Jean-Christophe Grangé i els anys de la sida
El genial escriptor de thrillers, a mig camí entre el gènere policial i el de terror ignorat a Espanya
L'escriptor francès Jean-Christophe Grangé (Boulogne Billancourt, París, 1961) és una estrella al seu país com a autor d'uns thrillers espectaculars a més no poder i amb una certa tendència al Grand Guignol que fabrica a velocitat de creuer i amb resultats sovint esplèndids. A Espanya, però, sembla que no li hem acabat de veure la gràcia, com demostra l'escassetat de les seves traduccions al nostre idioma.
Es va publicar al seu moment Els rius de color porpra, gràcies bàsicament a l'èxit de l'adaptació cinematogràfica que va signar Matthieu Kassovitz i va protagonitzar el nostre Juan Moreno, en art Jean Reno. Van aparèixer alguns títols més del senyor Grangé, com L'imperi dels llops o, fa tres anys, Mort al tercer Reich, però no va passar gran cosa amb ells: la crítica els va ignorar i el públic va mostrar poc interès a comprar-los.
Reconec que jo tampoc li havia fet gaire cas al nostre home fins que, a principis d'aquest estiu, em vaig fer amb les seves dues novel·les més recents (2025) en una llibreria de Carcassona: el díptic Sans soleil (Sense sol), compost per Disco Inferno i Le roi des ombres (El rei de les ombres), que em va tenir enganxat a les seves pàgines durant totes les meves vacances.
Portada de 'Disco Inferno' Albin Michel
Gairebé 800 pàgines fascinants i truculentes sobre crims horribles al París dels anys de la sida i la investigació emprès per un poli amb tupè, un metge que assisteix horroritzat a l'expansió de la malaltia i una refugiada adolescent argentina que acaba veient amb els seus propis ulls el que s'amaga darrere la festa permanent en llocs com Le Palace o el Bains Douches (per no parlar del sinistre Baal, que acull orgies homosexuals cada nit).
El primer volum, Disco Inferno, transcorre el 1982 a París. Ningú sap què és la sida, però els cadàvers comencen a acumular-se sense que les autoritats sàpiguen gaire bé què fer. Al mateix temps, un assassí armat amb un matxet es dedica a esquarterar destacats membres de la nit gai parisenca.
El segon, Le roi des ombres, trasllada l'acció a l'Àfrica i ofereix un final esbojarrat a Haití, mentre crema la canya de sucre (l'antic treball de Grangé com a periodista per a Paris Match o el National Geographic es nota per bé en la precisa descripció dels diferents teatres de l'horror).
Novel·la negra, negríssima
Com a recalcitrant lector de thrillers, els puc assegurar que feia temps que no llegia res com Sans Soleil, motiu pel qual espero que algun editor espanyol tingui a bé traduir-lo a la nostra llengua (a finals de setembre es publica a França la nova novel·la de Grangé, Tokyorama). Gràcies a aquest descobriment tardà, tinc davant meu totes les novel·les que em falten del senyor Grangé. I en són unes quantes, ja que el seu ritme de publicació no té res a envejar al de Stephen King o Georges Simenon.
Jean-Christophe Grangé es mou a mig camí entre el gènere policial i el de terror. Li agrada situar els seus relats en moments històrics rellevants (els inicis de la sida a Sans Soleil, l'Alemanya nazi a Mort al tercer Reich, el maig del 68 parisenc a Rouge Karma…) i, encara que exhibeix un gust pels excessos i la truculència (Ryan Murphy seria el showrunner ideal a l'hora de convertir els seus llibres en minisèries de televisió) que a vegades tira enrere, Grangé és, a la seva manera, un autor seriós (recordem que es va graduar a la Sorbona amb una tesi sobre Gustave Flaubert) que se sent atret pel més fosc de la natura, com ha reconegut a la seva recent autobiografia Je suis né du Diable (Jo vaig néixer del diable), la qual cosa no li impedeix exercir de catòlic practicant o portar una vida plàcida de petit burgès amb la seva dona i els seus tres fills.
Cansat de thrillers previsibles i rutinaris que abandonava avorrit a les quaranta pàgines, la immersió total a Sans Soleil durant dues setmanes m'ha reconciliat amb el gènere. No sé si es publicarà en espanyol, però els lectors de novel·la negra, negríssima, que parlin francès faran bé de propulsar-se a adquirir-lo: els asseguro que passaran unes estones inoblidables. Per bé o per mal.
