestat i, al final de la II Guerra Mundial, va sortir de la presó amb un fermall de diamants en forma d'esvàstica a la solapa.

La seva biografia vessava rius de tinta, quan va conèixer Evelyn Waugh —l'autor de Retorn a Brideshead— que li va dedicar el seu llibre Cossos vils, un conjunt colossal de màscares, balls russos, oficis grecs i nus al bosc de St, John. La bella Diana s'havia casat molt jove al pas de la marxa de Mendelssohn, l'any 29, el del crack borsari que va anunciar la gran crisi.

Portada del llibre 'Cossos vils'

Portada del llibre 'Cossos vils' Anagrama

Deborah Mitford (Debo), la petita de sis germanes, fa tot el contrari; es casa amb Andrew Cavendish, onzè duc de Devonshire i és dama de la Reial Ordre Victoriana. Viu en un palau i aprèn a pujar al cel de la monotonia des d'una alçada social que ella combina amb el beatus ille, la bondat d'Horaci, lluny del fòrum i dels llindars superbis.

Deborah és una cronista d'èxit i rehabilita Chatsworth House, una propietat de la família oberta al públic, després de la gran recessió.

Les sis germanes Mitford viuen de ple l'avidessa implacable dels anys 30; devoren la lletra de les germanes Brontë —Charlotte, Emily i Anne— la família més talentosa de la literatura clàssica anglesa, i van abraçar el gaudi psíquic de Jane Austen, a base de jocs de paraules traslladats a la narrativa; Nancy, la gran de les germanes, autora de A la caça de l'amor, novel·lista, biògrafa i assagista satiritza Mosley per nazi a Perruques a la gespa.

Portada del llibre 'A la caça de l'amor'

Portada del llibre 'A la caça de l'amor' Libros del Asteroide

Els nous pobres

Les Mitford es barallen i s'estimen com germanes intentant gairebé sempre barrejar l'especulatiu i el lúgubre de la tradició britànica, però sense el fulgor del passat. El trasllat de la família a Batsford Park representa tota una iniciació a l'obscur.

És el misteri d'origen popular que uneix els nobles amb el poble baix, amb el menyspreu cap a la mesocràcia naixent, quan servents i donzelles assumeixen l'existència dels esperits, mentre els seus amos fingeixen sentir-se aterrats per les aparicions, en enormes palaus amb desenes d'habitacions i golfes desconxades per la humitat de l'hivern.

Les Mitford mai proclamen el món antic desenvolupat sota altres constel·lacions ja inabastables. Van més enllà dels títols nobiliaris del seu pare, l'últim Freeman-Mitford, membre de la Cambra dels Lords, una barreja de bondat i supèrbia altiva, casat amb Sydney Bowles, la madrastra, emparentada amb Churchill.

A casa no sempre hi ha un sopar calent; les noies participen en cacera d'alcúrnia, però estan acostumades al fred, la pluja i els penellons. Els Mitford són un exemple dels “nous pobres” amb filles vestides de lamé embolicades en velles estoles de cibelina.

Pamela, la segona de les germanes, es dedica a les finques, la cria d'animals i l'equitació i és ella qui, inesperadament, narra la història familiar en primera persona al llibre Les Mitford (Espasa), una realitat-ficció, l'autora del qual, Carmen Posadas, dota el conjunt de la precisió que solen emmarcar les biografies britàniques.

Portada de la novel·la 'Les mitford'

Portada de la novel·la 'Les mitford' Carmen Posadas Espasa

Posadas, experta en la matèria, afegeix el magnetisme i el respecte per un cognom fascinant que travessa el segle XX amb les seves dues guerres de destrucció massiva i amb un Londres que ha abandonat les cavallerisses i la posta pudent per assentar-se a l'era del motor, fins a fregar la tangent digital dels nostres dies.

Escriptoras i lectores autodidactes

Les germanes Mitford no estan escolaritzades i la seva condició d'autodidactes les converteix en lectores insaciables al saló desangelat d'una de les seves mansions amb biblioteca de clàssics enquadernats amb pell floridada. Es limiten a llegir i intercanviar infinits parers, quelcom insòlit si tenim en compte que el seu pare, Farve, reconeix en públic que ell només ha llegit un llibre a la seva vida: Ullal blanc de Jack London.

La mare, Muv, és la rastrejadora empedreïda de textos que asseu les seves nenes davant dels llibres de Dickens, de Elizabeth Gaskell, Mary Braddon, Rosa Mulholland, Mary Wilkins o Violet Hunt. És l'autèntica madrastra que obre a les germanes les portes de la percepció a les ajades biblioteques familiars de Batsford Park i d'Asthall Manor, les dues relíquies palatines conservades encara per la família.

Finalment, les sis germanes resulten cronistes i autores de ficcions, les identitats de les quals es donen simbòlica cita entre els personatges secundaris de grans autors, com Agatha Christie, com es veu ara a l'exposició actual sobre el 50è aniversari de la seva mort —Agatha Christie va morir el 1975—, organitzada per la Biblioteca Britànica de Londres.

La mostra comença durant la Primera Guerra Mundial, quan la Christie és voluntària a la farmàcia d'un hospital i li assalta la idea d'escriure una novel·la policíaca sobre una misteriosa mort per enverinament, que acaba resolent el seu detectiu de referència, Hèrcules Poirot.

Al famós Misteriós cas del senyor Styles li va seguir L'assassinat de Roger Ackroyd; i podríem dir que moltes entregues de la gran Agatha apunten en el seu repertori a escriptores socialment referenciades que, sense arribar a dives, exposen la darrera transició de la noblesa anglosaxona fervent defensora de la llibertat, però sovint temptada per l'autoritarisme feixista germinat a Itàlia i Alemanya.

Portada del llibre 'L'assassinat de Roger Ackroyd'

Portada del llibre 'L'assassinat de Roger Ackroyd' Booket

Les germanes com a retrat del segle XX

Les Mitford són en aquesta llista de personatges aparentment secundaris, però capaços de resumir amb el seu estil el mapa de la diplomàcia britànica, en temps difícils. Des de l'interior festiu de ducs i marquesos fins a l'ascens de l'autoritarisme a Europa, les Mitford encarnen les passions, contradiccions i tragèdies del nou-cents: Amor, ambició, política i escàndol marquen el seu destí.

L'inexplicable encant de la creu gammada penetra en la família Mitford i causa durs enfrontaments. Amb el temps, el gust de les amfitriones salonnières, les festes desafeccionades, els articles a la premsa o la cacera de cap de setmana amorteixen el cop de les germanes defensores de la pàtria més que de la democràcia.

Ara mateix, en un moment d'ultradretisme racial vingut dels EUA, les germanes Mitford no acceptarien l'aurífer de Donald Trump, home sense brida i fundador del mal gust internacional.

Les temptacions nazis d'Unity (la quarta germana) i la rebel·lia comunista de Jessica (la cinquena) van sentir el plany del temps del desarrelament sense perdre el fil d'una instrucció amorosa i tolerant amb les ideologies. El caràcter imprès pels seus grans les col·locaria molt lluny de la deshonra dels partidaris del Maga, capaços d'abusar dels dèbils sense respectar les regles del joc.

L'època victoriana va ser coneguda per les seves estrictes normes socials i rols de gènere rígids, desafiats per les Mitford i expressats a través de l'escriptura. Les germanes són filles del romanticisme, en què, tardanament, predomina l'emoció sobre la raó i les convencions, en un món dominat per homes.

A la llar paterna de les Mitford, les rígides normes compleixen el paper de Cowan Bridge, l'internat per a filles de clergue on, molts anys abans, Charlotte Brontë va trobar la seva inspiració per escriure Jane Eyre (1847), reconeguda obra mestra.

Portada de la novel·la 'Jane Eyre'

Portada de la novel·la 'Jane Eyre' Alianza Editorial

Podríem dir que Charlotte Brontë va aplanar el camí a moltes escriptores futures en donar veu a les experiències i lluites de les dones, tantes vegades contingudes en un gest o en un mig somriure trist. El seu èxit com a narradora va inspirar altres dones a seguir els seus passos i a lluitar per la igualtat de gènere en el món literari i més enllà.

Hi ha un mix d'allò infranquejable en el si de la família Mitford, mantingut amb la força simbòlica del ritu; és la darrera frontera d'una noblesa que manté el seu estatus com una obligació moral. En els durs anys 30 i a la segona meitat moblada i rica del segle XX, les Mitford actuen com un dels llegats de l'aristocràcia disposada a mantenir l'emblema sense lliurar la cullera.

El seu reducte de poder està envoltat de nuclis industrials de nova planta, disposats a fondre el seu destí amb l'endogàmia que intenta enlairar-se a través d'enllaços prometedors. Les germanes emprenen aquest camí enganxades a la ploma i al paper; la política i les lletres els obren les portes de la corona britànica, fins a convertir-les en el somni de l'heràldica.

La depressió i l'atur a principi dels anys 30, seguides per l'aixecament de Hitler i la cruel ombra del Feixisme i Nazisme a Europa, amb l'amenaça d'una altra guerra, dibuixa el paisatge desolador de l'anomenada “Dècada vermella”. Apareixen l'atur, la manca d'habitatge digne, el separatisme irlandès, el ressorgiment de la indústria i el deute extern.

Els governs conservadors de Downing Street intenten abandonar el lliurecanvi, en contra del pensament de John Maynard Keynes, l'economista del Grup de Bloomsbury, que acaba de publicar el seu llibre de referència, Les conseqüències econòmiques de la pau.

Quan la primogènita Nancy Mitford consolida la seva carrera com a escriptora concita les mirades de mitja Europa atreta per l'estrany encant intel·lectual de l'aristocràcia britànica; es casa amb Gaston Palewski, un polític francès, estret col·laborador de Charles de Gaulle i després de la guerra, Nancy es trasllada a França, on resideix fins a la seva mort, aplaudida per la seva tasca com a biògrafa de Madame de Pompadour, Voltaire i Lluís XIV.

Per la seva banda, Pamela, la més rural de les germanes i la veu narradora de la novel·la de Posadas, descobreix un vag desànim producte de les seves corazonades respecte a les seves germanes; la seva experiència li dicta que tot desengany no és més que una amistat perduda en la qual es pot estimar més o menys, sempre que es mantingui el nivell assolit entre el flux i el reflux de la confiança. Els valors només s'imposen a partir de les normes.