Ahir, Planeta va anunciar la guanyadora de la 75a edició del seu premi, dotat amb un milió d'euros. El nom, Isabel Allende, una de les escriptores vives més llegides en llengua espanyola, va sorprendre tothom.
El 1982 Allende publica La casa dels esperits, ho fa juntament amb el segell Plaza & Janés, que després va ser absorbit per Penguin Random House, al qual des de llavors ha estat vinculada. Fins ara, que Planeta es queda amb la segona part de la novel·la amb la qual l'escriptora va aconseguir el seu reconeixement internacional —ha venut més de 80 milions de còpies i ha estat traduïda a més de 40 idiomes—.
També ha estat portada a la pantalla. Al cinema el 1993 sota la direcció del danès Bille August i amb un repartiment imponent amb actors com Jeremy Irons, Meryl Streep, Glenn Close, Winona Ryder i Antonio Banderas. I aquest mateix any Amazon Prime en va fer una sèrie, protagonitzada per l'actriu espanyola Nicole Wallace en el paper de Clara Trueba.
La casa dels esperits va ser un brillant debut de l'escriptora. En el marc del realisme màgic narra la història de quatre generacions de la família Trueba en un Xile postcolonial de contínues transformacions, des de principis del segle XX fins als 70. L'escriptura es converteix així en una eina que, primer, recupera la memòria històrica del país durant les etapes polítiques i socials en què es mou.
Des d'una època oligàrquica a l'inici de segle, passant per la reforma agrària, el govern de Salvador Allende des de 1970 fins a 1973, fins al cop d'Estat i la conseqüent dictadura de Pinochet. Anem coneixent així la història de Xile a través dels relats de les dones de la família, Nívea, Clara, Blanca i Alba.
Aquesta última és qui destapa la trama quan troba els diaris de la seva àvia, Clara, i funciona com a element de reconciliació i descobriment de la història familiar.
I amb això realitza una crítica a la política en cadascuna de les etapes, es posa sobre la taula el model patriarcal i masclista que imperava a la societat, i per tant dins de les llars, i com aquest perpetrava una estructura de poder, violència i dominació sobre la dona.
Planeta es queda amb el relleu
Allende canvia Penguin per Planeta, igual que Uclés va canviar Siruela per Destino, o Cercas que es va acomiadar de Penguin quan va rebre el mateix guardó el 2019 per Terra Alta, per tornar anys després amb El boig de Déu a la fi del món.
La segona part de La casa dels esperits serà L'hora abans de l'alba. Comença amb l'Alba Trueba quan torna embarassada a la casa familiar després d'haver estat torturada a la presó per la dictadura d'Augusto Pinochet.
"L'Alba ha estat violada i torturada, però no han pogut trencar el seu esperit. Aquesta novel·la és el tancament de l'univers complex dels personatges de La casa dels esperits. L'Alba està enfortida per la maternitat, per l'amor dels homes i pels esperits que l'envolten. Són els esperits de casa meva, que també m'acompanyaran en la meva mort", ha explicat Isabel Allende sobre aquesta nova trama.
La nova trama respon a les peticions dels lectors a Allende de saber què havia passat amb l'Alba. "Aquesta pregunta m'ha rondat dècades. Ara sabia que havia arribat el moment d'escriure-la, quan veig tantes democràcies amenaçades pel nacionalisme i el feixisme, torno a sentir la por que em va obligar a sortir del meu país després del cop militar de 1973".
Davant tot això, l'autora ha defensat que "la literatura compleix un paper molt important perquè ens recorda el passat. Ens uneix. Ens comuniquem i ens connectem a través dels llibres (…) i la literatura ens dona espai i temps per analitzar la situació".
El finalista ha estat Sergio Hernández amb La enyorança, una exploració de l'exili i l'univers d'Antonio Machado, que parteix a la Barcelona de 1959 a través de Júlia Ferrer, filla d'un dels caps de la Brigada d'Investigació Social franquista, que fuig a França on descobreix la "història d'un país trencat".
El finalista és escriptor, guionista i filòleg, que ha hibridat els seus textos amb la novel·la gràfica i l'audiovisual. Ja va publicar a Planeta Backhome el 2020, juntament amb el dibuixant Toni Caballero, i Hysteria el 2024 amb Lolita Aldea. Va guanyar el premi Diafebús de Novel·la Juvenil per la seva obra El Diari de Laia (Drassana).