José María Micó —recentment entrevistat en aquest mitjà— ha rebut el famós Premi Internacional Alfonso Reyes 2026, un guardó mexicà que celebra les trajectòries inspiradores i dedicades a la recerca literària. És atorgat pel Consell Nacional per a la Cultura i les Arts (Conaculta), l'Institut Nacional de Belles Arts (INBA), la Societat Alfonsina Internacional, el govern de l'estat de Nuevo León, la Universitat Autònoma de Nuevo León, la Universitat Regiomontana i l'Institut Tecnològic i d'Estudis Superiors de Monterrey.
Catedràtic de Literatura espanyola a la Universitat Pompeu Fabra, traductor, poeta, cantant —forma un grup amb la seva dona: Marta i Micó—, professor i codirector del màster de Creació Literària per la BSM UPF.
El jurat ha volgut destacar la llarga trajectòria —tota una vida— de Micó destinada a acostar la història de la literatura i la poesia —Segle d'Or, Edat Mitjana i Renaixement— a les noves generacions. Un intent de fusionar la poesia més avantguardista o culta, amb la popular, traslladant la lírica —també la cantada— fins avui. També l'extraordinària tasca i rigor dels seus assaigs, creacions, investigacions i traduccions i el seu "ampli coneixement de les formes i una voluntat de comunicació amb el públic".
Portada de 'Dante Alighieri. Comèdia'
El mateix poeta esmenta clàssics espanyols com Lope de Vega o Quevedo, que van ser els que li van suscitar l'interès per saber més sobre els mestres, l'origen de tot: Tasso, Ariosto, Petrarca i Dante.
L'obra de Micó
Destaca, és clar, el seu ímpetu per traduir —o versionar— la Divina comèdia de Dante o Jerusalem alliberada, de Tasso, empès per la seva vocació i el seu interès per conèixer des de dins allò que l'apassionava. La seva poesia està recollida a Primeres Voluntats. I de la seva obra assagística, diverses edicions de clàssics espanyols, antologies i llibres com Clàssics viscuts, Per entendre Góngora i De Dante a Borges.
Portada del llibre 'Primeres voluntats'
Si alguna cosa cal deixar clara és que fins i tot els grans mestres improvisaven, tenien fórmules —unes que van fallar i d'altres que van funcionar—, i aquelles que s'han pogut conèixer i estudiar Micó les ha rescatat i investigat. Ja explicava per a Letra Global que tant Cervantes com Dante van ser en el seu dia creadors experimentals que van produir obres monumentals.
Per a Micó, la traducció és consciència del text, de la seva transcendència i poder sobre la resta, i aquesta consciència només s'obté llegint —llegint molt— i amb total atenció. I aquest enteniment l'ha portat a voler dedicar tota una vida a tot el que envolta la literatura. I això és el que sempre ha volgut traslladar als seus projectes.