Dues novel·les, dues autores, i narracions que apel·len de manera directa als lectors, i, de manera especial, a les lectores. Es tracta d'Et juro que estic bé, de Claudia Romera, i d'Amada Carlota, de Marta Robles.
A Et juro que estic bé (Espasa, 2026), Claudia Romera explica la història d'una dona que després d'una lluita contínua per trobar el seu propi camí, lluny dels estàndards de la seva família, i assolir els seus objectius laborals, es descobreix travessada per l'esgotament i la frustració, arrossegant un pes que no li permet ser. “Sobre el que arrosseguem les dones que no sabem donar-nos pau”.
Es tracta d'una novel·la autoficcional, explicada a través de diverses veus, amb la qual l'autora vol indagar en el cost del rendiment, les expectatives que recauen sobre les dones i la idea de “ser educada per aguantar el que et llancin”. Què passa si tot el que faig no respon als meus desitjos, sinó als dels altres?
La novel·la de Claudia Romera Moya, 'Et juro que estic bé'
Una protagonista, sense nom, que esdevé universal, gairebé arquetípica, construïda amb una profunditat psicològica brillant. Una directora de màrqueting que en el cim de la seva carrera es pregunta si això és tot el que volia i haurà d'enfrontar-se al seu matrimoni, les seves herències familiars i la seva pròpia idea de llibertat.
El relat viatja per qüestions com la desigualtat laboral, les imposicions socials i familiars, els rols que han de complir les dones pel simple fet de ser-ho, els patrons que s'hereten. La salut mental ocupa també un paper molt important a la novel·la, d'aquí el títol, per no escoltar el cos quan comença a demanar ajuda i els límits que sobrepassa l'autoexigència desmesurada.
Amada Carlota (Espasa, 2025), la darrera obra de la periodista Marta Robles, és una novel·la negra que marca els límits de la manipulació, l'abús exercit per homes amb poder sobre dones i la violència patriarcal, darrere de l'honor i l'aparença. La història, construïda entre el passat i el present, es desenvolupa entre el franquisme, els anys vuitanta i l'actualitat.
La novel·la comença el 1985, quan una acabada de néixer és separada de la seva mare adolescent just després de donar a llum. Anys després, la jutgessa Carlota Aguado contractarà el detectiu Tony Roures per investigar el seu propi cas: la desaparició de la seva filla.
El següent relat és protagonitzat per Magdalena, una jove asturiana a qui la seva família obliga a casar-se amb un home que no estima. Molts anys després, la filla de Magdalena llegirà el seu testimoni recollit en uns diaris. Una història marcada per l'abús de poder i la hipocresia de l'època.
El títol de Marta Robles, 'Amada Carlota'
En el tercer i darrer relat, Roures investiga un cas d'abusos sexuals per part d'un professor d'universitat a les seves alumnes mitjançant enganys i manipulacions.
Amb moments de veritable suspens, una esfera d'intriga que envolta tota la novel·la i escenes que remouen l'interior de qualsevol que la llegeixi. Un univers construït potser amb massa detall o una trama una mica aclaparadora, però amb una investigació de fons que dóna sentit a tota la història.
Les tres històries tenen un clar fil conductor. Podria ser Roures, una figura masculina a qui l'autora ha decidit oferir el poder de donar veu a les històries, però no, el fil conductor és la denúncia a totes les formes de violència exercides sobre aquestes, i moltes altres, dones que continuen apareixent dècades després deixant una ferida oberta que s'hereta generació rere generació.
Després de l'afartada de Sant Jordi, res millor que assaborir aquestes dues novel·les amb moltes qüestions en comú.