Seis miniaturas sobre la verdad Clemens J. Setz

Lletres

Sis mentides sobre la veritat o la literatura del cub de Rubik

El segell barceloní H&O publica una antologia d'assajos de Clemens J. Setz en què l'autor austríac indaga en les relacions entre allò real i l'imaginari

També: Ian McEwan i les formes dissemblants de la memòria

Carlos Mármol

Publicada 26 de setembre 2026 00:20h

Clemens J. Setz (Graz, 1982) té barba hirsuta de llenyer i una figura, entre misteriosa i desconcertant, que recorda la d'un bolxevic adolescent que vol deixar de ser-ho de seguida, similar a l'estampa, entre fràgil i greu, d'un seminarista eslau, sense descartar una barreja entre ambdós personatges.

Màscares i disfresses d'un enigma anomenat Thomas Pynchon

No sempre va ser així. D'ell existeixen algunes fotos d'una època, no tan llunyana, en què semblava un jove destinat a ser un home —sigui el que sigui que això signifiqui— de profit.

Clemens J. Setz

Abans de complir els quaranta anys, que és l'edat dels que tenen seny o, a aquestes alçades, ja l'han perdut del tot, va guanyar el Premi Georg Büchner, el guardó literari més important en llengua alemanya, però aquest grat reconeixement no va evitar que, exactament igual que tants traductors (Setz ho és), periodistes culturals i novel·listes sense públic, hagués de continuar posant-se —cada dia— davant de la pàgina en blanc per compondre una frase, acabar un paràgraf o tancar un capítol.

La seva vida és l'escriptura a destall, aquesta condemna a perpetuïtat. Un ofici que compta amb galers esforçats i dedicats practicants no perquè es tracti d'una missió sagrada, sinó perquè és tot el que poden fer per sobreviure al món aquells que només saben això: escriure. Setz pertany a aquesta estirp de bojos. És uno di noi.

Ni avançat ni prodigi

No va ser un lector precoç —no va llegir la seva primera novel·la fins als 16 anys— ni un nen prodigi, però l'absència d'una fulgurant vida social i potser una certa devoció per les matemàtiques i els ovnis —el noi, com comprendran vostès, era estrany— el van acabar dirigint cap als llibres, tot i que també el podies trobar a la recepció d'una clínica dental si es donava el cas. El Parnàs, amics, és ple de gent humil i corrent (que en el fons no és ni l'una cosa ni l'altra).

Gairebé tota la seva obra traduïda al castellà és al catàleg d'H&O, el segell (de les meravelles) barceloní que ara acaba de col·locar a les llibreries una selecció dels seus assajos: Sis miniatures sobre la veritat. Un títol magnífic, suggerent i ple de qualitats.

El llibre 'Sis miniatures sobre la veritat' H&O EDITORS

La primera de totes és la brevitat, que és l'art secret més difícil de tots. La segona és l'enginy. La tercera: la capacitat associativa, que li permet parlar de literatura sense que sembli que parla de literatura i sense deixar de parlar tot el temps de literatura.

Real i imaginari

Diguem que Setz eixampla el camp semàntic del que pot considerar-se literari. I ho fa, com demostra aquesta antologia traduïda per Virginia Maza, explorant qüestions com la memòria —tant la col·lectiva com la individual—.

I els vincles entre allò real i allò impost des d'una interessant perspectiva que parteix de determinats episodis culturals —per exemple les cites fictícies inventades pel cineasta Werner Herzog a les seves pel·lícules, o les inesperades analogies entre la lluita lliure professional i la simulació de l'escriptura— però els transcendeix.

Els seus assajos tenen l'aspecte de peces menors, però il·luminen, igual que una resplendor, zones fosques de la creació mitjançant connexions desconcertants, al marge de qualsevol previsió.

Setz és com algú que, en lloc de pensar de manera ordenada i lineal, ho fa igual que el cèlebre (per als que tenim una certa edat) cub de Rubik: mitjançant un joc de prismes de diferents colors i en moviment que, per conquerir la coherència cromàtica, ens obliga a fer constants combinacions.

Álvaro Pombo i la ficció de les segones autobiografies

Relats sense referències

De què tracten en realitat aquestes miniatures? Bàsicament de com fabriquem, alterem i percebem la realitat. Un assumpte transcendent que l'escriptor austríac aborda de forma narrativa, com quan reflexiona sobre aquell instant en què el nostre cervell omple els buits d'una història creant realitats alternatives, allunyades de qualsevol obligació o fidelitat referencial.

Potser la peça més brillant d'aquesta col·lecció és la que dedica als silencis de la literatura de Txékhov, mestre de l'el·lipsi i tan influent en la narrativa nord-americana, que Setz analitza a partir del realisme dels sons quotidians en la seva escriptura.

L'autor austríac treballa molt bé les suggerències i les fèrtils ambigüitats, sense fugir d'una ferma voluntat crítica contra les mentides socials davant de les veritats personals, que poden ser artístiques tant com històriques.

Perquè unes i altres no són d'idèntic grau ni tenen la mateixa funció, ja que la veritat poètica —que és la que cadascú sent— requereix, per poder ser enunciada, transitar pel territori de la ficció, que és el camí més vàlid per expressar els anhels humans.

Això és el que sentim quan a Johnny Guitar (1945), la pel·lícula de Nicholas Rey, Joan Crawford li diu a Sterling Hayden:

–Digue'm alguna cosa bonica

–És clar. Què vols sentir?

–Ment-me. Digue'm que m'has esperat cadascun d'aquests cinc llargs anys. Digue-m'ho.

–Tots aquests anys t'he esperat.

–Digue'm que hauries mort si no hagués tornat.

–Hauria mort si no haguessis vingut.

–I digue'm... digue'm que encara m'estimes com jo t'estimo a tu.

–T'estimo com tu m'estimes a mi.

El fèrtil joc de miralls d'A. S. Byatt

Aquest formidable diàleg (imaginari) encabeix tota la realitat del món i totes les mentides que, d'una manera o altra, necessitem escoltar per sentir-nos vius. La realitat —explica Setz en aquestes miniatures— no és més que una convenció social. Un anhel íntim. Un conte bonic.